A mòrt José Manuel Blecua Perdices, eth passat 29 de mai. Quan auia 25 ans existie ua colleccion de Salvat de publicacions periodiques titolada Temas clave-aula abierta que cada setmana treiguie un tema d’actualitat e de divulgacion scientifica. Alavetz non i auien ordenadors e mos documentauem enes libres, diaris… Rebrembi Qué es hablar escrit per José Manuel Blecua Perdices (me cau méter eth segon cognòm entà distingir-lo de sa papa que tanben siguec un eminent lingüista). Tara gent que mos apassione era lengua, es Blecua, pare e hilh, an significat un referent enes nòsti aprenentatges, però en cas de José Manuel, er hilh, tà Aran a ua auta significacion: pendent quauqui ans dirigic era Reiau Acadèmia Espanhòla e auec ua petita relacion damb er aranés. Siguec just en aqueri ans en que se desvolopaue era oficialitat der occitan e que se creaue era Acadèmia aranesa dera lengua occitana. I auec bèth contacte, entà orientar era estructuracion der Institut d’Estudis Aranesi: eth tracte siguec molt cordiau.
Tara gent que mos apassione era lengua, es Blecua, pare e hilh, an significat un referent enes nòsti aprenentatges, però en cas de José Manuel, er hilh, tà Aran a ua auta significacion: pendent quauqui ans dirigic era Reiau Acadèmia Espanhòla e auec ua petita relacion damb er aranés.
Tanben se volec entrar en contacte damb era Académie Française. Les escriuéren en diuèrses ocasions, e jamès, jamès, obtengueren respòsta. Se mos hè evident eth comportament diferent dera Acadèmia deth francés e dera Acadèmia der espanhòl. Ei reflèxe de tot un conjunt d’actituds e de principis que diferencien es dues institucions e que se hèn presents ena accion envèrs era lengua e era afectacion enes lengües deth territòri. Auem fòrça causes a recriminar as estructures espanhòles, respècte dera proteccion lingüistica, però era balança li ei clarament favorabla se comparam damb es actituds totalitàries de França ena sua relacion damb es lengües mès petites, as qu’ignòren.
Pòt semblar qu’era vida d’ua Acadèmia ei desprovista d’enfrontaments e que son temples der estudi seren dera autoritat lingüistica. Non ei atau; a José Manuel Blecua li toquèc víuer un enfrontament entre dus sectors d’acadèmics
Pòt semblar qu’era vida d’ua Acadèmia ei desprovista d’enfrontaments e que son temples der estudi seren dera autoritat lingüistica. Non ei atau; a José Manuel Blecua li toquèc víuer un enfrontament entre dus sectors d’acadèmics: aqueth que se denominèc des “literats” que defensauen era lengua coma un art viu, estetic, creatiu en tot dar prioritat ara expressivitat per deuant dera norma e es “lingüistes” que cren mès ena lengua coma un còs scientific e descriptiu, deth que vòlen explicar eth sòn foncionament. Es uns reivindiquen era sua libertat entà alterar era norma e inventar paraules ena cerca dera beresa e chòquen damb es auti que pretenen fixar normes estrictes.
Es contactes der IEA damb era RAE s’an anat mantenguent. Tanben s’a instaurat damb es autes Acadèmies de lengües der Estat.
Ath delà en aquerà epòca es dificultats economiques afectèren ara RAE. Eth 18 de gèr de 2017 membres dera Acadèmia aranesa sigueren recebuts ena RAE peth sòn director Dario Villanueva, eth que seguic a JM Blecua. Era trobada durèc mès d’ua ora; s’intercambièren exposicions e opinions. Dario Villanueva conduïc as membres der IEA-AALO pes installacions dera RAE e oferic era ajuda dera sua institucion entath desvolopament dera Acadèmia der occitan. Ena amassada desvelhèc un especiau interés era ASALE, Associacion d’Acadèmies dera Lengua Espanhòla presidida peth Director dera RAE, qu’incorpòre totes es 23 Acadèmies des estats qu’an er espanhòl coma lengua oficiau. Eth modèl plantegèc ua possibla reproduccion entar occitan present en quate estats; ua associacion d’Acadèmies der occitan ei projectabla.
Es contactes der IEA damb era RAE s’an anat mantenguent. Tanben s’a instaurat damb es autes Acadèmies de lengües der Estat.
Era RAE ei un temple però es enfrontaments non li son estranhs. Ara se’n viu un de fòrça veement entre er actuau Director dera RAE e eth Director der Institut Cervantes. Eth dera RAE ei Santiago Muñoz Machado, catedràtic de dret e jurista de reconeishut prestigi; tanben ei escritor, istoriador, editor… e met en evidéncia qu’entà presidir ua autoritat de lengua non cau necessariament èster un professionau deth sòn estudi. Era lengua a mils d’aspèctes.
Eth Cervantes non a responut jamès as demanes de promocion der occitan que se li an hèt directament des der Institut d’Estudis Aranesi e era RAE, per contra, a mantengut ua posicion de respècte e d’intercambi continu damb er IEA-AALO.
Un aute exemple l’auem ena Euskaltzaindia qu’ei presidida per un notari. E…, eth director der Institut Cervantes, Luis García Montero, qu’ei poèta e catedràtic de literatura, diguec, non hè guaire que “lamento que la RAE està en manos de un experto en llevar negocios desde su despacho para empresas multimillonàrias”. Era RAE absolutament surpresa a condemnat era declaracion, l’a considerada ua intromission ena sua independéncia. Entre es arguments de debat s’a metut de manifèst qu’eth Cervantes a ua vision mès modèrna, mens tradicionalista, mès respectuosa damb era realitat pr’amor que s’i difonen totes es lengües der Estat e contràriament ena RAE semble aué’i un plantejament mès monolitic, centrat sonque ena lengua castelhana, però…, era experiéncia der Institut d’Estudis Aranesi non refòrce aguest argument: eth Cervantes non a responut jamès as demanes de promocion der occitan que se li an hèt directament des der Institut d’Estudis Aranesi e era RAE, per contra, a mantengut ua posicion de respècte e d’intercambi continu damb er IEA-AALO.
Entretant lamentam era manca de respòsta dera Acadèmie Française e que Vox volgue acabar damb era Acadèmia deth catalan en Aragon.
Jusèp Loís Sans Socasau
Membre de l'Institut d'Estudis Aranesi
