Austràlia ha prohibit les xarxes socials als menors de 16 anys, amb gairebé cinc milions de comptes desactivats des de la seva entrada en vigor el desembre del 2025. França ha aprovat fa pocs dies una llei que impedeix l'accés a plataformes com TikTok, Instagram o Facebook als menors de 15 anys, amb previsió d'aplicar-se aquest setembre si el Senat hi dona llum verda, tal com ha instat el president Macron. Espanya, per la seva banda, va elevar l'edat mínima a 16 anys mitjançant una llei aprovada el març del 2025, que requereix autorització parental. Aquestes mesures no són aïllades: reflecteixen una consciència col·lectiva creixent sobre com les pantalles i les xarxes socials colonitzen la infància i l'adolescència, posant en risc el seu desenvolupament emocional.
Igual que va passar amb substàncies químiques venudes lliurement com a remeis – opioides, amfetamines o similars–, que es van regular estrictament en descobrir la seva capacitat addictiva, avui ens enfrontem a l'scroll infinit i els algoritmes dissenyats per captivar. Enginyers com Aza Raskin, inventor d'aquesta funcionalitat, han reconegut que explota mecanismes psicològics com les recompenses variables, similars a les màquines escurabutxaques, fent que els usuaris perdin la noció del temps i consumin sense mesura.
Tot està pensat per mantenir l'usuari connectat a la pantalla
Tot està pensat per mantenir l'usuari connectat a la pantalla, generant beneficis per les grans plataformes que actualment tenen el control, i que prioritzen els seus beneficis econòmics per sobre de la salut mental de la societat, en especial dels adolescents i joves.
Com descriu Zygmunt Bauman en la seva teoria de la modernitat líquida, vivim en una època de vincles efímers i soledat paradoxal: les xarxes ofereixen una il·lusió de connexió, però erosionen la capacitat de construir relacions estables. Per als infants i adolescents, esdevenen un regulador extern d'ansietat, avorriment i soledat, quan la seva regulació emocional encara està en formació. Maria Couso, en "Infància i joc", explica com el joc lliure és essencial per desenvolupar l'autoestima i la resiliència, i com les pantalles desplacen aquestes experiències naturals que ajuden els nens a explorar emocions i construir seguretat interior. La mateixa autora, en "Cervell i pantalles", detalla els efectes neurobiològics: l'exposició precoç altera el desenvolupament cerebral, fent que l'atenció i la tolerància a la frustració siguin més febles, mentre l'autoestima depèn de validacions externes com els likes. Aquesta calma aparent tapa la ferida sense curar-la, els manté atrapats, evitant emocions difícils i creant una paradoxa on, estant hiperconnectats digitalment, se senten més sols i insegurs.
No pots demanar al teu fill que no tingui mòbil si tot el seu entorn funciona amb mòbils
La dinàmica social ho empitjora: si els companys viuen a les xarxes o jocs online, quedar-se fora implica l’exclusió, un risc enorme quan la infància i l'adolescència es defineixen pel mirall del grup. No pots demanar al teu fill que no tingui mòbil si tot el seu entorn funciona amb mòbils; seria com portar-lo a un aïllament o deixar-lo desconnectat del que passa al seu cercle proper, generant un sentiment d'exclusió sense voler-ho. Per això, una regulació que englobi tots els seus iguals és necessària: alleuja la pressió familiar, ofereix un marc comú i es converteix en una ajuda benvinguda per a moltes famílies que volen protegir els seus fills sense sentir-se soles en la batalla.
Tanmateix, els pares juguen un rol fonamental, sobretot en els inicis de l'adolescència (12- 14 anys), per trencar aquest cicle. Retardar el mòbil propi i oferir alternatives motivadores com jocs de taula cooperatius que fomentin la imaginació, esports en equip o activitats a l'aire lliure com senderisme o ciclisme, genera endorfines naturals, fomenta contacte físic real i construeix resiliència emocional. És donar-los una educació emocional a través de la practicitat, els guia a regular emocions per ells mateixos, trobar plaer en el món tangible i reduir l'atractiu de les pantalles.
Això es complementa amb estratègies familiars senzilles: contractes compartits amb regles i conseqüències; zones lliures de pantalles (taula del menjar, habitació a la nit, primers 30 minuts després d'escola); apps com Family Link o Qustodio per límits automàtics. Rituals alternatius –cuinar junts, caminar o fer esport– i, sobretot, donar exemple deixant el mòbil durant els àpats, reforcen el missatge.
Regular no és repressió, sinó un acte de cura
L'objectiu no és eliminar les pantalles, sinó subordinar-les a vincles autèntics i creixement emocional. Com ens recorden Couso als seus llibres, el joc i un cervell sa són la base d'una infància plena d'oportunitats. Regular no és repressió, sinó un acte de cura: Per als fills que necessiten límits davant dissenys addictius, per a les famílies que volen preservar el seu desenvolupament emocional i per a una societat que ha d’oferir solidesa on avui només hi ha velocitat, plaers efímers i vincles inconsistents.
Bernat Sala, Psicòleg director del centre PsicoSeu
