Opinió

Joan Obiols, escriptor pirinenc

Un dels escriptors més conegut i reconegut del Pirineu nord-occidental és, sense cap mena de dubte, Joan Obiols i Puigpinós

Un dels escriptors més conegut i reconegut del Pirineu nord-occidental és, sense cap mena de dubte, Joan Obiols i Puigpinós. Un escriptor que arriba al món a Peramola (1952), de nen i jove viu a Oliana i, ja llicenciat en Història i casat, s’instal·la a la Seu d’Urgell. Mestre vocacional, imparteix classes al Col·legi la Salle i a l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu, instal·lada a Bellestar (Montferrer i Castellbò), de la qual esdevindrà cap d’estudis durant un període de vuit anys.

Joan Obiols I
Joan Obiols, de jove, entrevistant un padrí. Foto: Ricard Lobo. 

Des de xic tenia una altra vocació, escriure, i la porta a la pràctica amb constància, mètode i rigor

Però el Joan Obiols mestre no es limita solament a impartir classes. Des de xic tenia una altra vocació, escriure, i la porta a la pràctica amb constància, mètode i rigor. L’any 1987 publica Esvorancs, la primera obra amb què inicia la col·lecció «El Pirineu i la poesia de la història», seguida de set llibres més: Marrades (1992), Nits de taverna (1995), Fulls de pergamí (1997), El desert verd (2000), L’infern dolç (2003), La cucota (2007) i La gramola (2009). Un Pirineu que Joan Obiols cenyeix volgudament a sis comarques: Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i Vall d’Aran.

Un corpus literari que tindrà continuïtat en la col·lecció «Viatge universal pel Pirineu», deu volums amb textos, a més de les comarques esmentades suara, sobre el Berguedà, la Noguera, el Ripollès, el Solsonès i la Catalunya del Nord. Aquests en són els títols: El Principat d’Andorra (2016), L’Alta Cerdanya (2016), La Baixa Cerdanya (2017), L’Alt Ripollès i L’Alt Berguedà / L’Alt Solsonès i L’Alta Noguera (2017), El Pallars Jussà (2018), El Pallars Sobirà (2018), La Ribagorça catalana (2019), La Ribagorza, La Ribagorsa, La Ribagorça aragonesa (2019), Era Val d’Aran Le Haut Comminges, Le Haut Couserans i Le Sabarthès (2020), L’Alt Urgell (2020). Escriure aquests dinou llibres l’ha portat a visitar més de 1.250 pobles muntanyencs i a practicar més de 3.000 entrevistes. Una producció literària que clourà amb l’obra Viatge íntim per la Seu d’Urgell (2021).

Dinou llibres que han estat publicats —cal dir-ho— per les editorials Garsineu, a Tremp; Andorra, a Andorra la Vella, i Salòria, a la Seu d’Urgell.

Als llibres de la primera col·lecció, «El Pirineu i la poesia de la història», és el mateix escriptor, Joan Obiols, qui hi porta el fil de la narració, i el primer que ens hi descobreix, presenta i descriu és la gent —és a dir, la font de vida—, i tot seguit vénen els pobles, els paisatges, les fondes, la gastronomia, les botigues, els cafès, les capelles romàniques, les llegendes, les rondalles, les bruixes, els lladres i bandolers... Tot un mosaic heterogeni, de vida i tradició, que Joan Obiols ens transmet amb una riquesa i naturalitat descriptiva notables. I ho pot fer així perquè el Joan viu en comunió amb cada contrada que visita, amb cada roc de camí que trepitja, amb cada font que li apaivaga la set, amb cada flairada d’espígol, o de romaní, o de viola boscana, que li arriba al nas...

En canvi, a la segona part de la seva obra, «Viatge universal pel Pirineu», Joan Obiols hi perd, volgudament, protagonisme. Hi manté, òbviament, el tret personal com a narrador, la riquesa d’una llengua arrelada a la ruralia, el toc de gràcia d’un humanisme que neix de la convivència veïnal, d’una xerrada amb un mestre, amb un científic, amb un carter, amb un treballador o treballadora d’una oficina d’informació i turisme, amb un empresari, amb un músic, amb un pintor, amb un religiós, amb un taverner, amb un lingüista..., però, això sí, sempre amb una finalitat ben definida i establerta per endavant: Joan Obiols vol que tota aquesta gent siguin, amb el pensament i l’opinió que expressen, els veritables protagonistes dels deu llibres de la col·lecció.

Joan Obiols és pirinenc, es sent pirinenc i exerceix de pirinenc

Joan Obiols és pirinenc, es sent pirinenc i exerceix de pirinenc; d’aquí ve que tota la seva obra s’encamini cap a la consecució d’un millor coneixement de la muntanya pirinenca i de la seva gent. Una muntanya que  Joan Obiols ha seguit i resseguit amb els ulls oberts, l’orella atenta i l’esperit sensible a tot el que l’ha envoltat. Als qui hem llegit els seus llibres —i ara parlo per mi, però també per molts dels seus lectors alturgellencs, cerdans i pallaresos que m’ho han comentat—, Joan Obiols ens ha fet conèixer més bé l’indret de món que habitem, ha fet que ens hi sentim més identificats i que tinguem curiositat per saber-ne més coses de les ja en sabem. En una paraula, ens ha enriquit personalment en el coneixement històric, geogràfic i social d’una terra que és la nostra.

Josep Espunyes