28.09.2021 |

Ara fa cent anys, la Festa de la mutualitat escolar Sarradell a la vila d'Organyà (juliol, 1921)

Ara fa cent anys, la Festa de la mutualitat escolar Sarradell a la vila d'Organyà (juliol, 1921)

La tarda del dijous, 30 de juny de l’any 1921, les sessions al Congrés dels Diputats quedaven suspeses fins a nova reial disposició. Una noticia que era interpretada com un suport explícit del monarca Alfons XIII a l’actuació del gabinet conservador d’Allendesalazar. El govern tenia doncs carta blanca per a seguir legislant a través del reial decret llei. En Joan Sarradell Farràs, diputat pel districte de la Seu d’Urgell, deslliurat temporalment del seu deure parlamentari, deuria pensar en aquells dies en la gran celebració que aquell mateix diumenge havia de tenir lloc a la seva vila natal.

Ara fa cent anys, el diumenge 3 de juliol, un dia esplèndid i calorós d’aquell estiu de 1921, va tenir lloc a la vila d’Organyà la festa de la “Mutualidad escolar «Sarradell»” donant compliment a les disposicions legals que regulaven la seva activitat. De fet, l’article vintè del “Reglamento de Mutualidad escolar” aprovat per R.O. de 11 de maig de 1912 disposava “celebrar cada año una fiesta escolar de previsión, en la que se distribuirán los premios á los socios y se leerá algún trabajo de vulgarización sobre materias de previsión ú otras análogas, procurando dar á estos actos la mayor solemnidad para obtener de ellos el mejor efecto educativo”.

2021-05-06, TC128-2021, Organyà_La Hormiga de Oro_1923_02

Una processó recorre el Firal d'Organyà durant la Festa Major. Al fons, l'edifici de l'Escola Graduada, ja acabat. La Hormiga de Oro, 02-06-1923. Arxiu familiar de Cal Serni de Cabó. TC_128/2021.

Les mutualitats escolars tenien entre els seus objectius fomentar l’estalvi i la previsió dels més petits mitjançant l’ingrés de petites quotes, setmanals o mensuals, en llibretes d’estalvi creades a l’efecte. Així es volien assegurar dots infantils, la formació de pensions per a la vellesa, i altres obres de previsió o de “bien social”, com “seguros de enfermedad, popular de vida, cantinas, colonias y viajes escolares, las obras antialcohólicas, de cultura, de higiene social, etc.”. Per mitjà del R.D. de 20 de setembre de 1919 es va declarar obligatori la instal·lació d’una mutualitat escolar a totes les escoles graduades del país. L’escola graduada de nens d’Organyà, establerta vers l’any 1913, no en fou una excepció. A finals del mes de setembre de l’any 1920 es va donar el vistiplau a la inscripció oficial al Registre especial del Ministeri d’Instrucció Pública de la Mutualitat Sarradell. El seu president era aleshores en Martí Betriu Rocamora, comerciant, de 40 anys d’edat.

Les mutualitats escolars tenien entre els seus objectius fomentar l’estalvi i la previsió dels més petits mitjançant l’ingrés de petites quotes, setmanals o mensuals, en llibretes d’estalvi creades a l’efecte. Així es volien assegurar dots infantils, la formació de pensions per a la vellesa, i altres obres de previsió o de “bien social”, com “seguros de enfermedad, popular de vida, cantinas, colonias y viajes escolares, las obras antialcohólicas, de cultura, de higiene social, etc.”

La celebració va començar a la plaça de la vila d’Organyà, davant de l’edifici de l’Escola vella (aleshores en funcionament). Des d’allà “una nutrida manifestación […] formada por los niños de ambos sexos que asisten a las Escuelas [Organyà tenia aleshores un cens escolar proper al centenar d’alumnes], acompañados de sus respectivos Profesores y casi todo el pueblo en masa […] presidida por las dignísimas Autoridades locales, Junta directiva de la Mutualidad «Sarradell», reverendo Cura párroco de la localidad, varios señores Maestros de los pueblos limítrofes y otras personalidades […] desfilaron en comitiva […] al soberbio templo en construcción, acompañados de la banda de música de la villa”.

L’acte principal tingué lloc a la sala d’actes de l’edifici del nou “Grupo escolar” [l’Escola nova], construït als afores d’Organyà, en un terreny propietat de la distingida família Sarradell. La “fiesta de la Previsión” va començar amb un col·loqui de “D. Agustín Sin, Director de la Graduada” exposant “la influencia que sobre las Mutualidades ha ejercido la evolución de la Escuela a través de los tiempos y de las naciones; la obra educativa de las mismas y su evolución histórica, poniendo en parangón lo que en este sentido ha hecho nuestra patria con los demás pueblos del mundo civilizado”, recalcant el “enorme sacrificio que Orgañá está llevando a efecto en la construcción de aquel soberbio Templo de Minerva, loando y bendiciendo tan gigantesco esfuerzo”. A continuació va posar en relleu el paper de la Mutualitat Sarradell, “la cual cuenta con 74 mutualistas que llevan impuesto, en ocho meses que viene operando, la cantidad de 800 pesetas”. El discurs va acabar amb “una atronadora salva de aplausos” després de dedicar “los más merecidos elogios a las Autoridades, que tan decidido interés muestran por toda obra que signifique cultura”.

A continuació, “impuesto el silencio, los niños de las Escuelas entonaron, bajo la batuta del gran Maestro I. Argerich, el himno a la Previsión, con acompañamiento de la banda, compuesto y arreglado por el mismo señor Argerich”. Després, “los alumnos de tercer grado, a cargo del Sr. Director, en forma altamente expresiva recitaron varios trozos escogidos y poesías sobre la Previsión y el Ahorro, que les valieron muchos aplausos”.

L’acte va concloure amb els parlaments dels dos “Maestros de sección” de l’Escola Graduada, en Josep Maria Sobils i en Jesús de Porta. El primer va fer una “exposición detallada de la forma práctica con que la Mutualidad «Sarradell» opera en la Graduada; del funcionamiento de los libros de contabilidad general e individual, y dice que es ya toda una obra acabada de organización”. El segon va explicar “los diferentes fines de las Mutualidades escolares, del ahorro, del socorro mutuo en caso de enfermedad, de los dotes infantiles y pensiones de retiro para la vejez”.  Finalment, “el reverendo Cura párroco, con brillante oratoria, disertó sobre el carácter cristiano de las Mutualidades escolares”, anunciant, “predicando con el ejemplo, a imitación de Cristo”, la col·laboració a favor de la Mutualitat Sarradell, com a soci protector, amb la quota anual de vint pessetes.

Després dels corresponents aplaudiments i elogis als discursos pronunciats, Agustí Sin Pueyo, Director de l’Escola Graduada d’Organyà, va acomiadar als assistents fent “un llamamiento a los vecinos todos de Orgañá, mostrándoles el sagrado e imperioso deber que tienen de colaborar al lado de la Escuela y de los Maestros, para bien de sus hijos”.

Un acte de relleu que tingué una destacada absència, la femenina. La professora de l’Escola unitària de nenes d’Organyà, n’Agustina Martínez Espar, que de ben segur tenia moltes coses a explicar, es deuria trobar aquell dia en silenci entre “los rostros simpáticos del bello sexo orgañense [que] daban al local brillantísimo tono y una animación nunca vista”. Un silenci eixordador que, poc a poc, començava a escoltar-se en les veus de moltes, en aquell estiu on el nostre exèrcit es dirigia al desastre sota el sol de justícia de les carenes del Rif. Continuarà!

Daniel Fité Erill. Historiador. Graduat en Història (UB) i estudiant del Grau en Dret (UOC)

Ara fa cent anys, la Festa de la mutualitat escolar Sarradell a la vila d'Organyà (juliol, 1921)
Comentarios