Poques famílies han protagonitzat de forma tan brillant la comunió de riquesa, poder i bellesa com els Mèdici florentins, la saga de banquers, polítics i papes que va governar la ciutat de l’Arno des de mitjans del segle XV fins al segle XVIII. Recordis que Mèdici vol dir ‘metges’ en llengua italiana. Les figures mítiques de Cosimo el Vell, Lorenzo el Magnífic, els papes Lleó X i Clement VII, el gran duc Alexandre I i les reines de França Caterina i Maria han estat decisives en l’enlluernador i convuls Renaixement europeu. Esborrona la llista dels artistes universals que es movien al seu entorn: Luca della Robbia, Fra Angelico, Paolo Ucello, Brunelleschi, Botticelli, Verrochio, Vasari, Donatello, Miquel Àngel, Rafael, Dant, Petrarca, Boccaccio, Maquiavel... Un fulgurant empori de creativitat i bellesa mai igualat! Fins i tot Galileo Galilei va dedicar a Cosimo II les estrelles que va descobrir, conegudes avui com les Estrelles Medicees.
Lorenzo el Magnífic (1449-1492), nebot de Cosimo el Vell, als 13 anys llegia els clàssics grecs i llatins en les seves llengües. Va governar a partir de 1469 i va adoptar el lema “Le temps revient” en lloc de “Semper”. Però no tot va ser prosperitat. Savonarola va predicar contra ell i, després de la seva mort, contra el seu feble fill Pere el Desafortunat. Els Mèdici van abandonar Florència del 1494 al 1512. El monjo va imposar un estat teocràtic que va durar fins el 1498, quan va ser derrocat i cremat a la plaça de la Senyoria. Lorenzo el Magnífic va morir el 8 d’abril de 1492 a la Villa de Careggi, als afores de Florència. Recordo amb emoció aquella sòbria construcció amb un petit jardí, un senzill pati i una bella loggia (on vaig mantenir reunions sobre la Convenció Europea del Paisatge) i sobretot la humil cambra amb una minúscula finestra on el Magnífic es retirava a llegir i a meditar.
El seu fill Joan va ser elegit papa amb el nom de Lleó X. Als 14 anys Innocenci VIII ja l’havia nomenat cardenal. Va se coronat el 19 de març de 1513. En els carrers de Roma una inscripció ressaltava en un arc triomfal: “En un temps va dominar Venus (en referència a Alexandre VI Borgia). Després d’ella va venir Mart (Juli II). Ara Minerva (deessa de la sabiduria, Lleó X) tindrà la seva era”. Es va dir que havia devorat 3 pontificats: el tresor de Juli II, els ingressos del seu govern i els del seu successor. Aconsellava al seu nebot Lorenzo II: “Dóna satisfacció als ciutadans en les coses de poca importància per a fer-te perdonar la revocació o la denegació de concessions majors”.
Juli de Mèdici (1478-1534), cosí de Lleó X, va ser el papa Clement VII. Va regnar en els anys convulsos de la rivalitat armada entre Francesc I de França i Carles V, que va culminar amb el terrible saqueig de Roma pels lansquenets alemanys i els soldats espanyols, mentre el papa estava empresonat al Castel Sant’Angelo. L’ambaixador de Venècia Foscari digué d’ell: “Aquest Pontífex no ven beneficis ni es dedica a la simonia. Viu parcament, aliè al pecat carnal, sobri en el beure i en el menjar, dóna un excel.lent exemple”.
Va encarregar a Maquiavel les “Històries florentines”, que li van ser dedicades. El juny de 1529 el papa i Carles V van pactar, precisament a Barcelona, que Florència seria restituïda als Mèdicis i que el rei seria coronat emperador a Bolonya, no a Roma, el febrer de 1530. Segons Vettori: “Li va costar molt convertir-se en un gran i reputat cardenal, i en un petit i poc estimat papa”.
Alexandre I, duc de Florència (1511-1537), fruit del pacte de Barcelona es va casar amb Margarita d’Àustria, filla de Carles V, que fou “l’única dona que s’havia casat amb el fill d’un papa en primeres noces, i en segones amb el nebot d’un altre papa, Pau II Farnesio”. El seu regnat va durar 5 vergonyosos anys i va morir a mans del seu cosí Lorenzino de Mèdici, un desequilibrat.
Caterina de Mèdici (1519-1589), casada als 14 anys amb Enric II de França, es convertí en reina al morir el seu marit en un torneig durant les festes de celebració de la boda de la seva filla Isabel amb Felip II d’Espanya. Tenia al seu servei 112 dames d’honor, 76 cavallers, 58 consellers, 108 secretaris 51 capellans, 23 metges, 50 donzelles... en total més de 500 persones.
Maria de Mèdici, esposa d’Enric IV de França, el que va pronunciar la cèlebre frase “París bé val una missa”, al convertir-se al catolicisme forçat pel duc de Toscana. Maria era alhora sogra del rei d’Espanya, del d’Anglaterra, del duc de Savoia i mare del rei de França, el que demostra el rol central dels Mèdici durant molts segles en la política europea: eren a totes les salses....
L’origen dels Uffici, primer museu del món, es troba en el “pacte de família” entre Anna Maria Lluïsa de Mèdici (1667-1743) i el gran duc de Toscana Joan Gaston. En ell cedia les seves immenses riqueses artístiques a l’estat toscà. Casada amb Joan Guillem del Palatinat-Neoburg, va viure a Dusseldorf. En carta al seu oncle el cardenal Francesco (1691) confessava amb tota sinceritat: “He estat a Colònia, però per a que aquestes ciutats em semblessin boniques, no hauria d’haver nascut a Florència”.
Ah, els Mèdici...!
Joan Ganyet Solé, arquitecte
