Néixer implica morir. No té retop. Una realitat que mestre Foix sintetitza molt bé al títol del poema que l’any 1973 va dedicar al també poeta Gabriel Ferrater: «Tots hi serem al Port amb la desconeguda». Hi seràs tu, lector, i jo mateix. I el rei i el captaire. I el papa de Roma i l’agnòstic. I la mestressa de casa i l’actriu. I el pagès i el futbolista...
Néixer implica morir
Ara bé, hi ha persones que quan moren deixen un llegat cultural a la societat, ja sigui en els camps de la literatura, l’art o la ciència —una minoria—, i n’hi ha altres que quan moren no hi deixen gaire cosa més que el record —la majoria—, entre la família i els amics.
Pel que fa al primer grup, el minoritari, potser caldria que les institucions que vetllen per la cultura es posessin en contacte amb la família quan mor un literat —poeta, novel·lista, assagista...—, o bé un artista —pintor, escultor. gravador...— o bé un científic —matemàtic, físic. químic...—, amb obra nacional i internacional reconeguda. O que fos la família qui es posés en contacte amb les institucions abans de desembarassar del tot l’habitatge del difunt. Un contacte que hauria de tenir per finalitat la preservació de l’obra del finat i fer-la conèixer. És clar que la millor solució potser fóra avançar-se als esdeveniments i deixar-ho tot ben arreglat en vida.
Si hi havia l’urna, pensem que també hi hauria pogut haver obra dels dos Joan de Sagarra, pare i fill
A la primeria de setembre de l’any 2025, Albert Velasco, professor d’Història de l’Art, va trobar al Mercat dels Encants de Barcelona l’urna que havia contingut les cendres del conegut periodista i escriptor Joan de Sagarra i Devesa —va morir el dia 8 de maig del 2025—, fill del també famós poeta i dramaturg Joan de Sagarra i de Castellarnau. Si hi havia l’urna, pensem que també hi hauria pogut haver obra dels dos Joan de Sagarra, pare i fill. I si n’hi havia, vés a saber què se’n va fer i a quines mans va anar a parar.
Uns documents visuals d’una vàlua científica incalculable i que, lamentablement, no es van poder recuperar tots
A mitjan febrer del 2026 —cinc mesos més tard del que acabem d’exposar, doncs— va passar un fet semblant. Les diapositives i pel·lícules que l’oceanògrafa i investigadora Josefina Castellví guardava de la seva estada a l’Antàrtida, on va dirigir la Base Antàrtica Espanyola de l’illa de Livingston, van aparèixer en una parada del Mercat dels Encants. Uns documents visuals d’una vàlua científica incalculable i que, lamentablement, no es van poder recuperar tots. El fotògraf —va voler guardar l’anonimat— que va descobrir aquella riquesa artística i científica al Mercat dels Encants i en va comprar la major part, va pagar 190 euros del lot, segons informava La Vanguardia del dia 22 de febrer del 2026.
Si volem que Catalunya sigui un país normal, tots plegats hauríem de fer mans i mànigues perquè el llegat dels nostres literats, artistes i científics no acabés com un producte de segona mà al Mercat dels Encants i s’hi vengués a qualsevol preu.
Onze anys enrere, el 2015, al Mercat dels Encants també hi va aparèixer part de la biblioteca, així com obra, del pintor i poeta Albert Ràfols-Casamada, mort al desembre del 2009. I no solament obra seva, sinó també obra de la seva dona, la pintora i gravadora Maria Girona i Benet, morta al març del 2015.
Qui va aixecar la llebre del fet va ser el filòleg Joan Pinyol, que ho advertia en una piulada per Twiter. En saber-se, prou que el Departament de Cultura es va moure. Però ja no hi va ser a temps. Una bona part de la producció artística de Ràfols-Casamada i de la Girona l’havia adquirit el col·leccionista Enric Palmitjavila i, la resta, diversos particulars.
Si volem que Catalunya sigui un país normal, tots plegats hauríem de fer mans i mànigues perquè el llegat dels nostres literats, artistes i científics no acabés com un producte de segona mà al Mercat dels Encants i s’hi vengués a qualsevol preu. És a dir, com si fos un producte de liquidació de temporada en uns grans magatzems.
Josep Espunyes
