Normalment, tinc el mòbil en silenci; és una opció per aquelles persones que no volen estar permanentment connectades, grup minoritari i invisible al qual pertanyo. Tenim dret a estar desconnectats? Aquesta seria la pregunta avui, perquè fa molt poc temps la frase hauria prescindit del signe d'interrogació. De creure que tenim dret a estar desconnectats a dubtar si fem bé estant desconnectats, la diferència és abismal i canvia totalment la percepció de com s'entén de la manera més bàsica la llibertat. Avui, la gran pregunta seria: podem prescindir de l’smartphone?, tenim la llibertat de dir no a l’smartphone?
La meva llibertat a no ser molestat es va veure vulnerada. Ja sé, se’m dirà que apaga al mòbil i assumpte resolt, però no és aquesta la qüestió.
Tota aquesta reflexió per qüestionar l’alarma rebuda fa pocs dies amb relació a les ventades previstes, anul·lant classes, tancant hospitals i poliesportius, etc. Jo tenia el mòbil en silenci i l’alarma va sonar igual. La meva llibertat a no ser molestat es va veure vulnerada. Ja sé, se’m dirà que apaga al mòbil i assumpte resolt, però no és aquesta la qüestió. El debat és ètic.Té dret l’administració, les institucions, a ficar-se en la vida privada de la gent? És a fi de bé, se’m respondrà; i és cert, si s’avisa amb antelació d’una possible catàstrofe perquè es tenen els mitjans, per què no fer-ho? Tothom té el mòbil a la butxaca, o més sovint a la mà. Quin és el problema?
El paternalisme és per responsabilitat o per por de rebre crítiques- i, per tant, pèrdua de vots- per no haver «alarmat»?
Sense entrar en disquisicions sobre l’ús i abús de l’aparell, m’agradaria fer una reflexió gairebé filosòfica. Concretament sobre el tema de les alarmes. La fatalitat existeix, el risc zero no. Per molt que s’alarmi (la paraula ja té una connotació tràgica), no es podrà evitar mai del tot que passi una desgràcia, i a més a més ens fa febles, ens fa dependents, se’ns imposa la por. El paternalisme és per responsabilitat o per por de rebre crítiques- i, per tant, pèrdua de vots- per no haver «alarmat»? És que s’ha perdut el sentit comú? És que ens han de dir contínuament el que es pot fer i el que no? (el marc legal i l'ètica personal haurien de ser suficients). Si plou a bots i barrals ens han de dir que no agafem el cotxe? Si fa un vent que s’emporta els teulats ens han de dir que no sortim de casa? És que som nens de cinc anys?
Si s’abusa de les alarmes passarà com en el conte del pastor i el llop, i serà pitjor el remei que la malaltia. Crec.
Sisco Ribó
