Organitzar competicions de piragüisme d’aigües braves d’alt nivell no serà una novetat ni a la Seu ni a Sort. Després dels anys 1980, 1986 i 1988 en què la Seu va realitzar competicions internacionals d’eslàlom (al Valira) i Sort competicions de descens (al Noguera Pallaresa), a partir dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, a la Seu s’han continuat organitzant proves d’eslàlom amb la Real Federación Española de Piragüismo (RFEP) i la Federació Internacional de Canoa (FIC): 15 copes del Món i dos campionats mundials (el 1999 i el 2009). Els campionats mundials d’eslàlom de 2019 en seran la continuació després d’un nou interval de deu anys.
A Sort, el 2001 es va a començar a fer competicions d’estil lliure i es va afavorir, el 2004, que s’incorporés aquesta nova modalitat a la FIC. L’any 2014 se’n va fer, amb molt èxit, una primera Copa del Món. La tradició del descens al Noguera Pallaresa va renovar-se el 2010, amb el Campionat Mundial.
Partim, doncs, d’una tradició i d’una experiència positiva pel que fa als equips d’organització en les respectives modalitats. La nominació dels campionats del Món a la FIC, a Marraqueix el passat 21 de març, és una nova oportunitat de construir Pirineu gràcies a l’esport. És una nova oportunitat per potenciar la millora social i econòmica de la població de les valls pirinenques.
Ara és l’hora de la construcció o de la renovació de les instal·lacions esportives d’alt nivell: l’Aigüerola, a Sort, i el Parc Olímpic del Segre, a la Seu. Si es treballa com cal amb la RFEP i la FIC, es podrà liderar un programa quadriennal de desenvolupament de canoa caiac en aigües braves.
Podem fer realitat un cluster pirinenc, conjuntament amb Pau, Foix, Ponts i Arfa, per atreure piragüistes de tot el món per especialitzar-los en estil lliure, en descens o en la disciplina olímpica d’eslàlom. Les bases ja hi són, a partir de la creació de la Copa Pirineus (6 edicions) i la Copa del Segre -3 edicions.
L’impacte social en els clubs i en els esportistes de la Seu i Sort es tradueix en la possibilitat que tenim d’emular els millors atletes del món, que vindran a les copes de 2015, 2016, 2017, als premundials de 2018 i, no cal dir-ho, als campionats de 2019. De ben segur, es crearan llocs de treball especialitzats de tècnics de piragüisme, com ho prova el fet que ja actualment hi hagi especialistes tècnics pirinencs repartits per mig món.
L’impacte econòmic dels plans internacionals de desenvolupament de canoa, i de les estades esportives dels equips que han vingut a entrenar o a competir, està avaluat en un centenar d’euros per persona i dia, en despesa d’allotjament i en consum d’altres béns i serveis. Aquest flux de piragüistes, encara que en termes relatius no sigui gaire important, per a l’economia pirinenca és significatiu, i sobretot és una aposta per un sector que té futur i que és de qualitat. El valor de mercat depèn, però, del conjunt de la prestació de serveis als esportistes nacionals i internacionals: transports, hotels, restaurants, comerços i, naturalment, les pròpies instal·lacions esportives. Un bon producte sempre troba comprador.
Alguns es deuen preguntar què vam aconseguir el primer dia de primavera de 2015 a Marraqueix. Jo ho voldria comparar a aquells que se’ls arrenda un hortet per a quatre anys. La terra és prou bona, tant a Sort com a la Seu. Però la fruita, la verdura i les flors que en traurem els uns i els altres dependran de les plantacions i del que hi fem i, també, de l’encert i de la feina que dediquem a conrear el nostre respectiu hortet. Sobretot, molta feina, que la terra és fonda. I també una mica de sort, que no fos que les gelades, les plagues o les pedregades ens malmetin els esforços fets amb bona voluntat. Després dels 4 anys, els arbres plantats perduraran i seguiran donant fruita durant molts anys, si se saben esporgar i es cuiden com cal.
Els campionats del Món de Canoa de 2019 són tant una fita d’arribada com, sobretot, un camí ple d’entusiasme i d’oportunitats per a molta gent. Aprofitem-los amb seny i cooperació! Els tres-cents voluntaris que fem possible l’organització de la Seu serem els primers a passar al davant. Hi esperem, però, l’adhesió de molts més.
