La màgia del Nadal omple els carrers de llums, música i il·lusió, i per als infants sovint és l’època més intensa de l’any. En pocs dies, tot el seu món es transforma: l’escola canvia de ritme, la casa es decora, apareixen personatges fantàstics i es parla constantment de regals i sorpreses. Enmig d’aquesta explosió de novetats, la frontera entre realitat i fantasia es difumina, i allò que encén la il·lusió pot, alhora, despertar pors i ansietats molt reals.
Els nens petits viuen el Nadal amb una imaginació desbordant
Els nens petits, sobretot entre els 2 i els 8 anys, viuen el Nadal amb una imaginació desbordant. Quan expliquem que el Pare Noel baixa per la xemeneia o que els rens volen pel cel, per a ells no és una metàfora ni un joc: forma part de la seva realitat. La seva ment és capaç de crear mons plens de màgia, però encara no disposa de prou lògica per separar del tot el que és imaginari del que és real. Per això, la mateixa fantasia que els fascina pot fer-los preguntar-se què passa quan s’apaguen els llums, qui entra a casa de nit o què passa si no han estat “prou bons”.
La por no és un defecte ni una feblesa, sinó un mecanisme de protecció essencial
Per entendre aquestes pors, cal recordar que la por no és un defecte ni una feblesa, sinó un mecanisme de protecció essencial. El cervell infantil està programat per activar una alarma davant del que percep com a amenaça, encara que aquesta amenaça sigui un monstre sota el llit o un desconegut que entra a casa a la matinada. Hi influeixen tres factors: un component genètic (pors a sorolls forts, a caigudes, a objectes estranys, etc.), el desenvolupament del pensament (una imaginació potent però amb poca capacitat de distingir fantasia i realitat) i l’aprenentatge emocional dels adults. Si un nen veu els pares nerviosos davant la fosca, els llamps i trons o una situació incerta, aprèn ràpidament que “això fa por”.
Durant el Nadal, aquesta sensibilitat es multiplica. Tot és intens: les expectatives, l’excitació, els canvis de rutina, les visites, les nits més llargues i plenes de misteri. És habitual que apareguin malsons la nit de Reis, neguits sobre si arribaran els regals o angoixa davant la idea que algú entri a casa quan tothom dorm. No és que el Nadal tingui una cara fosca, sinó que concentra molta càrrega emocional en poc temps, i això pot desbordar els més petits. El que els adults viuen com una festa, els nens ho poden viure com un terratrèmol intern.
Negar la por no la fa desaparèixer; només el convida a callar-la i viure-la en solitud
Una clau essencial per ajudar-los és validar l’emoció. Quan un infant diu que té por, la reacció instintiva sovint és restar-hi importància: “no passa res”, “això és una tonteria”. Però, per al nen, no és cap tonteria. Negar la por no la fa desaparèixer; només el convida a callar-la i a viure-la en solitud. En canvi, frases com “veig que això t’espanta” o “és normal que et faci por, jo estic aquí, t’acompanyo” li transmeten que el que sent té sentit i que no està sol. Aquesta validació és la base de la confiança. I, de vegades, validar vol dir posar-hi una mica d’humor: no seria la primera vegada que un pare acaba fent-se la foto abraçat al Pare Noel per acompanyar la criatura; sempre és millor això que forçar el nen a somriure al costat d’un senyor estrany i barbut vestit de vermell.
Jugant, els infants processen allò que no entenen i transformen les pors en alguna cosa més manejable
Una segona eina poderosa és el joc simbòlic. Jugant, els infants processen allò que no entenen i transformen les pors en alguna cosa més manejable. Podem jugar a buscar el “monstre” sota el llit amb una llanterna i un ninot, dibuixar allò que espanta i guardar-ho en una capsa amb clau, o inventar un “equip de protecció nocturna” format per peluixos valents. Quan l’adult entra en aquest joc, aporta seguretat i, alhora, manté viva la màgia. El missatge de fons és clar: “tu tens poder sobre el que et fa por”.
Acompanyar no vol dir sobreprotegir. Si evitem sistemàticament tot el que espanta el nen (la fosca, dormir sol, entrar a una habitació nova) li estem dient, sense voler, que no se’n sortirà. L’objectiu és crear una escala: petites passes assumibles amb l’adult al costat. Per exemple, deixar una llum tènue però animar-lo a quedar-se una estona a l’habitació, mentre els adults fan alguns sorolls o canten una cançó, per mantenir el contacte lleugerament i que l’infant es senti acompanyat, o acostar-se junts a la finestra per mirar la nit i parlar de què hi ha realment fora. D’aquesta manera, l’infant aprèn que les pors es poden afrontar i que ell és més capaç del que creu.
Els contes són uns altres grans aliats. Les històries permeten que el nen es vegi reflectit en personatges que superen pors semblants a les seves
Els contes són uns altres grans aliats. Les històries permeten que el nen es vegi reflectit en personatges que superen pors semblants a les seves. Podem triar contes sobre monstres que es fan amics dels nens, sobre personatges que descobreixen que el Pare Noel és amable o sobre herois valents que, malgrat la por, fan petites passes. També podem inventar relats personalitzats, on el nostre fill o filla és protagonista i troba maneres creatives de sentir-se segur; és el moment en què cada pare o mare ha d’esprémer la seva imaginació i treure el “contacontes” que porta dins, encara que acabi improvisant una barreja curiosa entre el Tió, els Reis Mags i els Tres Porquets.
Els regals de Nadal adquireixen un significat especial per aquest context. Més enllà del valor material, poden ser eines per a la salut emocional. Joguines que afavoreixen el joc simbòlic (ninots, cuinetes, material per dibuixar, casetes, titelles) o contes sobre emocions i pors ajuden el nen a representar el que sent. Encara més importants són els regals que conviden al joc compartit: jocs de taula, construccions, materials creatius per fer plegats. El que realment queda no és l’objecte, sinó el temps de qualitat viscut amb l’adult.
Molts infants recordaran d’adults no tant el regal concret, sinó aquella tarda de joc, i l’emoció lligada a ella
Les vacances nadalenques ofereixen, precisament, aquest tresor: temps. Entre dinars, compres i compromisos, és fàcil que els nens acabin jugant sols mentre els adults van de bòlit. Però reservar estones per jugar junts, estrenar les joguines, explicar contes a la vora de l’arbre o parlar de les pors que apareixen a la nit és una inversió directa en el seu benestar emocional. Molts infants recordaran d’adults no tant el regal concret, sinó aquella tarda de joc, i l’emoció lligada a ella.
Si s’aprofita amb cura, la il·lusió del Nadal es transforma en un regal inestimable per al creixement dels infants: un temps per somiar, connectar i riure junts, fomentant una imaginació sana que equilibri màgia i realitat. Validar les pors, jugar simbòlicament, acompanyar sense cuidar en excés i teixir històries reconfortants no només ajuda els
petits a abraçar les dues cares de la seva fantasia, sinó que també convida els pares i mares a viure les festes amb espontaneïtat, convertint-se en còmplices en lloc de guies perfectes. Al final, aquests moments compartits, construeixen records emotius plens de confiança i alegria, deixant als nens una eina per a la vida: creure en la màgia sense por de les ombres.
Bernat Sala
