Es veia a venir, com les pedregades a l‘estiu. Entitats ultres com ara Convivencia Cívica Catalana, Hablemos Español o Izquierda por la Lengua, fa anys que es van crear i treballen per atomitzar el català a Catalunya i imposar-hi el castellà. Una pretensió que actualment també volen fer efectiva a Andorra, la nació veïna, germana i, sortosament, sobirana.
Fa temps que vaig vaticinar, en algunes de les meves col·laboracions a la premsa, que això passaria, atesa la tossuda catalanofòbia —o l’acusat espanyolisme— que mostren els militants de les tres entitats ultres esmentades suara i alguna altra de pariona, com per exemple Escuela de Todos. Volen que la llengua i la cultura castellanes s’imposin i imperin arreu, tant sí com no. I no vaig ser sol a predir-ho. Recordo que l’excel·lent escriptor i articulista Albert Villaró també va alertar d’aquest perill en algun dels escrits que regularment publica a la premsa andorrana.
Unes entitats, i en conseqüència unes persones, que curiosament volen fer el castellà llengua cooficial d’un país en què no treballen ni viuen. Exigeixen als altres allò que són incapaços de fer ells: respectar la llengua nadiua de la comunitat que la té. Només viuen per a si mateixos. Sortosament —i assenyadament, cal dir-ho—, el 2024 el Govern andorrà va aprovar una llei —Llei de la Llengua Pròpia i Oficial— que impulsava la preservació social del català, alhora que garantia el dret del ciutadà a ser atès en català. El treballador nouvingut a Andorra ha d’acreditar nocions bàsiques de català si vol obtenir la primera renovació del permís de residència andorrana. El català hi ha de continuar sent, doncs, un lligam de cohesió i d’identitat nacional, com ho ha estat al llarg de segles i segles d’història del petit país pirinenc.
Dues de les causes que darrerament han fet saltar a la palestra la cooficialització del castellà a Andorra són els greus insults que un ciutadà andorrà, però que es sent espanyol, ha proferit contra el català i la identitat nacional andorrana, i la topada que un resident sud-americà va tenir amb una funcionària del Comú d’Andorra la Vella. Li va exigir que li parlés en castellà, cosa que l’altra no va fer emparant-se en la llei. A Andorra, no hi ha més llengua oficial que el català.
La gent que milita a entitats ultres com Convivencia Cívica Catalana, Hablemos Español, Izquierda por la Lengua o Escuela de Todos, actua empesa per un pensament únic i exclusiu; és a dir, un pensament dogmàtic, fonamentalista. Hereus com es senten del secular imperialisme espanyol, tracten d’imposar pertot la llengua i la cultura castellanes. Les volen supremacistes. Tot el que no sigui espanyol i espanyolisme els fa nosa. D’aquí ve que una vegada i una altra topin frontalment contra les cultures diferents de la seva pel sol fet de ser diferent.
A Andorra, precisament la «normalitat» hauria de ser poder-hi viure plenament en català. Exactament com el ciutadà castellà viu a Toledo o el portuguès viu a Lisboa. La «anormalitat» és no poder-hi viure plenament en català ni als bars, ni als hotels, ni als hospitals, ni a les grans superfícies comercials...
Sí, l’aplicació de la Llei de la Llengua Pròpia i Oficial aprovada pel Govern andorrà el 2024, de segur que ajudarà a normalitzar poc o molt l’ús del català al Principat. Si més no, creiem que inicialment servirà per a crear-hi una mica més de consciència lingüística Però la millor presa de posició que es pot adoptar perquè una llengua es conservi socialment amb tremp en qualsevol col·lectivitat del món i no reculi, és que aquell qui la té en faci ús naturalment. I això, malauradament, no passa. Ni a Andorra ni a Catalunya.
Josep Espunyes
