08:34h. Dimecres, 22 Novembre de 2017

LLIBRES

Ávelin: "Dels contes cadascú n'ha de treure la seva pròpia conclusió"

La Montserrat Santamaria, Ávelin, és l'autora i il·lustradora del conte Hi ha un monstre? publicat aquest setembre a la col·lecció Pessigolles d'Edicions Salòria. Parlem amb ella per conèixer els secrets d'aquesta història que, al final, inclou un article sobre "La por en el moment d'anar a dormir" escrit pel psicòleg i psicopedagog Miquel Alet

Ávelin, autora del conte "Hi ha un monstre?"
Ávelin, autora del conte "Hi ha un monstre?"

D’on va sorgir la idea d’aquest conte? Sempre tinc moltes idees per contes i veia moltes històries sobre monstres i sobre la por que fan, però sempre acabaven més o menys igual, el monstre no existia, no era real. Llavors jo vaig pensar: “i si faig alguna cosa diferent?”, i vaig decidir escriure aquesta història, en què el monstre sí que existeix, però no és el que sembla.

En què es va inspirar a l’hora dibuixar el monstre? Volia un monstre simpàtic, amigable i bo, que no fes por, però sí que fos un monstre i que generés cert dubte. Volia un color bonic, i el blau per a mi representa la màgia i els somnis, així que aquest va ser el color que vaig decidir utilitzar.

Havia escrit o il·lustrat algun llibre infantil abans? Sí, sempre penso en contes. N’envio molts de no publicats a amics i coneguts. També en tinc un de publicat que es titula Sueño y el rey Memo. Tinc diverses il·lustracions en textos que no són meus i, a més, tinc encara molts contes al tinter, esperant per ser publicats.

Per a quines edats aconsellaria llegir-lo? Doncs jo crec que entre els 3 i els 7 o 8 anys.

Creu que en aquest tipus de contes tenen més importància les il·lustracions o la part escrita? Tot és igual d’important sempre; hi ha d’haver una unió. Els llibres infantils han d’estar ben escrits i, alhora, les il·lustracions són importantíssimes, ja que als nens molts cops els llegeixen els contes i l’únic contacte que ells hi tenen directament és a través dels dibuixos. A vegades els nens, encara que no sàpiguen llegir, agafen els contes sense els seus pares al davant, només per mirar ells mateixos les il·lustracions.

Quina és la conclusió més important que creu que poden extreure els lectors de la seva història? Jo crec que dels contes cadascú n'ha de treure la seva pròpia conclusió. Jo potser tinc una idea, però tothom té la seva pròpia, que pot ser molt diferent. Al cap i a la fi, el més important en una història és que et distregui i que et deixi pensant una mica.