31.03.2020 |
Txell Teruel
10:30
20/03/20

Precarietat laboral, també al Pallars

Precarietat laboral, també al Pallars

Quan vam decidir amb la meva família traslladar-nos al Pallars, érem conscients que el repte d’aconseguir un treball digne i estable era difícil, però no ens imaginàvem la precarietat que hi hem trobat.

És conegut que som en zona privilegiada: la qualitat de l’aire, del paisatge i el contacte permanent amb la natura concedeixen una qualitat de vida envejable, però en el món laboral l’encant es trenca. Som en un món essencialment turístic i les oportunitats de treball són sempre estacionals: a l'hivern, la neu ho condiciona tot, i a l'estiu, ho fa l’aigua del riu. És a dir, depenem totalment de la natura i de la meteorologia.

Enguany, la campanya d’hivern ha estat nefasta per la ínfima precipitació, factor que ha agreujat la fragilitat laboral. L’afluència a les estacions d'esquí defineix com ha anat la temporada, tant pels turistes com pels nens i nenes que venen a desenvolupar activitats escolars de muntanya. No ha estat el primer cop, per desgràcia, i tot apunta que s’accentuarà. Què passarà quan s’acceleri l’escalfament global i ja no hi hagi neu? Si no avancem en un canvi de model no hi haurà treball. I ja anem tard!

Però més enllà de les especulacions de futur el dia a dia és preocupant. Més d'un 60% de la població activa treballa a les estacions d’esquí en condicions laborals precàries: sous indignes per irrisoris. Acumulació d’hores extres i setmanes de sis dies ininterromputs per assolir uns ingressos de 1.200€. Alhora una altra part de la població treballa a l'hostaleria, restaurants i hotels on la precarietat i inestabilitat és equivalent.

L’escenari asfíxia el desenvolupament de pimes i autònoms i impedeix la creació i implantació de projectes alternatius de matriu familiar, arrelats al territori i vinculats a valors de sostenibilitat i qualitat.

Tot plegat suposa moltes hores de treball i retribucions salarials ínfimes, i és física i mental esgotador. A aquestes condicions s’hi sumen les empreses d’activitats d'esports d'aventura en mans d’una elit privilegiada i gairebé impune per imposar condicions d’explotació i abusos insostenibles, el control del mercat i la imposició de preus en front dels quals petits emprenedors no poden competir. L’escenari asfíxia el desenvolupament de pimes i autònoms i impedeix la creació i implantació de projectes alternatius de matriu familiar, arrelats al territori i vinculats a valors de sostenibilitat i qualitat. Així es perpetua la vida lligada al turisme i pel turisme en un mercat laboral i en un model social sotmès a la dependència absoluta d’un oligopoli caciquil que ostenta el domini de la vida a la vall.

Amb l’arribada del bon temps els monitors i monitores que treballen a les estacions d'esquí passen a les activitats de ràfting, i es reprodueix l’escenari: grans empreses que controlen l’oferta d’activitats d’esports i fan i desfan sense cap control efectiu, imposició de condicions abusives i sous irrisoris que són complementats amb el pagament en negre d’hores extres, ingressos que ni compensen l’esforç, ni cotització per quan ja no es pugui viure de la força dels braços ni de la perícia en l’esport.

La tragèdia anunciada del canvi climàtic que arriba, sumat a les condicions laborals que s’han consolidat, fan avui dels Pallars una de les comarques amb la precarietat laboral més alta i sense cap sortida a la vista

Evidentment l'hosteleria no és aliena: la temporada és curta i cal exprimir al màxim les hores. Jornades de 12 i 14 hores diàries amb contractes que cotitzen per 4, per arribar als 1200€ entre nòmina, extres en negre i migrades propines. En resum: insostenible i abusiu.

I l’horitzó no ens convida a l’optimisme: cap mesura de transició per corregir aquesta precarietat generalitzada. En conseqüència, la tragèdia anunciada del canvi climàtic que arriba, sumat a les condicions laborals que s’han consolidat, fan avui dels Pallars una de les comarques amb la precarietat laboral més alta i sense cap sortida a la vista. Per si fos poc, arriba la crisi sanitària pel coronavirus, que ens deixa sense els turistes que ho nodreixen tot i, en conseqüència, sense la feina motor de l’activitat.

L’escenari, doncs, és nefast i exigeix una resposta urgent, acurada, rigorosa i valenta. I no convé defugir responsabilitats, hem de comprometre’ns en la recerca d’una sortida efectiva i equitativa entre totes: administracions públiques, grups empresarials, sindicats, entitats veïnals i ciutadania en general.

El panorama és nefast i exigeix una resposta urgent, acurada, rigorosa i valenta. I no convé defugir responsabilitats, hem de comprometre’ns en la recerca d’una sortida efectiva i equitativa entre totes: administracions públiques, grups empresarials, sindicats, entitats veïnals i ciutadania en general

La resposta ha de passar per la preservació del medi natural, el paisatge i la biodiversitat, elements generadors de valor en els quals som una gran potència. També pel desenvolupament d’activitats alternatives i estables que trenquin amb el monocultiu turístic i l’oligopoli econòmic. Només des de l’amplitud de mires, la generositat, l’empatia i l’estima pel Pallars les trobarem i ens en sortirem.

Meritxell Teruel
Catalunya en Comú Alt Pirineu i Aran

Comentarios