Quan vaig llegir que el passat divendres dia 16 de novembre s’enlairaria de l’aeroport Adolfo Suàrez de Madrid el primer vol regular amb destinació al nostre aeroport Andorra-La Seu d’Urgell, vaig sentir una gran alegria. Sempre he cregut, com a resident a l’Alt Urgell, que aquest equipament podria ser molt útil per a les nostres comunicacions, per a la nostra comarca i per a les relacions econòmiques i socials amb els nostres veïns del Coprincipat d’Andorra. Com a alcalde de la Seu, aquell llunyà any 1980, vaig tenir la satisfacció de ser present en la seva inauguració i malgrat la incertesa dels primers vols regulars amb Barcelona, vaig poder comprovar la seva enorme utilitat per aquesta part del Pirineu durant els aiguats del 1982. En sóc, doncs, un defensor convençut i crec que té un potent potencial de creació de riquesa.
Aquest aeroport ha provocat reaccions molt diverses en els nostres estimats territoris d’Andorra i de l’Alt Urgell. Quin greu em va saber, quan fa uns anys, vaig llegir les declaracions d’un polític andorrà de primera línia, proclamant que per a ell, l’aeroport d’Andorra era Alguaire. I em va saber tan greu perquè no en tenia cap necessitat de fer aquest tipus de declaració, l’aeroport d’Andorra-La Seu té moltes coses a oferir per ser útil i el que tingui Alguaire, doncs, a aprofitar-ho! No hem d’enlairar-ne un per aixafar l’altre! També he seguit amb perplexitat les continuades declaracions d’una entitat econòmica molt puntera d’Andorra, que molt obstinadament ha defensat el construir un aeroport dins dels perímetres fronterers andorrans. I la meva perplexitat augmentava quan en sentia l’argumentació principal, “que l’actual aeroport Andorra-La Seu d’Urgell no serà mai el nostre”, obviant completament les possibilitats que dóna el dret internacionals de fer tractats, contractes, acords i convenis que poden assegurar al cent per cent les potestats andorranes sobre la seva bona gestió.
Aquest aeroport ha provocat reaccions molt diverses en els nostres estimats territoris d’Andorra i de l’Alt Urgell. Quin greu em va saber, quan fa uns anys, vaig llegir les declaracions d’un polític andorrà de primera línia, proclamant que per a ell, l’aeroport d’Andorra era Alguaire. I em va saber tan greu perquè no en tenia cap necessitat de fer aquest tipus de declaració, l’aeroport d’Andorra-La Seu té moltes coses a oferir per ser útil i el que tingui Alguaire, doncs, a aprofitar-ho! No hem d’enlairar-ne un per aixafar l’altre!
Per la meva part alturgellenca també he llegit i sentit tot tipus d’argumentacions. D’entrada diria que la major part de la població contempla amb simpatia positiva el funcionament seriós d’un aeroport que, via Madrid, ens connecta actualment amb tot el món per via aèria. Els legítims arguments en contra poden venir de tres grups: el primer, l’eologista, fer vols d’avió contamina; és evident que els motors de tot tipus contaminen i el seu soroll també, però fent ús d’un raonament que crec correcte, el nostre aeroport és de molt baixa contaminació i no crec que per aquesta via i en atenció al principi bàsic de proporcionalitat, se’n pugui extreure una argumentació en contra del seu funcionament. El segon, que aquest equipament beneficia només a Andorra; crec que aquest argument no és vàlid tenint en compte que per poc que s’hi faci ocuparà una quarantena de treballadors, que el flux de viatgers també pot ser anant o venint de la nostra comarca —a un preu de moment molt assequible— i que l’aeroport és un element al nostre favor als balanços de relació territorial entre l’Alt Urgell i Andorra, relació que és imprescindible per a la nostra comarca, no ja per créixer sinó per mantenir l’actual nivell d’activitat econòmica. El tercer, afecta a sectors minoritaris, però que es fan sentir a les xarxes social; aquells elements més difícil de combatre que sorgeixen quan les actituds deriven dels sentiments. Aquestes actituds negatives, d’animadversió territorial, poden ser producte d’un veïnatge natural, de males experiències personals o de la indiferència que se sent cap a un territori de pas; pensaria que això cal combatre-ho amb informació i sobretot amb polítiques, cadascuna al seu nivell institucional, dedicades a afavorir els interessos generals de les ciutadanies andorranes i alturgellenques.
Per tot això, opino que l’aeroport Andorra-La Seu suma al seu propi valor específic el valor d’un emblema de col·laboració entre les institucions andorranes, les espanyoles i les catalanes, que, a la cap i a la fi, es diposita en el nivell de vida dels andorrans i els alturgellencs. I si la UE ens contempla, és un bon pas endavant per aquest territori on la col·laboració transfronterera té tant de futur.
Amadeu Gallart Sort. Economista
