Algunes de les penes que ha demanat darrerament la fiscalia espanyola en alguns casos, o algunes que han imposat els tribunals de justícia en alguns altres, no deixen de sorprendre la ciutadania. Fins al punt que un 60% de ciutadans de l’Estat, segons dos sondejos publicats darrerament, dubten que la justícia sigui imparcial.
El dia 16 de febrer del 2021, s’empresonava a El Salto (Las Palmas de Gran Canarias) el raper lleidatà Pablo Hasél, condemnat a sis anys i mig de presó pels delictes d’enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i calúmnies contra les institucions de l’Estat. Una condemna que va provocar, per part dels seus seguidors i simpatitzants, manifestacions de protesta en diverses poblacions de Catalunya.
Una de les poblacions en què va haver-hi més moguda ciutadana fou Vic. Els manifestants es van dirigir a la caserna del Mossos d’Esquadra i van començar a llançar-hi objectes i rocs, entre crits i insults. En l’aldarull, segons l’escrit d’acusació, hi va haver desordres públics, atemptat contra les forces de seguretat i danys a béns públics i privats. En el desplegament policial, els Mossos d’Esquadra van detenir cinc dels manifestants que participaven a la protesta.
Ara, la fiscalia espanyola demana penes de 31 anys i sis mesos de presó per a cadascun dels cinc acusats. Sí, ho heu llegit bé: 31 anys i sis mesos de presó. Una pena d’una duresa inaudita. Una petició de pena que més aviat sembla destinada a atemorir futurs manifestants, i aturar-ne possibles accions, que a impartir justícia.
Ni els trenta-tres militars jutjats i condemnats per haver pres part al cop d’estat del 23 de febrer del 1981 —aquest febrer passat, al cap de quaranta-cinc anys, se’n va desclassificar la paperassa—, no van patir unes penes tan severes i dures. Ep, un cop d’estat amb totes les de la llei, sense pal·liatius. Poca broma.
En una revolta militar com la del 23-F, amb pistoles a la mà, trets a l’hemicicle del Congrés dels Diputats, tancs al carrer, ordres de disparar «el primer tret a l’aire i el segon a matar» —com s’ha comprovat que es va ordenar de fer en l‘assalt preparat per a apoderar-se de TVE—, les penes a què van ser condemnats la majoria de colpistes són de per riure al costat de les que ara demana la fiscalia per als cinc vigatans.
En efecte, dels trenta-tres militars implicats, els tres màxims responsables del cop d’estat —el capità general Jaime Milans del Bosch, el general Alfonso Armada i el tinent coronel Antonio Tejero— van rebre una condemna de trenta anys de presó cadascun, seguits del general Luis Torres Rojas i el comandant Ricardo Pardo Zancada, amb dotze anys. Tots ells van complir un terç de la pena. Altres colpistes, la pena que van rebre va ser d’un, dos o tres anys de presó.
Unes penes inferiors, fins i tot, a les que van rebre els implicats en el dit «Procés independentista» del 2017 pel sol fet de cridar el poble català a les urnes. La mitjana de la pena imposada als militars del 23-F va ser de 6 anys per condemnat, mentre que la imposada als implicats en el Procés va ser de 8,3 anys per condemnat.
I no parlem de l’empresari Víctor de Aldama, un corrupte conxorxat amb els socialistes José Luis Ábalos i Koldo García en el cas Mascaretes. Pel fet de col·laborar amb la justícia a depurar conductes de corrupció, el Tribunal Suprem el deslliura d’entrar quatre anys i mig a la presó i l’allibera de tornar un sol euro dels quasi quatre milions que se’n va embutxacar d’estranquis. Un Aldama condemnat per organització criminal i suborn, doncs, que no rebrà el càstig de la presó i, a sobre, es quedarà amb tots els diners que va rampinyar. La jugada li ha sortit rodona: delinqueix amb altres corruptes, «canta» contra ells i en surt esplèndidament recompensat.
Josep Espunyes
