Epictet: de com un esclau va arribar a ser un filòsof influent en la Roma imperial. Nascut a Hieràpolis entre el 50 i el 55 dC i mort a Nicòpolis de l'Epir el 135 dC, el seu nom prové de “Frígia Epictet”, és a dir “Frigia Annexionada”. Un dels seus amos, probablement el darrer, fou Epafrodit, secretari personal i favorit de Neró, que va permetre-li rebre lliçons del filòsof estoic Gai Musoni Rufus, el que el va marcar per sempre més.
Decretada l'expulsió dels filòsofs de Roma per Domicià l'any 94 dC, Epictet es traslladà a Nicòpolis,“Ciutat de la Victòria”, fundada per August després de la transcendental batalla d'Accio l'any 34 dC. Allà va establir la seva Escola, a la que assistien molts dels patricis militars i civils romans en ruta a l'Orient. Un dels seus deixebles, Flavi Adrià, va editar els seus discursos ja que ell no va deixar res d'escrit. Epictet va beure i alhora enriquir el doll provinent dels seus mestres, els grans filòsofs estoics Sòcrates, Zenó, Diògenes i Cleant. Potser la seva aportació més significativa va ser elevar l'estoïcisme a disciplina moral. De “Manual de vida” n'extraiem:
-“La riquesa consisteix no a tenir grans possessions, sinó en tenir pocs desitjos.”
-“Ets tu qui et coneixes a tu mateix i saps per quant et vens: cadascú es ven a un preu.”
-“En això consisteix la principal tasca de la vida. Digues: “L'exterior no depèn de mi, el lliure albir depèn de mi. ¿On cercaré el bé i el mal? En l'interior, en les meves coses.” Però no qualifiquis mai les coses alienes de “bé” ni de “mal”, ni de “profit” ni de “perjudici” ni de cap altre nom d'aquest estil.”
-“En això no hem de fer cas de la plebs, que diu que “només als lliures se´ls ha de permetre la instrucció”, sinó més aviat als filòsofs, que diuen que “només els instruïts són lliures.”
-“Recorda que ets actor d'un drama, amb el paper que vulgui el director: si en vol un de curt, curt; si en vol un de llarg, llarg; si vol que representis a un pobre, fes-ho amb noblesa; com a un coix, un governant, un particular. Això és lo teu: representar el paper que t'han donat; però triar-lo és cosa d'un Altre.”
-“No són la mort o les fatigues el temible, sinó témer a les fatigues o a la mort.”
-“Només hi ha una manera d'assolir la felicitat i és deixar de preocupar-se per coses que són més enllà del nostre poder o de la nostra voluntat”.
-“Els homes es veuen pertorbats no per les coses, sinó per l'opinió sobre les coses.”
-“No busqueu mai en un lloc la vostra actuació i en un altre el vostre progrés.”
-“Tots els afers tenen dues nanses: per una són manejables, per l'altra no.”
-“No pretenguis que els successos succeeixin com vols, sinó accepta els successos com succeeixen i viuràs serè.”
-“Recorda, doncs, davant de qualsevol cosa que t'impulsi a la tristesa, d'usar aquest precepte: “No és que això sigui un infortuni, sinó que el fet de suportar-lo noblement és una sort”.
-“Si és cert el que diuen els filòsofs sobre el parentiu entre la divinitat i els homes, ¿quina altra cosa els resta als homes sinó el que deia Sòcrates: al que pregunta “D'on ets?” no respondre-li mai “atenenc” o “corinti”, sinó “ciutadà del món.”
Glòria a Epictet i al qui li va donar la llibertat.
Joan Ganyet i Solé, arquitecte
