A la primeria de desembre de l’any 2024 es va reunir, al Palau de la Generalitat, la Junta de Seguretat de Catalunya, encapçalada pel president Salvador Illa, acompanyat de la consellera d’Interior, Núria Parlon, i del ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska. D’entre els temes que s’hi va tractar, en matèria policíaca i de seguretat, un va ser la integració de la la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al CAT-112.
Fins avui, el CAT-112 atenia totes les emergències socials —salvament, sanitat, seguretat ciutadana, incendis i protecció civil— mitjançant el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), els Mossos d’Esquadra i els cos de Bombers. Tot amb gent de casa, cosa que ja no sabem si serà igual quan s’hi hagi integrat la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
Ni ahir, ni avui, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i l’estament judicial, que d’alguna manera o altra també hi té competència, no tenen gaire bona sofirma entre el poble català. En té motius sobrats. Cap dels tres no ha mostrat mai, per exemple, una predisposició no tan sols a aprendre la llengua catalana —constitucionalment reconeguda—, sinó a respectar-la ni que fos mínimament. I la primera pregunta que ens fem és quina llengua es farà servir en el primer contacte que hi haurà. Se li respectarà, al ciutadà català, el dret que té a ser atès en la seva llengua? Ells ho tenen clar: «Están en España».
Ni ahir, ni avui, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i l’estament judicial, que d’alguna manera o altra també hi té competència, no tenen gaire bona sofirma entre el poble català. En té motius sobrats. Cap dels tres no ha mostrat mai, per exemple, una predisposició no tan sols a aprendre la llengua catalana —constitucionalment reconeguda—, sinó a respectar-la ni que fos mínimament. I la primera pregunta que ens fem és quina llengua es farà servir en el primer contacte que hi haurà. Se li respectarà, al ciutadà català, el dret que té a ser atès en la seva llengua? Ells ho tenen clar: «Están en España»
En fer-se pública la notícia, la CUP, els comuns, ERC i Junts van aixecar el crit al cel. Els quatre partits consideren que hi ha una invasió de les competències tant del cos de Mossos d’Esquadra com de l’Estatut d’Autonomia. En canvi, el president Illa, la consellera Parlon i el ministre Grande-Marlaska propugnen que és una decisió necessària per tal de millorar la resposta en les emergències que es puguin produir a Catalunya. Segons unes declaracions d’Andreu Alfonso, subdirector operatiu del CAT-112, aquest és un tema que ja s’havia tractat en diverses juntes de seguretat, en què participaren els presidents Puigdemont, Torra i Aragonès.
Un tema sobre el qual parlen i decideixen les altes esferes polítiques, però absolutament impopular al carrer en el cas de dur-se a terme. Bona part del poble català —incloent-hi militants de base del PSC— recorda molt i molt bé aquell catalanofòbic «A por ellos!», el clam amb què s’acomiadava els membres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional desplaçats a Catalunya amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. En les imatges que diverses televisions en van emetre, quedava molt qüestionada la neutralitat dels cossos policials espanyols.
Com també recorda la desproporcionada i violenta actuació de les forces de seguretat de l’Estat en moltes ciutats i pobles de Catalunya: Alcarràs, Barcelona, Callús, Dosrius, Esponellà, Garrigàs, Ponts, Sant Andreu de la Barca, Sant Carles de la Ràpita, Tarragona, Vilalba Sasserra... O Pineda, on hi va haver una forta esquellotada de protesta popular contra les esmentades forces de seguretat que hi foren traslladades, arran de las tensió social que hi generaven. Com a resposta, un membre de les forces de seguretat es va pixar sobre els manifestants pinedencs des del balcó de l’hotel on s’allotjava.
No ja les persones, sinó les bèsties i tot, coneixen i recorden qui les respecta i qui les maltracta.
Josep Espunyes
