Obres al Casino de Peramola

­­­­­­­La primera pedra del Casino de Peramola es va posar el dia 29 de setembre de l’any 1946, amb la benedicció eclesiàstica corresponent, i l’obra es va inaugurar el dia 29 de setembre de l’any 1947. Aleshores, Peramola celebrava en aquest dia, 29 de setembre, la festa major de Sant Miquel Arcàngel.

El Casino, inicialment, formava part del pla d’obres que el poble havia decidit portar a terme en aquells grisos anys de postguerra, juntament amb l’encimentació dels carrers i la construcció d’un cementiri nou. El Casino, doncs, neix de la volença popular. Un centre amb finalitats recreatives, artístiques i culturals locals, però que s’havia de mantenir apartat —som en plena dictadura franquista— de qualsevol matís polític o partidista. La comunitat de propietaris que el va tirar endavant, estava formada per una majoria de caps de casa de Peramola, juntament amb una minoria de descendents del poble establerts a Barcelona, que passen a formar-ne part —és a dir, a tenir-hi accions— mitjançant una aportació econòmica a favor del pressupost de l’obra o bé amb la contribució de jornals de feina.

La idea inicial és que el futur Casino ocupi una part de l’antic castell dels barons de Peramola  —la cuina, el foc, la capella i la quadra— i se n’encarrega els plànols a l’arquitecte Dou, un parent de cal Roca que els farà de franc. En començar la feina, els paletes que hi treballen són Ramon Vilanova, de Solsona, i Josep Molleví, de cal Mosella, i el fuster que s’encarrega de treballar la fusta i moblar-lo és Joan Esteve, «lo Fuster de la Segla», fill de cal Guietano de Nuncarga i establert a Peramola.

La fusta dels bancs, del mostrador i de les taules és tota de noguer massís. Unes taules, amb quasi vuitanta anys de servei, que avui encara fa goig de veure-les. La fusta la va proporcionar el Rogeli Ginestà, de ca l’Astrer, propietari aleshores d’una serradora a Ponts, juntament amb Fidel Reig, de cal Mingo de Castellnou de Bassella, una població, avui, sota les aigües de l’embassament de Rialb.

La construcció del frontó —una novetat comarcal sorprenent— també la va promoure l’esmentat Rogeli Ginestà. Durant la Guerra del 36, el Rogeli va travessar la frontera per Andorra i va entrar a l’Espanya de Franco per Irun. Un cop allà, va ser secretari d’Ondarroa (Biscaia) i de Deba (Guipúscoa) i es va aficionar al joc de la pilota a mà, l’esport nacional d’Euskadi. Al frontó del Casino s’hi van fer grans campionats de pilota a mà, tant per parelles com individuals, amb aficionats que hi venien a jugar des d’Organyà fins a Solsona i Ponts. Els caps de setmana, sobretot al bon temps, era tanta la gent que venia a jugar-hi que s’havia de demanar tanda al cafeter.

El Casino l’explotava un arrendador. Quan l’arrendador el deixava, per voluntat pròpia o perquè no s’acabava d’avenir amb la Junta de propietaris que el regia —un president, un secretari, un vocal—, sortia a subhasta i se’l quedava el més-dient. Les set primeres famílies que el van explotar, en un període de temps que va des de l’any 1947 fins a l’any 1991, van ser: cal Rotxé, Carme Esteve (cal Santet), cal Fuster de la Segla, cal Boixet, ca la Viuda, ca l’Andreuet i cal Masia.

A la sala de sobre del Casino, hi havia la sala de ball. S’hi feia ball els dies festius —tret dels diumenges de Quaresma, que només es deixava ballar el dia de Sant Josep, si el capellà estava de filis i ho permetia—, amb gramola, o bé un acordionista, o bé algun conjunt de quatre o cinc músics si la festa era grossa. Abans de la Guerra del 36, aquesta sala, coneguda com la Sala Nova, feia les funcions de cafè i era el lloc de reunió de la dreta peramolina. L’esquerra es reunia al primer pis del que avui és el Casal Parroquial, l’edifici del costat del Casino, en un espai que també feia de cafè i era conegut amb el nom de la Sala Vella.

A la Sala Nova, d’una vista panoràmica extraordinària sobre la vall del Segre i les muntanyes del Solsonès —les Encantades, la Bòfia, el Puig Sobirà...—, hi tenia l’habitació el baró de Peramola, segons la tradició oral.

Nous temps, noves formes de vida

Quan s’inaugura el Casino, l’any 1947, el municipi de Peramola demogràficament se’n va als 650 habitants. A més, és el centre de proveïment de molts pobles dels voltants: Aguilar de Bassella, Pallerols de Rialb, el Puig de Rialb, Gavarra... La vida que hi havia a la Peramola d’aquells dies, un diumenge al matí, que venia la gent de fora a proveir per la setmana, els peramolins d’avui no se la poden ni imaginar. D’altra banda, des del dia de sant Joan, que les escoles plegaven d’impartir classe, fins a la primeria d’octubre, que tornaven a començar, Peramola s’omplia de famílies estiuejants, amb una població que se n’anava a les 900 persones, cosa que no passa avui. Abans s’estiuejava, avui es fa vacances.

Tanmateix, en el decurs dels anys Peramola s’anirà despoblant, el gran drama que pateix la nostra ruralia. Avui, el municipi de Peramola compta amb 348 habitants. La meitat d’aleshores, si fa no fa. Com tampoc no té rodalia, perquè els pobles esmentats suara han quedat buits de gent. En conseqüència, els ingressos del Casino —provinents de l’arrendament del bar— ja no seran els mateixos que anys enrere. No generava beneficis. Per tant, la comunitat de propietaris no podia assumir l’import que calia, i encara cal, per al manteniment del noble edifici baronial. Unes pèrdues que el posaven en perill de tancar-lo. Davant d’aquesta perspectiva de futur, l’any 2022, Carles Pallarès, de cal Boixet, president de la Junta del Casino, i Gemma Orrit, de ca l’Àngel, alcaldessa de l’Ajuntament de Peramola, arriben a l’acord que l’ajuntament se’n faci càrrec per un període de cinquanta anys. Una cessió d’ús gratuïta que assegurarà el funcionament del Casino i la seva modernització —un centre de dinamització d’escalada, per exemple—, vital per a la vida social del poble i del municipi.

El fruit d’aquesta entesa no s’ha fet esperar. Si avui el Casino de Peramola fa obres de manteniment i remodelació és gràcies a una subvenció, de més de 330.000 euros, provinent del fons Next Generation, dins el Programa de Plans de Sostenibilitat Turística en Destinacions, aconseguida mitjançant la intervenció del Consorci Segre-Rialb.

Un suggeriment final

Sabem que les obres del Casino es limiten exclusivament a l’edifici. Però potser caldria plantejar-se, ara que s’hi està posat, suprimir la part de la pista del frontó que entra a dins de la bassa de Dalt, sostinguda per pilars. Serviria per a recuperar arquitectònicament l’esplèndida vista de l’antiga muralla de defensa del castell. Una obra semblant a la que es va dur a terme a Ponts, quan s’enderrocà l’edifici del bar Oasi, al passeig de Ponts, o bé a Solsona, quan s’enderrocà la popular cal Pixarada, davant el portal del carrer del Castell i l’absis de la catedral.

Potser sí que aquest espai podria fer falta un dia a l’any. Però és millor que faci falta una dia a l’any, al nostre parer, que mantenir un dia sí i l’altre també el gran nyap urbanístic que es va dur a terme quan s’allargà la pista del frontó.

Josep Espunyes