Em confesso una ferma defensora de la jornada continuada en l’àmbit escolar, així com de la reforma horària per a tots els sectors. Ho sóc, ara que sóc mare, i ho era també molt abans. Ambdues propostes, crec que contribueixen a millorar les situacions individuals i, sobretot, de les famílies.
Si a nosaltres ens deixessin triar poder fer jornada contínua o partida a les nostres feines, estic convençuda que una amplíssima majoria triaríem la continuada. Per què, doncs, el que considerem que és millor per a nosaltres no creiem que ho sigui per a la canalla?
La jornada continuada permetria fer classes de 9 a 14h (amb dues pauses) i de les 14h en endavant seria la franja de menjador i extraescolars, cobrint fins a la mateixa hora de sortida actual de les escoles. Aquest canvi, permetria a les famílies recollir als infants des de les dues del migdia en endavant, segons l’organització familiar i les necessitats de cadascú: a les dues, a les tres, a les quatre… També permetria poder iniciar activitats extraescolars, externes a l’escola, abans i procurar evitar que s’estigui fent classes a les deu de la nit.
Si a nosaltres ens deixessin triar poder fer jornada contínua o partida a les nostres feines, estic convençuda que una amplíssima majoria triaríem la continuada. Per què, doncs, el que considerem que és millor per a nosaltres no creiem que ho sigui per a la canalla?
Entenc que molts de vosaltres no us sentiu identificats amb la proposta, la gent del sector del comerç, industrials, i feines amb responsabilitats horàries desajustades, poc hi guanyarien amb la jornada contínua escolar, simplement la situació no us variaria, però hi ha moltíssimes famílies a qui sí beneficiaria. Per això reclamo, també, la necessària reforma horària amb uns canvis d’horaris generalitzats, en tots els àmbits i de forma sincronitzada: feina, educació, institucions i oci.
Tant la reforma horària, com la compactació de la jornada escolar i les laborals, han d’afavorir a descarregar les dones de la doble i triple jornada a que dediquem el nostre temps, podent gaudir, per exemple, de més temps personal; el gran oblidat en la conciliació i tant imprescindible com la conciliació laboral i la familiar, per una bona estabilitat emocional.
I els infants? Els principals actors a qui ha d’afectar aquest canvi. Friso que arribi el dia on poder gaudir compartidament de l’oci, la família, les responsabilitats domèstiques i estones de “no fer res” amb llargues tardes de sol per endavant. De ben segur que la relació familiar hi sortirà guanyant i, de retruc, la societat.
