Opinión

Escac a l’Esport Català

Durant l’últim plenari del Parlament de Catalunya, des del Grup Socialista, hem interpel·lat al Conseller de la Presidència, responsable d’Esports, sobre diferents problemàtiques i reptes que cal abordar amb urgència.

Durant l’últim plenari del Parlament de Catalunya, des del Grup Socialista, hem interpel·lat al Conseller de la Presidència, responsable d’Esports, sobre diferents problemàtiques i reptes que cal abordar amb urgència. També ha servit per proposar una bateria de propostes i solucions a diferents amenaces actuals que posen en risc la continuïtat del model esportiu actual i la supervivència de clubs, federacions i entitats esportives del país.  

Entre tots, hem aconseguit que Catalunya sigui un “pool esportiu” reconegut a nivell mundial. Per tal d’entendre el gran impacte que té en la societat i l’economia catalana la pràctica esportiva, posaré alguns exemples: L’Esport representa entorn del 2,5% del PIB català, les empreses esportives facturen uns 4.000 milions d’euros anuals, 600.000 persones practiquen esport federat, 437.000 participants en esport escolar, el 70% de les persones d’entre 15 i 69 anys practica activitat física o els 100.000 voluntaris i professionals que fan possible que la pràctica esportiva funcioni setmana rere setmana, entre d’altres.

A més, la gran diversificació que ha viscut la pràctica esportiva, amb activitats de tot tipus i per a totes les edats, ha elevat a l’enèsima potència la pràctica d’activitat física a Catalunya (des d’infants fins a gent gran i d’activitats de competició fins a activitats d’oci, salut, educació o integració, entre d’altres).

Amb més o menys precisió, alguns estudis assenyalen que per cada euro gastat en polítiques públiques d’esport es genera un estalvi de 3 euros en salut. De fet, cada any hi ha uns 3.300 morts a Catalunya relacionats amb el sedentarisme i la falta de pràctica esportiva.

Tot i l’estreta vinculació de la societat catalana amb el món esportiu, aquest està immers en uns moments especialment delicats que posen en risc el model actual i la continuïtat de diverses activitats esportives. Aquestes problemàtiques tenen el seu origen en les decisions errònies i injustes del Govern Espanyol i del Govern Català dels darrers anys. També, evidentment, per la crisi econòmica i la baixada del patrocini privat al món esportiu.

Cal abordar i solucionar els problemes derivats de les inspeccions de la Seguretat Social als clubs, la llicència Única Esportiva, l’augment de l’IVA de les instal·lacions esportives del 8% al 21% o la manca d’una llei de mecenatge per l’esport, entre d’altres.

També cal posar de manifest que la reducció del 70% del pressupost del Govern Català a l’esport federat i del 50% en esport escolar o la pràctica desaparició de les ajudes per a manteniment d’equipaments esportius posa en escac la totalitat del món esportiu. Un greuge important cap a l’esport si tenim en compte que la retallada mitjana del pressupost català, des de l’inici de la crisi, ha estat entorn del 30%.

Fa anys que defenem un model esportiu que assumeixi el cost de les assegurances mèdiques de les llicències esportives escolars o federatives dels menors de 16 anys, per fomentar la pràctica esportiva entre la població. No parem de veure exemples d’encariment de les llicències federatives i de queixes entre els practicants menors d’edat.

Un altre aspecte que demanem, després d’escoltar la disconformitat de diferents entrenadors esportius, és impulsar una nova moratòria i convalidació dels títols esportius expedits per les federacions esportives (segons la Llei de Professions de l’Esport, 2008).

Tanmateix, pel què fa a la promoció de l’esport d’elit, s’ha de mantenir el paper dels Centres de Tecnificació Esportiva de Catalunya i aturar el possible tancament i trasllat del d’Esplugues. La promoció de l’esport de competició ajuda a augmentar també el de formació, i viceversa. Els grans èxits esportius d’esportistes catalans es deuen, en gran part, al model dels centres de tecnificació esportiva que hem gaudit durant anys, i que ara es qüestiona.

Lamentablement, cada dia que passa hi ha menys diners des del sector públic, i des el privat, per a la pràctica esportiva. I, a més, una legislació pública que encara agreuja més aquesta situació.

En resum, caldria que definim i defensem el model esportiu Català i ens plantegem què demanem al Govern de l’Estat per alleugerar la situació de l’esport a casa nostra. Així com, què podem fer des del Parlament, i des del Govern de la Generalitat, en la mateixa línia. Tenim la competència, per tant, la responsabilitat i l’obligació de trobar respostes pel futur de l’Esport Català.

comentaris