16.05.2022 |
Joan Ganyet
16:49
20/01/22

Una modesta proposició

Una modesta proposició

Deia Napoleó que “l’estratègia és un art senzill, el mèrit és l’execució”. Tenia tota la raó. Però convé a vegades fer volar la imaginació.

Els temps canvien. Les societats i les persones han de saber adaptar-se a les noves circumstàncies si volen sobreviure i progressar. És el que passa en el camp del transport. El món s’ha fet petit en la mateixa proporció en que s’ha fet accessible. Avui dia l’aviació és imprescindible ja que no tot pot fer-se per internet i les distàncies entre ciutats són una realitat que cal tenir en compte.

Posem un exemple a l’atzar. Fa cent anys un habitant de Martinet (Cerdanya) somiava en un mode de transport assequible i còmode que el connectés amb la Seu d’Urgell i Puigcerdà, els seus dos centres urbans de referència. Aquest somni va prendre forma amb l’establiment del servei regular de cotxes de línia dues vegades al dia.

En el primer terç del segle XXI l’equivalent és Andorra i les valls pirinenques veïnes respecte als dos grans pols demogràfics i econòmics situats al nord i al sud, Tolosa i Barcelona. Com se sap, les dues metròpolis estan situades a uns 150 km d’Andorra sobre una perpendicular a la serralada.

Fa pocs dies s’ha fet un pas qualitatiu molt important amb l’inici dels vols regulars des de l’aeroport Andorra-La Seu a Madrid. Cal felicitar als governs d’Andorra, de la Generalitat i d’Espanya que ho han fet possible. S’ha ascendit així un esglaó necessari per al desenclavament del Pirineu en la híperconnectada societat del nostre temps.

Fa pocs dies s’ha fet un pas qualitatiu molt important amb l’inici dels vols regulars des de l’aeroport Andorra-La Seu a Madrid. Cal felicitar als governs d’Andorra, de la Generalitat i d’Espanya que ho han fet possible. S’ha ascendit així un esglaó necessari per al desenclavament del Pirineu en la híperconnectada societat del nostre temps

Ara caldria pujar el segon esglaó. Com fer-ho? Amb l’establiment d’un aerobús –un avió de línia– amb freqüència de vols 3 o 4 vegades al dia, que unís Barcelona, Andorra/La Seu i Tolosa. Un avió petit, de 30 o 40 places, que donaria servei als passatgers provinents de les dues grans ciutats i als pirinencs. No cal dir que els aeroports de Barcelona i Tolosa tenen connexió directa amb una llarga llista de ciutats de tot el món.

Podem imaginar el funcionament del servei. L’aerobus despega a les 7,30h de Barcelona i aterra a Andorra/La Seu a les 8,15h. A les 8,45 emprèn el vol i arriba a Tolosa a les 9,30 h. I viceversa. Evidentment, la idoneïtat del servei i els horaris haurien de fixar-se després d’un acurat estudi comercial. Cal tenir en compte que, a diferència del que normalment succeeix en projectes d’envergadura, en aquest cas les inversions en infraestructura ja estan fetes. No hi hauria més despesa que la que es derivaria de l’acord amb una companyia aèria experimentada i amb avions disponibles. Així funcionen moltes de les connexions aèries als Alps.

Tots sabem que per a un ciutadà, posem per cas de Berlin –un home de negocis, un professor, un professional de la medicina, un turista qualificat, etc– és dissuassori el trajecte de 3 hores en cotxe o autobús des dels aeroports de Barcelona o Tolosa al Pirineu. És molt més ràpid i confortable fer-ho en avió.

Deien els llatins Pusillior sed et fortis: “Som pocs però forts”. L’apertura al món, el desenclavament amb l’aerobús, ens pot enfortir encara més.

Joan Ganyet i Solé, arquitecte

Una modesta proposició
Comentarios