Opinió

Er occitan en Catalonha

Es trabalhs universitaris abonden e tòquen quinsevolh encastre dera vida. Era lengua d’Aran gaudís de fòrça recerca que tot soent mos quede desconeishuda. Actuaument Fanni Korpics estudianta de doctorat dera Universitat deth Servici Public en Budapest, Ongria, estudie es efèctes dera regionalizacion administrativa en comunitats minoritàries coma era Val d’Aran. A realizat un bon numèro d’entrevistes entà analizar coma era politica lingüistica e educativa adreçada influís ena vitalitat lingüistica der aranés.

Hè uns dies parlèrem en aguesta madeisha seccion deth bon trabalh qu’està hent Camille Marvin, antropologa nordamericana (Texas) damb eth doctorat sus “Política lingüística de lengües minorizades e eth ben-estar: eth cas des comunitats escolars araneses”.

Era lengua d’Aran gaudís de fòrça recerca que tot soent mos quede desconeishuda.

Hè uns ans, en 2016, Grínina Elena, Doctora en Filologia deth departament d’Espanhòl dera Universitat Mgimo de Moscú, publiquèc un article titolat “Las Batallas Lingüisticas de Aran”. Planteje ua vision critica sus eth multiculturalisme ena Union Europea, ath temps que desvolope ua vision sus era luta der occitan dera Val d’Aran pera sua superviuença.

Mar Font Martí, en trabalh de finau de grad en Filologia Catalana e Estudis Occitans dera Universitat de Lhèida exposèc ua “Primera descripció de l’occità d’Era Barta d’Arribèra, aproximació filologica a alguns aspectes fonetics i lexicals del gascó comengés”.

Cau testimoniar que d’estudis sus era lengua d’Aran n’i a per tot eth mon e toti son profitables.

Cau testimoniar que d’estudis sus era lengua d’Aran n’i a per tot eth mon e toti son profitables.

Servisque açò coma introduccion a un estudi que se hec ja hè quauqui ans e que non a recebut era difusion que mereishie en mon der politica lingüistica dera lengua d’Aran.

En cors 2015-16 Marcèl Fernández Roca hec eth trabalh de finau de grad de Filologia Romanica dera Universitat de Barcelona damb títol “Usatges lingüistics des aranesi occitanoparlants emigradi en Catalonha”. Ei un trabalh a auer en compde quan valoram era situacion der occitan en Catalonha. Tot soent, desbrembam qu’er occitan ei ua lengua de Catalonha, hèta oficiau en 2006, e mos circonscriuem ara sua situacion ena Val d’Aran que ven fòrça condicionada per èster un país pòc poblat, que viu moviments migratòris molt importants (es joeni se’n van e en vien d’auti), sense era atencion institucionau que calerie… Era petitesa, es moviments migratòris e ua Occitània lingüistica, der aute costat dera frontèra, damb ua situacion molt dificila, hèn qu’era lengua d’Aran, age perspectives limitades.

Mos cau cambiar eth paradigma e valorar era situacion sociolingüistica der occitan ath nivèu de tota Catalonha, e ei aciu a on eth trabalh de Marcèl Fernández a sentit e en calerie ua actualizacion.

Mos cau cambiar eth paradigma e valorar era situacion sociolingüistica der occitan ath nivèu de tota Catalonha, e ei aciu a on eth trabalh de Marcèl Fernández a sentit e en calerie ua actualizacion.

Cau descorbir coma viuen era lengua es aranesi occitanoparlants que non demoren ena Val d’Aran, però òc en territòri a on era lengua ei oficiau.

Veigam quauqu’uns des sòns resultats. Mès de 800 persones en Catalonha, ath delà d’Aran, an er occitan-aranés coma lengua abituau. Er estudi se hec sus 62 persones que respongueren era enquesta, era mitat residien en Barcelona e era rèsta en diuèrsi municipis de Catalonha (9 en Lhèida). Eth 80 % des persones hège mès de tres ans que residien ath delà d’Aran. Eth 50 % èren dehòra d’Aran per motius laboraus. Era rèsta per família, estudis… Era enquesta ère dirigida a occitanoparlants e maugrat açò sonque eth 72 % des enquestats responen qu’era sua lengua ei er occitan aranés.

En demanar quina lengua parlen ena familia, responen que damb es pares majoritariament er occitan-aranés, però damb era parelha era lengua dominanta ei eth catalan e en segon tèrme eth castelhan. Damb eth companh o companha non an socializat era lengua, però era majoria reconeishen qu’en cas de qu’era parelha non sigue occitanoparlant, au mens, l’an aprés, e eth 55 % asseguren que damb es hilhs parlen aranés e  eth 92 % les apuntarie a un cors d’occitan-aranés. Eth 60 % volerie qu’er occitan-aranés auesse mès preséncia ena vida sociau de Catalonha. Eth 65 % ditz que consomís mieis de comunicación en occitan, e que’n calerien mès.

Eth trabalh en occitan-aranés forme part deth petit conjunt d’estudis hèti en aguesta lengua ena Universitat de Barcelona e ena Catalonha universitària.

Marcèl Fernández reconeish qu’encara qu'es resultats dera enquèsta, non pòden èster consideradi scientifics pera manca de recorsi, ne podem extrèir diuèrses conclusions: era relacion qu'an es occitanoparlants damb er aranés un viatge dehòra d’Aran ei fòrça positiu, lèu toti considèren qu'a ua importància nauta entada eri e tanben qu'ei ua lengua en situacion de perilh. Ua majoria  considère que non an es madeishi drets qu'es catalanoparlants e es castelhanoparlants e qu’açò calerie revertí’c.

Concludís Marcèl Fernández qu’ara administracion li calerie responsabilizar-se d’aguesta situacion, realizar es estudis apertienti e ajudar es occitanoparlants que volguen víuer en aguesta lengua en Catalonha: des de recorsi entàs hilhs enquia poder escuélher era lengua de comunicacion damb era administracion.

Eth trabalh en occitan-aranés forme part deth petit conjunt d’estudis hèti en aguesta lengua ena Universitat de Barcelona e ena Catalonha universitària.

Jusèp Loís Sans Socasau

Membre de l'Institut d'Estudis Aranesi