Opinió

Ara fa cent anys, la Santa Pastoral Visita a St. Pere de Ballestà (Bellestar [I], 1921)

A mitjans del mes de juny de l’any 1921 una nova crisi ministerial semblava albirar-se a l’horitzó polític enmig de la situació de bloqueig institucional que es vivia al Congrés dels Diputats, on el debat polític constructiu havia estat foragitat per la crispació davant tota iniciativa ministerial. Enfront d’aquesta tessitura, a finals de maig, el monarca Alfons XIII, en un calorós discurs al «Real Circulo de la Amistad» de Còrdova, va censurar l’actitud d’unes Corts ancorades en la política menuda alienes als problemes de la societat.

Mentre els núvols de tempesta cobrien l’horitzó polític i social, els cels de l’Urgellet lluïen d’un blau intens després de diverses setmanes de pluja: “[...] han cesado las lluvias que tanto preocupaban a los labriegos […] por temor a que perjudicaran las cosechas […] se ha iniciado buen tiempo […] y es de esperar que los sembrados rendirán buenas cosechas. Hemos pasado días de verdadero calor.” Un temps que acompanyava l’últim tram de la Santa Pastoral Visita del Bisbe d’Urgell, Justí Guitart, per una bona colla de parròquies de l’Arxiprestat Major.

Maravilla002

El poble de Ballestà amb l'església parroquial de Sant Pere, primera meitat del segle XX. ACAU: Fons Maravilla (Francesc Portella Moles).

La Visita pastoral, iniciada el 27 de maig, es va internar primer per les parròquies dels contraforts del Cadí, i després d’una breu aturada, es va reprendre, a mitjans del mes de juny, per “Calviñá, Arcabell, Civis, Asnurri y Ballestá”. El bisbe Guitart com un bon pastor a qui se li confia un nou ramat no va dubtar un moment a emprendre la visita de les parròquies més allunyades, sovint oblidades en els itineraris pastorals dels seus predecessors, pels camins de bast que solcaven el terrer urgellenc.

Una visita pastoral que conclogué a les portes del VI Romiatge a Lourdes a la parròquia de Sant Pere de Ballestà, pertanyent aleshores al municipi d’Aravell i Ballestà. Aquesta parròquia reunia l’esmentat poble i l’església sufragània de Sant Joan de Campmajor, a més de les capelles de Sant Marc, la Puríssima Concepció i la Verge dels Dolors. A mitjans del segle XIX la suma de les poblacions de Ballestà, Campmajor i les “quince casas solares” disperses pel terme parroquial reunia en conjunt “treinta y seis vecinos, con doscientas veinte y seis almas”.

L’any 1921 el poble de Ballestà tenia 95 habitants repartits en dos carrers, el Major (on hi havia l’Església parroquial, la Rectoria i la Casa Consistorial) i el del Vall. L’any 1930 el nucli urbà de Ballestà comptabilitzava 19 edificis destinats com a habitatge i 15 a altres usos, ja fossin pallers, corrals o estables amb una població total de 66 habitants de fet. Segons la estadística oficial, la majoria d’edificis tan sols tenien una planta (26), set d’ells dos i tan sols un edifici assolia els tres pisos. El poble tenia una Escola nacional mixta, ubicada al mateix immoble de la Casa Consistorial, sota la direcció del professor Juan García, on hi deurien assistir els nens i nenes de les poblacions veïnes sota la seva jurisdicció. Ballestà era un poble ple de vida i empenta, com quedà palès amb la constitució de la mutualitat escolar «La Carmelitana», creada a fi de fomentar l’estalvi dels més petits de la rodalia, aquell mateix any de 1921.

Ara fa cent anys, el diumenge 19 de juny de l’any 1921, el bisbe Guitart va practicar la Santa Visita Pastoral a la parròquia de Sant Pere de Ballestà. Una visita precedida, probablement, com a la resta de parròquies, per la predicació del “Misionero diocesano Rdo. P. Roca” que “predicó en la mayor parte de los citados pueblos preparándoles para el acto de la Visita”. El dia de la visita pastoral el poble deuria lluir les millors gales amb l’assistència de les autoritats locals del districte d’Aravell i Ballestà. L’alcalde Josep Travé, el secretari Francisco Guiu i el jutge de pau Antonio Ficapal, entre molts d’altres, deurien esperar l’arribada del prelat i el seu seguici acompanyats d’una gran multitud de fidels dels pobles de l’entorn.

El rector de la parròquia de Ballestà, el Rdo. Federico Sirvent Vidal, natural de Llívia, l’amfitrió de la visita, va acompanyar el Bisbe d’Urgell durant tota la Santa Visita. Després de la calorosa benvinguda dels feligresos de Ballestà i les corresponents rúbriques del ritual, el Bisbe deuria comprovar l’estat dels ornaments i objectes de culte, en especial del sagrari, els llibres sacramentals i els comptes i arxiu de la parròquia. Un dels moments més emotius de la visita deuria ésser la Confirmació dels nois i noies de la parròquia de Ballestà. En total aquell dia van rebre aquest sagrament, de la mà del bisbe Justí Guitart, 13 nois i 11 noies, procedents majoritàriament de Ballestà i d’Aravell. La presencia dels nois i noies d’Aravell no ens ha d’estranyar, ja que a més d’ésser rector de Ballestà, en Federico Sirvent, era vicari d’Aravell, pertanyent aleshores a la parròquia d’Adrall. Foren padrins en aquest acte de perfeccionament de la gràcia baptismal, en Fèlix Castells, pels nois, i na Rosa Vidal, per les noies. Als padrins era encarregada la missió de “enseñar á sus hijos espirituales las oraciones, el Credo, Padre nuestro, y Ave María, y los demás principios de nuestra fe y religión cristiana y […] deben enseñarles con buen ejemplo y doctrina, el camino para apartarse de los vicios, seguir la virtud y obrar según la ley de Dios apartándoles del mal que es el pecado.”

Una visita pastoral que no fou objecte de grans cròniques periodístiques, discreta i humil com el venerable pastor que la practicava, però que va tenir, de ben segur, un impacte transcendent i perenne, deixant una profunda estela i petjada als cors de tots els urgellencs que la van viure. Continuarà!

Daniel Fité Erill. Historiador. Graduat en Història (UB) i estudiant del Grau en Dret (UOC)