Ager diuendres se publiquèren es ressolucions definitives des ajuts qu’era Fundación Biodiversidad, depenenta deth Ministèri tara Transicion Ecologica e Rèpte Demografic, ena que se confirmauen es dus ajuts qu’era Val d’Aran a artenhut entà impulsar era bioeconomia en nòste territòri.
Eth prumèr ajut, d’1’2M€, ei destinat a desplegar eth projècte de gestion forestau qu’eth govèrn d’Aran impulse damb bona part des ajuntaments aranesi, e tath qu’es passadi dies se constituie era Comission Forestau. En aguesta estratègia eth govèrn d’Aran trabalhe damb eth Centre Tecnologic Forestau de Catalunya e a presentat er ajut damb eth supòrt era associacion de municipis de montanha d’España, esMontañas, er ajuntament de Bonansa e era associacion ELFOCAT.
Er objectiu d’aguesta estrategia ei eth de recuperar era gestion des recorsi forestaus de manèra conjunta entre eth Conselh Generau e es ajuntaments entà auançar ena disminucion dera peada de carbòni, era autosufisença energetica basada ena biomassa e es hilats de calor enes nòsti pòbles que permeten ua reduccion dera despena en energia autant des administracions coma dera ciutadania.
D’un aute costat, era Fundación Biodiversidad a autrejat 1’9M€ tath projècte pilòt entà installar un ramat municipau d’ath torn de 250 oelhes e crabes en Vilamòs, que atau e coma manifestaue eth conselhèr de Gestion Ambientau e Transicion Energetica e alcalde de Vilamòs, Oriol Sala “preten recuperar eth paisatge tradicionau, netejar finques qu’an estat aucupades pera vegetacion e atau crear un talhahuec qu’ajude a esvitar era propagacion de huecs” e higie que “aguesti dus projèctes son ua mòstra dera apòsta deth govèrn d’Aran entà recuperar era gestion forestau des nòstes montanhes e poder arténher uns bòsqui mès resilients ath cambi climatic e as incendis forestaus”
Era sindica d’Aran, Maria Vergés, afirmaue tanben que: “obtier aguesta quantitat de recorsi tant importanta resulte de fòrça ajuda entà possar aguesti projèctes que consideram estrategics entath país e que mos an d’ajudar a diversificar era economia e a adaptar-mos as rèptes que mos plantege eth cambi climatic”.
