“Un segon” –ha dit.
Sí, sí, és clar. Espero el que calgui. La noia escriu a l’ordinador i mira la pantalla molt concentrada.
En aquests primers dies de gener, amb les clàssiques llistes de bones intencions, projectes de millora i un molt catòlic propòsit d’esmena de tot allò que no fem prou bé, sembla coherent esperar aquest moment que ens demanen, aquest segon.
Total, què és un segon.
He arribat aquí, a fer aquesta cua, molt convençut. Quan ho he decidit i m’he posat en marxa m’ha resultat més fàcil del que semblava. No té res d’heroic, ja ho sé, però m’hi reconec un cert mèrit. Del dit al fet. El moviment es demostra caminant. Feia mesos que estava barrinant la possibilitat de fer-ho, d’apuntar-m’hi. Vas recollint moltes opinions, consells, experiències d’altres que ja ho han fet… i que n'estan contents. Va bé per la salut. Ens passem el dia asseguts en forma de quatre, mirant els monitors… i el cos s’ensopeix i es degrada. Fins i tot mentalment, m’anirà bé. Mens sana in corpore sano. Som-hi, doncs! I aquí estic, davant l’administrativa. En un segon, quan em toqui, podré fer-ho realitat. Formaré part d’aquesta gran família de convençuts i entregats cultivadors de la salut.
Un parell de dies a la setmana vindré al temple de la salut a lloar el meu entrenador i cultivar el meu benestar. Triaré uns dies i unes hores que em vagin bé per la logística familiar, que destorbi la rutina el mínim possible. I pensant també en altres èpoques de l’any, que el calendari és molt complex. Ara fa fred i fa una mica de mandra. Sortir, despullar-se, suar, mullar-se… i tornar al carrer. Després, a l’estiu, potser ve més de gust, encara que potser hi ha dies que t’agradaria més anar a una terrassa amb els amics o passejar vora el riu. Tot això ja ho he valorat, i malgrat tot, he decidit arribar fins aquí, al taulell. I ara em donen aquest segon de temps que aprofito per qüestionar els meus propòsits. Saber si soc una nova persona, capaç de venir al gimnàs, valorant si els dotze mesos vinents estaré disposat a seguir la disciplina i el compromís de treballar de valent. I pagar uns diners, de quota i de matrícula, que no és poca cosa.
I amb un segon, amb aquest segon, en tinc prou per decidir que no cal. Que de moment estic prou bé. Quina mandra, quin fred, quina fila que faria amb malles… i quins preus.
Gràcies, li dic, pel segon més profitós de la meva vida.
Fins a l’any vinent, si Déu vol.
-------------------
Nota de l'editor:
L'autor d'aquest article el va escriure a finals de desembre de 2024.
