28.09.2021 |
Viure als Pirineus

MEMÒRIA HISTÒRICA

Vuit dones belgues recorren el camí dels refugiats de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial pel Pirineu

A la primavera de 2022 un grup de vuit dones joves del teatre sociocultural belga Victoria Deluxe, presentarà un documental audiovisual dirigit per Sipan Hota, fotògraf i refugiat polític sirià.
Sipan Hota travessa
El grup de dones belgues fent la travessa, amb el passador Sisco Ribó al davant / Sipan Hota)
Vuit dones belgues recorren el camí dels refugiats de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial pel Pirineu

Entre el 5 i el 15 de juliol, un grup de vuit dones joves del teatre sociocultural belga Victoria Deluxe han portat a terme el projecte Tornada al Camí de la Llibertat (Terug Weg), un viatge a peu pels senders dels refugiats de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial al Pirineu francès i català. El projecte estava inspirat en el llibre de Sarah De VlamPassage Pyreneeën (Amberes, 2020), una història oblidada dels refugiats belgues durant la Segona Guerra Mundial, acollits primer a l’Ariège de manera solidària per la majoria dels seus habitants i guiats en gran part pels refugiats republicans de la Guerra Civil espanyola amagats a la muntanya.

Durant el viatge  l'autora flamenca - resident a la Seu d’Urgell des de fa 10 anys - va guiar un taller d'escriptura per ajudar als joves a redactar la seva experiència. A la primavera de 2022 Victoria Deluxe presentarà un documental audiovisual dirigit per Sipan Hota, fotògraf i refugiat polític de Síria, que vincularà els seus propis motius amb els de les noies per fer aquest feixuc viatge amb els refugiats d’abans. Pel camí, esperaven comprendre millor la solidaritat dels habitants dels Pirineus sense els quals els refugiats no haurien sabut aconseguir mai la llibertat.

Sipan Hota 2(Foto: Dues integrants del grup fent la travessa / Sipan Hota)

A més a més, la gran travessa, creuar la frontera franco-hispana pel Port de Salau, va ser guiat per Sisco Ribó, que els va fer de ‘passador’. El viatge va acabar en la Presó Museu Camí de la Llibertat de Sort, on Pau Colom els va fer una precisa explicació de la “benvinguda” espanyola dels refugiats aliats i jueus fugint del nazisme. 

Per quina raó vuit joves dones belgues participen en un projecte de memòria històrica que aparentment no té res a veure amb les seves vides?

Sarah: A mi també em va sorprendre que unes joves adultes mostressin tant interès en fer un camí de fa més de 80 anys, profundament relacionat amb la història europea, especialment perquè el grup estava integrat per joves amb orígens no europeus, algunes amb un passat a Bèlgica molt recent. Però, vaig descobrir ràpidament que la seva doble identitat afavoria l'empatia amb qualsevol persona que ha de fugir per tal de trobar la llibertat i la dignitat. Tres d'elles van viure ‘el camí’ en pròpia persona, entenen molt bé el que són el camps, la presó, la guerra, i la lluita per la supervivència. La presó a Sort va emocionar-les molt, els hi va despertar la memòria, però també les va alliberar d’alguna manera dels seus dimonis. Són noies molt conscients del concepte de la ‘llibertat’.

IMG-20210715-WA0001(Foto: Foto de família de grup a dalt del Port del Cantó / Sipas Hota)

Com es van preparar per fer el Camí de la Llibertat?  

Sarah: Vam treballar els personatges del meu llibre, Passage Pyreneeën, i vam buscar la identificació. Les noies van trobar de seguida l’aspecte universal i es van posar amb molta facilitat dins la pell de la jueva Pola, el voluntari de guerra Jean o la resistenta Henriette. L’escenari, la Segona Guerra Mundial, feia ombra a la història humana. Crec que és la força del llibre i de la seva mirada. D’altra banda la preparació també va ser física. Van fer senderisme a Bèlgica i algunes van pujar una muntanyeta artificial a Gant -que era una pista d'esquí quan jo era petita- una i altra vegada. De muntanyes no en tenim a Flandes.

I com era, doncs, arribar al Pirineu?

Sarah: El nostre viatge va començar a Saint-Girons, on vam visitar la Maison du Chemin de la Liberté, i des de on es poden veure els Pirineus. Quan deia que anàvem a pujar-los van riure i em miraven amb incredulitat, però també amb entusiasme. El trajecte estava planificat per endinsar-nos a poc a poc en la serralada, cada dia amb més dificultat i més desnivell, fins arribar a la gran pujada. No saber el que estava per venir era un avantatge. Desafortunadament l’últim dia, el més simbòlic, el temps es va mostrar desfavorable. Plovia i feia un fred que pelava.

IMG-20210715-WA0000(Foto. El grup a la Presó Museu Camí de la Llibertat de Sort / Sipan Hota)

Llavors, tu Sisco, vas prendre la decisió de pujar només amb els més forts.

Sisco: Sí, perquè feia mal temps i boira. A dalt es veia emblanquinat, i vaig veure que algunes noies no anaven ben preparades. A més era el primer cop que feia aquest coll i encara que m’oriento bé, no vaig voler córrer el risc de portar tot el grup.

Quina sensació et van donar les joves que sí que van aconseguir fer el cim? 

Sisco: Molt bé. Una noia dominicana i una siriana. Van seguir a un ritme molt constant. No hi va haver cap problema, encara que jo no les tenia totes, degut a la pluja continuada durant tota la pujada i la boira . A l’altre costat es va obrir i quan vàrem ser a dalt es van posar a cantar. Vaig quedar sorprès per la seva capacitat de pujar, encara que l’ascensió no té dificultat, és llarga i el mal temps tirava enrere.

Podrem veure el documental quan s’hagi fet?

Sarah: Es clar que sí. El nostre desig és compartir-lo, i si pot ser, inspirar. Tan el llibre Passage Pyreneeën com el projecte Terug Weg volen ser molt més que una mena de classe d'història. Fer el Camí de la Llibertat va ser una experiència de vida, de solidaritat, d'unió i d'esperança. Són valors atemporals. I la joventut és la que ha de fer-los realitat. Aquest grup demostra que és possible.

Vuit dones belgues recorren el camí dels refugiats de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial pel Pirineu
Comentarios