14.08.2020 |
Amadeu Gallart
11:24
19/07/20

L'ajuntament de la Seu i l'economia comarcal

L'ajuntament de la Seu i l'economia comarcal

L’Alt Urgell és una comarca força extensa, que va des d’Oliana a la Seu d’Urgell, per citar les dues poblacions més rellevants. La seva ubicació geogràfica li proporciona una importància estratègica: entre els Pallars i la Cerdanya, al sud del principat d’Andorra. El moment històric que vivim també pesa molt, consolidem el primer quart del segle XXI, i anem sortint, amb dificultats pels rebrots de Lleida i Barcelona, d’una pandèmia molt perillosa; ens movem en situacions socials de canvis molt ràpids i en pocs anys ens podem trobar amb l’empitjorament dels nostres problemes demogràfics i econòmics. El paper de la Seu d’Urgell vers aquest paisatge humà demana, en la meva opinió, un cert grau de protagonisme a l’hora d’emetre opinions sobre què hauríem de fer per aconseguir la benvolença del futur més proper.   

Estudiant temàtiques municipals del segle XIX i fins i tot del XX, fa gràcia veure que cada vegada que sorgeix un problema complex, després d’un “extens i raonat debat” la solució màgica és crear una comissió. I amb aquesta sortida tothom se’n va a casa amb la sensació del deure acomplert i amb gana per dinar o per sopar, segons sigui l’hora. Bé, de fet, en aquest cas, tenim damunt de la taula de l’ajuntament de la Seu,  tot un horitzó de períodes futurs a curt i a mig termini, que caldria interpretar i en el millor dels casos, planificar. El present, socialment i econòmica, es presenta complicat per a la Ciutat d’Urgell, sense oblidar mai el paper de capital de la comarca: el despoblament estructural de les nostres valls d’alta muntanya, els canvis als comportaments del consum que pot afectar molts dels nostres negocis, les noves polítiques agràries i industrials, l’estat —des del punt de vista empresarial— dels nostres equipaments assistencials, etc. etc. Tenim, doncs, des de perspectives econòmiques i socials, una problemàtica densa i profunda: senyors, cal, doncs, crear una comissió, o, dit d’una altra manera, una Taula de debat i de proposta d’actuacions sobre l’economia present i futura de la Seu d’Urgell i de la seva comarca. Aquesta Taula podria ser estructurada a través d’un grup de treball, i d’una assemblea.

Cal crear una comissió, o, dit d’una altra manera, una Taula de debat i de proposta d’actuacions sobre l’economia present i futura de la Seu d’Urgell i de la seva comarca. Aquesta Taula podria ser estructurada a través d’un grup de treball, i d’una assemblea

Unes consideracions. La primera: hauríem d’evitar que l’entitat sigui una suma de representants d’associacions que acabin assistint a les reunions només per complir l’expedient. D’aquí ve la importància del grup de  treball que ha de ser constituït per un grup reduït de tècnics, professionals i polítics, molt posats en el tema,  que,  una vegada elaborades les seves conclusions, les passi, ara sí, a una assemblea amplament representativa del teixit social i empresarial de la Seu, o de la comarca. La segona: evitar que es vulgui partir del punt zero; ben al contrari, cal aprofitar i recollir tots els treballs que s’han anat fent en la Casa de la Ciutat des del 1979 fins ara: plans d’ordenació urbana, plans estratègics, estudis sobre ordenacions comercials i empresarials, propostes d’equipaments públics i privats, plantejaments territorials... Bastir propostes serioses de cara al futur vol dir fonamentar-les en estudis anteriors tenint en compte la realitat present i el que volem per al nostre futur.

Bastir propostes serioses de cara al futur vol dir fonamentar-les en estudis anteriors tenint en compte la realitat present i el que volem per al nostre futur

I ja posats a proposar, qui crec que hauria de formar el grup de treball?: l’alcalde de la Seu d’Urgell, la tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, els ex alcaldes, els ex regidors de promoció econòmica, empresaris amb projecció local i comarcal interessats en el tema, polítics de diversos grups, professionals i tècnics que s’hagin distingit en la temàtica de l’economia territorial alturgellenca o pirinenca —residents o no a l’Alt Urgell. Ben escollides, una vintena de persones?

Insistiria en el fet que, en el camp del desenvolupament econòmic, l’Ajuntament de la Seu ha d’exercir un lideratge natural en la nostra comarca, amb discreció i generositat, demanant la col·laboració del Consell Comarcal, de l’IDAPA i si fos possible, d’alguna institució andorrana. També, pensant en l’assemblea, es podria fer reviure la idea de la participació d’urgellencs que viuen a fora de la seva ciutat i que han destacat en el món empresarial o administratiu. Es tracta de trobar mitjans de reflexió que, sense interferir en les obligacions regulars dels nostres edils, puguin aportar criteris valuosos de promoció econòmica per a la ciutat del futur.

Amadeu Gallart. Economista.

L'ajuntament de la Seu i l'economia comarcal
Comentarios