28.05.2022 |
Joan Ganyet
10:15
25/07/21

Giacomo Casanova, moralista?

Giacomo Casanova, moralista?

El príncep de Ligne escriu a Casanova acusant rebut de l’esborrany de les seves memòries Histoire de ma vie: «Un terç del vostre encisador segon volum, estimat amic, m’ha fet riure, un terç m’ha fet excitar i l’altre terç m’ha fet pensar en Montaigne». I és que el venecià ha passat a la història gairebé exclusivament per la seva faceta de llibertí, el Don Juan per excel·lència del segle de les llums. Però va ser moltes coses més al llarg de la seva agitadíssima vida. Nascut el 1725 i mort a Bohèmia el 1798, va viure mil aventures en mil ciutats diferents. Va ser rebut per reis, papes i cardenals i va tenir relació intel.lectual amb Mozart, Goethe i Voltaire. Doctorat en lleis a Pàdua als 16 anys, va participar en duels, va ser empresonat al Forte di Sant’Andrea perseguit per la Inquisició veneciana, i a la torre de Sant Joan de la Ciutadella de Barcelona el 1768 pels seus amors amb Nina Bergonzi, amant del virrei.

Home d’extrems, el 1760 el papa Climent XIII el nomenà Cavaller de l’orde de l’Esperó i protonotari apostòlic. Tota la vida intentant tornar a Venècia, hi entra finalment el 1774 però el 1783 en fuig de nou amenaçat pels prohoms i especialment pel senador Carlo Grimani per haver publicat l’any abans un pamflet satíric titolat Ne Amori, ne Donne, Ovvero la Stalla Ripulita. Exerceix de diplomàtic al servei de l’ambaixador Foscarini a Viena. Va viatjar per tota Europa, es va enriquir i empobrir diverses vegades i a la fi el comte de Waldstein se l’emportà de bibliotecari al Castell del Dux, a Bohèmia, on va morir. Qui vulgui coneixer l’entrellat de la societat europea del segle XVIII ha d’acudir obligatòriament al seu llibre de memòries Història de la meva vida. No se’n penedirà.

Casanova en la seva faceta d’escriptor ens mostra, efectivament, una intel.ligència superior i una lúcida capacitat d’anàlisi de la condició humana, de les seves glòries, i de les seves febleses. D’aquí vé la curiosa connexió que assenyala el príncep de Ligne entre al Senyor de la Muntanya, voluntàriament confinat a la Torre, i l’epicuri i viatger impenitent, dues formes oposades d’afrontar la vida. Algunes de les seves fines observacions s’ofereixen a continuació:

  • “Es desfà un més fàcilment dels vicis que de les petites vanitats”.
  • “La millor tropa no és més que un mal ramat”.
  • “La pitjor jugada que pot fer la sort a un home enginyós és fer-lo dependre d’un ximple”.
  • “El mateix principi que m’impedeix mentir m’impedeix dir la veritat”.
  • “Ja que cap dels dos estimava l’altre, es perjudicaven amb absurda cortesia”.
  • “A quin home no obliga la necessitat a cometre baixeses?”.
  • “Qui aparenta indiferència davant d’un esdeveniment que decideix el seu futur no fa sinó fingir, a menys que sigui un imbècil o un boig”.
  • “Sense les prediccions molts fets notables que han succeït no haurien tingut lloc. El fet consumat fa a la predicció el favor de verificar-la”.
  • “A l’igual que la lluna, el destí té les seves fases, i el bé succeeix al mal, igual que l’infortuni a la felicitat”.
  • “La púrria és idèntica en tots els països”.
  • “El més habitual és que els actes més decisius de la nostra existència es deguin a les causes més insignificants”.
  • “Només és el primer pas el que costa, ja que una vergonya venç a l’altra”.
  • “Hi ha moments en els que, per enganyar, un home hàbil ha de dir la veritat”.
  • “La majoria de qüestions que divideixen als homes cultes són del gènere pueril”.
  • “L’ambició és una passió més forta que l’avarícia”.
  • “La República de Roma va aconseguir ser la senyora del món a base de protegir els regnes dels que després s’apropiava”.
  • “Déu ens lliuri del remordiment i del penediment quina font es trobi en els prejudicis”.

Gioacomo Casanova, venecià universal, un home clarivident i, a la seva peculiar manera, un moralista.

Joan Ganyet i Solé, arquitecte

Giacomo Casanova, moralista?
Comentarios