Opinió

L'Eix Pirinenc, una prioritat dels pressupostos de l'Estat

Les darreres setmanes s’està parlant molt de la necessitat de comptar amb uns Pressupostos aprovats pel 2023, tan a Catalunya com al conjunt d’Espanya.

Davant d’uns mesos complexos, pels efectes de la pandèmia i de la guerra d’Ucraïna, sumat a  l’augment de les costos energètics i de preus, és molt important que les administracions públiques donin certeses i impulsin mesures concretes per garantir el creixement econòmic i la cohesió social.

En aquesta línia, els Pressupostos de l’Estat pel 2023 contemplen una disposició addicional històrica de 260 milions d’euros per tal de fer una reforma integral de l’Eix Pirinenc (N-260). Aquesta inversió plurianual s’haurà de concretar i executar conjuntament entre l’Estat i la Generalitat a través d’un conveni que detallarà les actuacions.

Els Pressupostos de l’Estat pel 2023 contemplen una disposició addicional històrica de 260 milions d’euros per tal de fer una reforma integral de l’Eix Pirinenc

Des del PSC, sempre hem defensat que cal garantir la igualtat d’oportunitats i la cohesió territorial a través de la política útil i els consensos sobre els grans projectes de país. I l’Eix Pirinenc és una d’aquestes grans infraestructures que fa anys que necessita posar-se al dia. Parlem d’una carretera que travessa tot el Pirineu, des de Portbou (Girona) fina a Sabiñánigo (Osca), amb una longitud d’uns 500 quilòmetres, dels quals 353 transcorren per Catalunya.

Tot i que al 2007 van ser transferits a la Generalitat alguns dels trams secundaris després de desdoblaments i a canvi de traspassar el túnel de Collabòs a la xarxa estatal, en la seva major part la titularitat segueix sent estatal, des de la dècada dels ’80.

Molts dels seus trams són avui encara camins irregulars i estrets, molt lluny de moltes de les carreteres nacionals estàndard de la resta de l’Estat. Es tracta, a més, d’una de les carreteres més perilloses del país.

Molts dels seus trams són avui encara camins irregulars i estrets, molt lluny de moltes de les carreteres nacionals estàndard de la resta de l’Estat. Es tracta, a més, d’una de les carreteres més perilloses del país.

Als anys ’90, amb el Ministre Josep Borrell, es va impulsar la millora de la N-260 a Collegats i el PP va seguir entre la Pobla i Xerallo. El tram Senterada – Xerallo, obert al 1999, va ser la darrera gran inversió a l’Eix Pirinenc a Lleida. En els anys successius s’han fet manteniment bàsics però cap altra gran inversió.

L’Eix Pirinenc és l’eix de vertebració territorial dels ciutadans i ciutadanes del Pirineu, comunica les valls i en permet la seva connexió.

L’Eix Pirinenc és l’eix de vertebració territorial dels ciutadans i ciutadanes del Pirineu, comunica les valls i en permet la seva connexió. En definitiva, és una infraestructura vial vital pel desenvolupament social i econòmic d’un territori que pateix empobriment i despoblament per la manca alarmant de tot tipus d’infraestructures.  

Per tant, l’acord assolit ara en el marc de negociació d’esmenes al Pressupostos Generals de l’Estat, pel que el Govern espanyol destinarà 260 milions d’euros a l’Eix Pirinenc no és només una fita política, sinó la resposta justa a un territori i a tota la gent que hi viu.

Òscar Ordeig

Primer Secretari del PSC de les Comarques de Lleida, Pirineu i Aran i diputat al Parlament de Catalunya.