En municipis de comarques alt urgellenques, com en moltes altres zones amb característiques similars, hi ha registrada una gran quantitat de jaciments o béns patrimonials que desborden les institucions locals. Aquests, es veuen incapaços de gestionar i impulsar investigacions arqueològiques de qualitat i iniciatives de difusió adaptades al entorn rural. I és per això, que aquest model de gestió del patrimoni ha desembocat en un trasllat dels elements històrics i arqueològics a les capitals de província o zones amb millors i més equipaments culturals.
Malauradament, d'aquest model de gestió en tenim exemples molt propers: "La Senyora de les Muntanyes" (un conjunt de restes humanes que es van localitzar en una cova prop de Montanissell) que descansa en una vitrina del Museu Arqueològic de Catalunya, els frescos de la Catedral Romànica de la Seu d'Urgell que estan exposats al Museu Nacional d'Art de Catalunya a la secció del romànic, juntament amb gran part del patrimoni artístic de Boí Taüll, entre altres.
I és veritat que les zones més petites no tenen la mateixa capacitat de gestió ni recursos que les grans xarxes de museus o institucions públiques relacionades amb la cultura. Però són les darreres, les que han de garantir estudis científics i a la vegada, fomentar la creació de petits espais dinàmics per informar sobre els materials locals i difondre el coneixement.
"La Senyora de les Muntanyes" (un conjunt de restes humanes que es van localitzar en una cova prop de Montanissell) descansa en una vitrina del Museu Arqueològic de Catalunya, els frescos de la Catedral Romànica de la Seu d'Urgell estan exposats al Museu Nacional d'Art de Catalunya a la secció del romànic, juntament amb gran part del patrimoni artístic de Boí Taüll, entre altres...
Així doncs, cal que les persones interessades a conèixer la història d'un determinat territori descobreixin l'element arqueològic dins de l'entorn on va ser produït i entendre les dinàmiques socials i el paisatge on es va generar.
Una alternativa del model que s'ha descrit fins ara pot ser la creació d'iniciatives socials que no tan sols emfatitzin i valorin el patrimoni, sinó que siguin una eina de participació social, un motor econòmic i de desenvolupament per a les persones de la zona, tot col·laborant amb institucions com universitats o entitats culturals.
El que necessitem en les nostres zones són iniciatives que parteixin del treball conjunt de la població local, la recerca i les institucions. Que promoguin el retorn d'aquests elements històrics i el coneixement científic generat al territori. I que després, donin a la població eines, mecanismes i coneixements que permetin dinamitzar l'economia rural i l'autogestió.
Cal fer que el patrimoni esdevingui un projecte social a les zones rurals, una experiència intergeneracional i enriquidora tant per les persones visitants com per la gent del territori. L'estudi del nostre passat s'ha de convertir en una eina de consciència social crítica i dinamitzadora que permeti agrupar a societat com a col·lectiu, fomentant el debat, el coneixement i el respecte envers el nostre passat per saber com volem construir el nostre futur
Perquè l'augment del flux de gent repercuteix d'una manera directa impulsant l'economia de petits comerços i entitats locals; la participació de l'escola o entitats de lleure en el projecte li donarà continuïtat i difusió i, finalment, la creació de llocs de treball qualificats i no qualificats permetrà donar consistència al projecte i possibilitarà que les persones puguin escollir quedar-se al territori. A més a més, la importància de la creació d'activitats i projectes, sales-museu o xerrades/visites en petits municipis per conèixer el patrimoni local rau en el fet que tota la població es veu abocada a participar-hi directament o indirectament fomentant la cohesió de la comunitat.
Hem d'entendre que tot el coneixement que generem amb aquestes iniciatives socials permetrà crear coneixement col·lectiu transversal que podrà assolir tota la població de la zona. Cal fer que el patrimoni esdevingui un projecte social a les zones rurals, una experiència intergeneracional i enriquidora tant per les persones visitants com per la gent del territori.
L'estudi del nostre passat s'ha de convertir en una eina de consciència social crítica i dinamitzadora que permeti agrupar a societat com a col·lectiu, fomentant el debat, el coneixement i el respecte envers el nostre passat per saber com volem construir el nostre futur.
Anna Bonet Peláez (@lapluja, Arqueòloga especialitzada en difusió i coeducació)
