Aquesta ha estat una setmana de descobriments. Per una banda, el meu company Eloi m’ha suggerit el documental guanyador d'un Òscar "Buscant a Sugar Man", i per altra, la meva amiga Cristina F, tot sopant, em parlava de la relació entre competència i consciència. Les dues coses tenien una relació ben clara, us explico.
Començaré per l'incompetent conscient, el qual és aquella persona que sap que té certes limitacions en alguna temàtica, però ho reconeix i ho accepta. Al final tampoc podem saber de tot i segur que en alguna altra temàtica li va bé. El problema deriva si per algun motiu determinat es veu obligat a desenvolupar una tasca per la qual no està preparada, sigui per obligació o per una situació sobrevinguda.
L'incompetent inconscient és un personatge molt perillós, ja que pensant que té una habilitat o talent sense ser cert, actua com a expert en la matèria. Imagineu el veí cantaire d'òpera afeccionat el qual creu que canta bé i ho fa a tota hora de dia, però és un terrible vocalista, o el fill que hedera una empresa o el líder que no sap dirigir equips i que pensa que el problema són els empleats i es converteix en un tirà manipulador per a controlar a base de terror a l'equip de treball, escapçant qualsevol iniciativa dels seus subordinats. Aquesta tipologia pot anar molt relacionada amb el principi de Peter el qual diu que els empleats ascendeixen fins a arribar al seu màxim nivell d'incompetència.
Passem al competent conscient, segur que coneixeu alguna persona que és molt competent, té alguna talent, habilitat o destresa i n'és coneixedor. D'aquest cas en podem trobar exemples en els personatges famosos i també en el nostre entorn més immediat. És un estat perfecte on la persona, sense necessitat de caure en la pedanteria, sap que és bo, té talent en alguna temàtica i l'utilitza.
El competent inconscient és aquell que té una habilitat o talent, però per un motiu o altre es desconeix. Aquests casos són petits tresors perduts, persones que tenen una habilitat que per alguna causa desconeix, no l'han utilitzat o no els ha estat reconeguda. Aquest cas és justament el cas de Sixto Rodríguez.
L'any 1942 naixia a Detroit Sixto Rodríguez, fill d'immigrants mexicans. Rodríguez aprengué de manera autodidàctica a tocar la guitarra i de ben jove va començar a tocar en bars i locals de la zona. El seu talent el va portar a gravar 2 discs "Cold Fact" (1970) i "Coming from Reality" (1971), del qual es van vendre 6 còpies. Malgrat la seva genialitat i autenticitat, les seves creacions van caure en l'oblit en la seva terra natal, sumint-lo en l'anonimat, fet que va portar Rodríguez a abandonar la música per a treballar com a peó de la construcció i les reformes.
Una còpia del seu primer disc va arribar accidentalment a Sud-àfrica, on es va popularitzar, convertint-se en un símbol de resistència durant els anys 70. Una de les seves cançons "Sugar Man" es va convertir en un himne per a aquells que desafiaven el règim de l'apartheid i la seva música va ser utilitzada com un estendard pels alguns dels afrikàners que cercaven la fi del règim.
L'èxit de Rodríguez a Sud-àfrica va quedar confinat a les seves fronteres a causa de l'aïllament internacional d'aquest país, la censura i el control de medis del govern de l'apartheid. Això no va impedir que uns sis milions de còpies del disc es venguessin en aquest país i que la música de Rodríguez es convertís en un autèntic fenomen de masses.
Les cançons de Sixto Rodríguez es caracteritzaven per estar carregades de dolor, discriminació, pobresa, desesperació i protesta social encaixaven a la perfecció en un país que vivia dins d'una dictadura repressora de llibertats. El que ens mostrà el poder de la música per commoure i unir persones, independentment de fronteres i barreres físiques i temporals.
A Sud-àfrica corria la informació que Rodríguez s'havia suïcidat en un concert, cremant-se a l'estil "bonzo", segurament aquest fou el motiu pel qual no va ser fins a principis dels 90 quan dos seguidors sud-africans, Stephen Segerman i Craig B. Strydom, emprengueren una cerca per a descobrir la veritat darrere de Rodríguez. Finalment, l'any 1997 van localitzar a Rodríguez, qui vivia en els suburbis de Detroit en un barri obrer. És en aquest moment que Rodríguez descobreix que era una estrella al país africà, davant la seva més absoluta estupefacció.
L'any 1998 Rodríguez va fer una gira amb més de 30 concerts al país sud-africà, venent totes les entrades.
El documental "Searching for Sugar Man" (2012) dirigit per Malik Bendjelloul, es va convertir en el catalitzador de la història de Rodríguez, atorgant-li la glòria i el reconeixement que no havia tingut.
Desafortunadament, Sixto Rodríguez va traspassar el passat 8 d'agost en la mateixa humilitat que havia viscut abans de conèixer el seu èxit, amb el consol, però de saber que milions de persones van saber apreciar el seu talent com a cantautor i va poder viure els darrers anys conscient que era competent.
