Feia dies que no se’n parlava gaire, o com a mínim jo no n’havia sentit gran cosa més des que el consistori barceloní liderat per l’alcaldessa Ada Colau va tallar de soca-rel el projecte de la candidatura Barcelona–Pirineus per organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern del 2022 o del 2026. Sembla, però, que en els darrers dies el tema ha començat a revifar de nou. La setmana passada, el portal web Viure als Pirineus publicava una entrevista amb l’alcalde de Puigcerdà Albert Piñeira, en la qual el batlle de la vila defensava la necessitat de reactivar la candidatura olímpica. Pocs dies més tard, l’alcalde de la Seu d’Urgell Albert Batalla penjava a les xarxes socials imatges d’un acte organitzat per les JNC de Cerdanya en què ell, el mateix Piñeira, el president del Consell Comarcal de Cerdanya Ramon Moliner i la regidora de l’Ajuntament de Barcelona Teresa Maria Fandos havien parlat de la qüestió. Desconec en absolut si la comissió tècnica creada per l’Ajuntament de Barcelona ha arribat a alguna conclusió sobre la viabilitat i l’interès de la candidatura, i si en els pròxims dies tindrem alguna notícia en aquest sentit. Tampoc sé si en algun moment Batalla o Piñeira van parlar del tema amb el president Puigdemont, de visita a les respectives ciutats la setmana passada. Em sembla, però, les posicions no han canviat gaire (per no dir gens), i això em fa dubtar, i molt, de si realment la candidatura tirarà endavant en breu.
És evident que l’equip de l’alcaldessa Colau no veu amb bons ulls els projecte, i en part això es deu al poc suport popular que té la candidatura a Barcelona. La situació de crisi que patim fa que aquests projectes megalòmans no siguin ben vistos per una ciutadania que pateix dia sí dia també l’atur, els sous baixos, les pensions de vergonya i un llarg etcètera que ja coneixeu prou. Ara bé, més enllà de la opinió dels barcelonins, quina és la postura del Pirineu? Jo crec que és aquí on hi ha la clau de volta de tot plegat. Realment els pirinencs estan a favor d’organitzar uns Jocs Olímpics d’Hivern? Piñeira diu que comptaven amb el suport de tot el territori i, sincerament, no ho tinc gens clar. I no ho tinc clar perquè el debat al Pirineu encara s’ha de fer, i fins que no es faci ningú sabrà el suport real de la candidatura. Si realment a la Cerdanya i a l’Alt Urgell hi hagués el consens ciutadà necessari per tirar-ho endavant potser des de Barcelona no s’hi haurien oposat tan frontalment, o com a mínim potser serien més proclius a parlar-ne.
Perquè, algú sap explicar-me quines implicacions reals tindria el projecte? Quins infraestructures s’haurien de fer i a on? Quant costaria? Quins beneficis podria tenir? Ara mateix jo no puc posicionar-m’hi ni a favor ni en contra, perquè crec que a hores d’ara encara no s’ha explicat amb pèls i senyals el què, el com, el quan i l’on. Penso que cal un debat obert i transparent sobre la qüestió, i fins i tot us diria que caldria fer, als territoris implicats, una consulta ciutadana un cop tothom tingui tota la informació. Si es planteja un referèndum sobre BCN World a Tarragona i una altre a Tortosa sobre la retirada del monument franquista més gran de Catalunya, perquè el Pirineu no ha de poder votar sobre la candidatura olímpica? Però per votar cal saber, i no sabrem fins que no ens n’informin detalladament i es faci un debat obert on tothom hi pugui dir la seva.
Penso que si la candidatura ha de tirar endavant ha de ser amb el consens previ del territori. Tenint en compte que els possibles Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona–Pirineus no podrien celebrar-se fins el 2026 (d’aquí deu anys!), tenim temps de sobres per parlar-ne, reflexionar, votar i, si s’escau, tirar endavant un projecte que la gent senti seu. Crec que ha arribat el moment que els pirinencs hi digui la seva d’una vegada per totes.
Oliver Vergés Pons
