Opinió

El poble rus

Escrivia el poeta rus Joseph Brodsky: “No hi ha país al món que domini com Rússia l’art de destrucció dels seus ciutadans”. Sotmesos a una pluja diària d’informacions i comentaris sobre la guerra d’Ucraïna, contemplada des de l’òptica occidental com una agressió immisericorde de Rússia contra un Estat independent, convé que fixem la nostra atenció en un dels principals protagonistes involuntaris: el baix poble rus, el sofert poble rus menystingut i reprimit secularment pels seus dirigents, siguin els tsars, el règim soviètic o Putin. Un poble que mai ha conegut la democràcia. Ens en dona les claus amb emocionant lucidesa sobre el període de Stalin, el gran escriptor jueu ucraïnès Vasili Grossman en el seu llibre Tot flueix (escrit entre 1955 i 1963), ara que fa 70 anys de la mort de Stalin i 80 anys de la batalla de Stalingrad, decisiva en la II Guerra Mundial.

Retorna del gulag siberià després d’anys de duríssima reclusió Ivan Grigórievich: “I el tren ressona i corre cada vegada més depressa, amb una espècie d’alegria, maliciosa. Una velocitat que aixafa, escindeix l’espai i el temps”. Retorna Ivan als seus paisatges i a la seva gent.

  • “Stalin planejava les eleccions al Soviet Suprem: els objectius es planificaven per anticipat, es designaven els diputats i aleshores, segons el previst, s’iniciava la promoció espontània dels candidats i la propaganda electoral i, finalment, arribaven les eleccions generals. De la mateixa manera es decretaven els tempestuosos mítings de protesta, les explosions d’ira popular i les manifestacions de l’amistat fraternal (...) De la mateixa manera es redactaven els textos de les cartes que les mares, amb veu inexpressiva, llegien davant els micròfons adreçant-se als seus fills soldats”.
  • Era allò el socialisme: els camps de Kolimà, el canibalisme durant la col.lectivització, la mort de milions de persones?”.
  • “I així, a principis de 1930, van començar a deskulakitzar a les famílies (kulaks: pagesos amb terra i alguns amb gent llogada). Es va instar a que no quedés un sol kulak en el districte per a la temporada de sembra i que la vida pogués prendre un rumb nou. Nosaltres dèiem: «Serà la primera primavera koljosiana».(...)”Pensàvem que no hi havia un destí pitjor que el dels kulaks. Ens equivocàvem!. La destral es va abatre sobre tots els d’aquell poble, des del més petit fins al més gran. Va arribar el càstig de la fam (...) La potència de la fam és despietada si una barrera separa a l’ésser humà del seu pa”.
  • “Els antics oficials zaristes no han anat a parar al camp per haver format una organització monàrquica sinó perquè haurien pogut fer-ho. (...) No s’exercia el terror contra els criminals, sinó contra les persones que, segons els òrgans de repressió, tenien major probabilitat d’acabar sent-ho”.
  • “En llibertat s’havia trobat amb gent alliberada del camp, i la seva hipòcrita submissió, la por a expressar els propis pensaments i l’horror davant d’un nou arrest eren tan grans que semblaven més empresonats encara que quan es trobaven en els camps de treballs forçats”.
  • “El 1937 les cel.les estaven abarrotades de gent: allà on hi havia d’haver desenes de reclusos, n’hi havia centenars. De nit només era possible canviar de posició si el responsable de la cel.la, antic comandant d’una divisió de cavalleria, donava l’ordre per a fer-ho tots a l’uníson”.
  • “Lenin per assolir el poder va sacrificar el més sagrat que Rússia posseïa: la llibertat. Però, ¿quina experiència podia tenir la llibertat, una criatura de només 8 mesos, nascuda en un país d’esclavitud mil.lenària? Què podia donar al món una esclava mil.lenària, fins i tot una vegada convertida en totpoderosa?”.
  • “Stalin va ajusticiar als amics més íntims i als companys d’armes de Lenin perquè impedien, cada un a la seva manera, que es realitzés el veritable leninisme”.
  • “El principi mil.lenari segons el qual el desenvolupament de la cultura, la ciència i la potència industrial s’obtenia al mateix temps que creixia l’absència de llibertat –principi posat en pràctica per la Rússia dels boiards, Ivan el Terrible, Pere el Gran i Catalina II– assolí la seva plena victòria amb Stalin” (...) “Després de la mort de Stalin, l’obra de Stalin no va morir. L’Estat sense llibertat, construït per Stalin, encara viu”.

Vasili Grossman, un jueu ucraïnès perseguit per la policia stalinista llença un clam final: “Viure significa ser un home lliure. No tot el real és racional. Tot el que és inhumà és absurd i inútil”.

Ha succeït contínuament al llarg de la història russa (i no només russa). ¿Quina deu ser la reacció d’un noi de 18 anys dels Urals, i de la seva família, quan els arriba el fred document oficial de citació a presentar-se a files per anar a la guerra d’Ucraïna? Un destí inexorable s’obre davant d’ells. Un injust i cruel destí.

Joan Ganyet i Solé, arquitecte