Molt més enllà de l’òrbita de Plutó, al nostre sistema solar, es creu que hi ha un núvol de cometes que envolta tot el sistema de forma esfèrica. Aquest núvol es coneix com a núvol d’Oort, per l’astrònom neerlandès, Jan Oort, que el va predir l’any 1950. De fet, el primer que va postular aquest núvol va ser un astrònom estonià anomenat Ernst Öpik, l’any 1932, per la qual cosa de vegades es parla del núvol d’Öpik-Oort.
La major part dels cometes que de tant en tant ens visiten provindrien d’aquest núvol. Alguna pertorbació gravitatòria els llançaria cap a l’interior del nostre sistema solar, cap al sol. Alguns tindrien òrbites el·líptiques i, per tant, periòdiques i ens visitarien de manera regular. Altres, amb òrbites parabòliques o hiperbòliques només ens visitarien un cop, això suposant que sobrevisquessin al seu pas per la rodalia del Sol.
Molt més enllà de l’òrbita de Plutó, al nostre sistema solar, es creu que hi ha un núvol de cometes que envolta tot el sistema de forma esfèrica. Aquest núvol es coneix com a núvol d’Oort, per l’astrònom neerlandès, Jan Oort, que el va predir l’any 1950. De fet, el primer que va postular aquest núvol va ser un astrònom estonià anomenat Ernst Öpik, l’any 1932, per la qual cosa de vegades es parla del núvol d’Öpik-Oort. La major part dels cometes que de tant en tant ens visiten provindrien d’aquest núvol
Però com podem estar segurs de l’existència d’aquest núvol? Val a dir que estaria format per una enorme quantitat de boles de gel i roca, que serien els protocometes, però aquests objectes són massa petits i estan massa llunyans per poder-los contemplar directament, ni tan sols amb el millor dels nostres telescopis.
La seva existència és bàsicament hipotètica i hem de recórrer a la física i a les matemàtiques per confirmar la seva existència, més o menys.
Ara, però, la ciència ens ha donat una sorpresa. I és que encara que no puguem veure directament el nostre núvol d’Oort, sí que podem veure una cosa semblant al núvol d’Oort d’altres sistemes estel·lars, gràcies als nostres telescopis. Com que aquests núvols envolten les seves estrelles, haurien de ser detectables.
L’Institut d’Astrofísica de Canàries i la Universitat de La Laguna han participat en un estudi conjuntament amb el Trinity College de Dublín i n’han trobat 74, no un: 74, cinturons d’exocometes. O sigui, cinturons de cometes al voltant d’estrelles que no són el nostre sol.
Aquests objectes, de roca i glaç, tenen menys d’un quilòmetre de radi i encara que són molt nombrosos, estan molt separats entre ells. Pensem que orbiten de les seves estrelles a distàncies que van des de desenes a centenars d’unitats astronòmiques. Una unitat astronòmica és la distància entre la Terra i el Sol.
Així doncs, encara que aquests sistemes de cometes no siguin exactament com el nostre núvol d’Oort, ja que es troben molt més a prop de la seva estrella, confirmarien l’existència de cometes als afores de diversos sistemes solars.
Enric Quílez i Castro
President del Grup de Recerca de Cerdanya
