Un llibre, A very private school (Una escola molt privada), escrit per Charles Spencer, comte d’Spencer i germà de la difunta lady Di, publicat al març del 2024, revela els abusos sexuals a què fou sotmès ell mateix en la infantesa —juntament amb altres alumnes— a l’internat Maidwell Hall, situat a Londres. Un llibre que ha produït una forta commoció en la societat britànica, tan flegmàtica.
El sexe és una de les forces més poderoses que mou la nostra societat. Potser més que el diner i tot. Una força incontrolable, la del sexe entre els humans, que reflecteix molt bé la dita «Quan a baix truquen, a dalt no hi són», que ens diu que quan el sexe s’excita, la persona perd el món de vista, perd la facultat de pensar, perd el nord.
D’altra banda, una quarteta, de composició popular, també ens parla que quan el mascle arriba a un grau alt d’excitació sexual promet vehement fer el que sigui per veure satisfet el seu desig, però que una vegada satisfet és capaç de retractar-se de tot el que ha dit i promès tan sols fa un instant: «Quan el carall està dret, / cent quarteres en promet. / Mes, quan torna a estar pla, / ni una sola en vol donar».
El sexe és una de les forces més poderoses que mou la nostra societat. Potser més que el diner i tot. Una força incontrolable, la del sexe entre els humans, que reflecteix molt bé la dita «Quan a baix truquen, a dalt no hi són», que ens diu que quan el sexe s’excita, la persona perd el món de vista, perd la facultat de pensar, perd el nord
Una passió sexual intensa, potent, irracional, fins al punt de ser capaç de portar el mascle a l’abús sexual infantil o juvenil, xicot o mossa; és a dir, a l’activitat sexual imposada per un adult a un menor d’edat pel fet de tenir un cos jove i atractiu que traspua vida. Un abús sexual recriminable, inacceptable i aberrant, en què l’adult s’aprofita descaradament de la seva superioritat física i de l’experiència que ha anat adquirint amb els anys.
L’abús sexual a menors és una pràctica absolutament reprovable que no hauria de tenir lloc en cap societat del món. Tanmateix hi té lloc, i d’una manera molt més estesa que no ens pensem. Un treball d’investigació dut a terme per la Universitat de Comillas i l’oenagé Educo, ens ha fet saber que a l’Estat espanyol hi ha unes 78.000 agressions sexuals durant l’any, però que només uns 9.100 ho denuncien. Increïble i escruixidor. Així mateix, i segons dades del Consell d’Europa, un de cada cinc infants és víctima d’alguna mena d’abús sexual.
L’agressor sexual a infants no té un perfil únic, però sí que sol ser un membre de la mateixa família —com ara el pare, o el padastre, o un avi, o un oncle, o un amic molt pròxim—, o bé un educador, que tant pot ser seglar com religiós. Com tampoc l’agressor no pertany a una determinada classe social. Tant hi ha hagut agressions sexuals a menors per part de paletes com d’advocats, o d’administratius com d’esportistes d’elit, o de taxistes com d’actors...
Els mitjans d’informació de massa, darrerament ens n’han fet conèixer diversos casos. Casos d’escàndol. Però encara en parlen poc, n’haurien de parlar molt més. Val a dir, d’altra banda, que aquests mitjans d’informació tampoc no reben tota la col·laboració que voldrien en el procés d’investigació de la notícia, sobretot si l’agressor forma part d’alguna congregació religiosa. És un fenomen social que els afectats, juntament amb l’entorn d’aquests mateixos afectats, tendeixen a fer invisible, a envoltar-lo de silenci i secretisme. El més gran aliat de l’agressor sexual és el silenci.
L’abús sexual infantil i juvenil és un maltractament greu que s’infereix a aquell qui el rep i li suposarà una experiència traumàtica que l’acompanyarà tota la vida. És un fet constatat. En una societat com la nostra, que es diu avançada i vol ser-ho, fóra bo que tots plegats ens espaviléssim per trobar mesures de seguretat i preventives a fi i efecte de combatre aquesta plaga infernal.
Davant de tota mena d’agressió sexual infantil i juvenil, xicot o mossa, tolerància zero.
Josep Espunyes
