Des de fa uns dies hi ha una gran polèmica amb la tramitació de la llei que crea l’Agència de Patrimoni Natural i la Biodiversitat, contra la qual s’han pronunciat nombrosos col·lectius, col·legis professionals, alcaldes, Consells Comarcals i altres associacions.
Segons diu aquesta nova llei en tramitació, aquesta “Agència de Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya tindria la missió de liderar la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l’estudi del medi natural de Catalunya, tant en l’àmbit continental com marí. L’objectiu seria potenciar la conservació del patrimoni natural, la biodiversitat i la geodiversitat, amb criteris d’integritat, sostenibilitat, persistència i eficiència”.
Per tant, podríem dir resumint que té l’aspiració de convertir-se en un ens regulador per al patrimoni natural a imatge de l’Agència Catalana de l’Aigua o l’Agència de Residus de Catalunya ens els seus àmbits respectius.
L’agència es basa en models ja existents a d’altres administracions. A França es va aprovar un ens semblant a principis d’any. Malgrat les bones intencions amb les que s’ha volgut posar en marxa, ja té un pecat original que és la seva tramitació a esquenes del territori del Pirineu i sense tenir en compte l’opinió de cap municipi.
També cal recordar que l’Alt Pirineu i l’Aran porta una retallada acumulada de més del 80% de la inversió de la Generalitat en els darrers anys. Tot el que no passi per revertir aquestes retallades, més finançament i apostar per una justícia territorial decidida i valenta, està condemnada al fracàs. Cal deixar de banda la mirada centralista metropolitana
És important tenir molt present que el Pirineu, i en especial l’Alt Urgell, pateix un sever procés de despoblament, envelliment i empobriment que està tenint com a conseqüència una desertització del territori. També s’ha de tenir en compte que l’Alt Urgell compta amb dos Parcs Naturals que ocupen una superfície de 70.559 ha (49% de la superfície comarcal) i que el bosc ocupa el 83% de la superfície total de la comarca, per la qual cosa el patrimoni natural és un dels recursos més importants del territori alturgellenc i amb més potencial per al desenvolupament econòmic. Per tant, els municipis i les EMD tenen molt a dir en qualsevol canvi en la gestió d’aquests recursos.
També cal recordar que l’Alt Pirineu i l’Aran porta una retallada acumulada de més del 80% de la inversió de la Generalitat en els darrers anys. Tot el que no passi per revertir aquestes retallades, més finançament i apostar per una justícia territorial decidida i valenta, està condemnada al fracàs. Cal deixar de banda la mirada centralista metropolitana.
Doncs bé, l’Agència de Patrimoni Natural no aporta cap solució a tota la problemàtica que afecta a l’Alt Pirineu i l’Aran, i a més afegeix més burocràcia i noves traves al desenvolupament econòmic de la muntanya i el món rural.
Com deia abans, la confrontació ha estat molt gran des de molts àmbits, sobretot de gran part dels alcaldes dels municipis, EMD i Consells Comarcals de l’Alt Pirineu que s’han oposat a la creació de l’Agència de Patrimoni Natural tal i com està redactada. El col·legi d’enginyers forestals, que també s’ha posicionat en contra, ha fet un escrit de denúncia en la qual diu una cosa molt interessant. Exposa que el patrimoni natural sovint és el fruit del treball dels homes i dones que viuen i treballen en el territori, patrimoni natural que està perdent biodiversitat no com a conseqüència d’un aprofitament excessiu dels boscos sinó, ans al contrari, per l’abandonament del món rural, per la pèrdua de pastures, camps i conreus i pel creixement descontrolat de la superfície forestal per la manca de gestió.
L’Agència de Patrimoni Natural no aporta cap solució a tota la problemàtica que afecta a l’Alt Pirineu i l’Aran, i a més afegeix més burocràcia i noves traves al desenvolupament econòmic de la muntanya i el món rural
Per tot això, s’hauria de demanar al Parlament de Catalunya que ajorni la tramitació d’aquesta llei, que algunes coses positives també aporta, i que es consensuï amb el territori pirinenc i d’altres col·lectius que tenen molt a dir, perquè sigui una eina i no un obstacle per al desenvolupament econòmic i territorial.
Deia un polític mexicà del segle XX, Carlos Castillo Peraza, que “la burocràcia és l'art de convertir el fàcil a difícil per mitjà de l'inútil”. Desitjo que tothom actuï amb la generositat necessària perquè aquesta llei es pugui redreçar per mitjà del diàleg amb tots els col·lectius i, sobretot, amb el territori i la seva gent. No ens podem permetre que aquesta agència es converteixi en una eina inútil que faci les coses més difícils en un territori prou castigat.
Joan Barrera Aranda
Regidor de Compromís X La Seu
