01.12.2022 |
Viure als Pirineus

ENTREVISTA

Pau Lozano: "Els pirinencs hauran de ser capaços de separar la pregunta del xantatge de les inversions"

Hem parlat amb Pau Lozano, membre de la Plataforma ‘STOP Jocs Olímpics’, per conèixer els arguments per oposar-se a la celebració d’uns JJOO d’Hivern al Pirineu.
Pau Lozano 1
Pau Lozano al Passeig Joan Brudieu de la Seu d'Urgell / FS
Pau Lozano: "Els pirinencs hauran de ser capaços de separar la pregunta del xantatge de les inversions"

Pau Lozano Peruchet. Farmacèutic. Membre de la Plataforma ‘STOP Jocs Olímpics’. Ha estat regidor de la CUP (2015-2019) a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.

El Pirineu vol uns JJOO d’Hivern per al 2030?

Això ho veurem si hi ha la consulta. Nosaltres, vull dir la Plataforma STOP Jocs Olímpics, pensem que no. Caldrà veure, a l’hora de respondre, si els pirinencs seran capaços de separar la pregunta del xantatge de les inversions. És a dir, volem uns jocs perquè els volem, o els volem perquè és la condició que ens posen per respondre a les necessitats bàsiques que tenim al territori.

L’Alt Pirineu i Aran votarà i decidirà…

Esperem que sigui així.

Caldrà veure, a l’hora de respondre, si els pirinencs seran capaços de separar la pregunta del xantatge de les inversions.

Quins són els arguments per oposar-se a la celebració d’uns JJOO d’Hivern al Pirineu?

Hi ha tres arguments força. El primer és de model, de determinar quin model volem per al Pirineu. Nosaltres entenem que el turisme ja representa en aquests moments un percentatge massa gran en la nostra economia. És un sector que ens genera un seguit de conseqüències a la gent que vivim aquí, com és la precarietat i temporalitat extremes, les segones residències i el preu elevadíssim dels lloguers amb relació als salaris. També la problemàtica de l’augment de pisos turístics que comporta que no hi hagi al mercat habitatges de lloguer de llarga estada en algunes comarques, com passa fins i tot aquí a la Seu d’Urgell que és un lloc relativament poc turístic. Unes conseqüències derivades del turisme que afecten el camp de l’habitatge, però també tots aquells altres àmbits essencials per a la vida, com ara l’ocupació de baixa qualitat que genera.

Cal reduir el pes del turisme i potenciar el sector primari i secundari.

Cal diversificar l’economia, però l’activitat turística també ha estat beneficiosa per als petits municipis del Pirineu i les seves economies familiars…

El turisme pot tenir molts vessants i, fins i tot, és probable que hi hagi un turisme arrelat al territori que ajudi a fer funcionar la roda de l'economia circular. Però precisament uns JJOO el que faran és ampliar les places hoteleres i de pernoctacions, però els seus actors principals no serà el nostre teixit econòmic i empresarial de proximitat arrelat al Pirineu. Aquest model el desenvoluparan agents del capital que aterraran aquí i que després competirà amb el nostre sector turístic tradicional i autòcton. Cal reduir el pes del turisme i potenciar el sector primari i secundari. Per això és important que totes aquelles inversions i projectes estratègics que es facin al Pirineu vagin encaminats a tenir un impacte diferent, que no sigui el de portar més turistes.

Pau Lozano 2
Pau Lozano al Passeig Joan Brudieu de la Seu d'Urgell / FS

Els pobles i ciutats del Pirineu són buits i desangelats de dilluns a divendres i només hi ha moviment els caps de setmana i encara estacionalment… Veritablement tenim un turisme de masses?

Jo diria que sí que tenim turisme de masses. Hi ha un turisme que no afavoreix el possible guany de diversificació al territori, sinó que consumeix aquella experiència que t’ha venut l’agència o la campanya de màrqueting i que acaba concentrant-se a les pistes d’esquí i a determinats espais de la geografia pirinenca, especialment de la Cerdanya.

Les estacions d’esquí nòrdic, per exemple, han generat activitat econòmica a les capçaleres de les nostres valls (fondes, turisme rural...) que en molts casos han evitat més despoblament…

Sí, però el que passa amb les estacions d’esquí nòrdic em porta a parlar del segon motiu a què feia referència a l’inici, la raó mediambiental. Estem immersos en el canvi climàtic i des de fa anys els informes científics estan publicant prospeccions que es van complint i aquí no fem res. Això ja ho tenim aquí i ara mateix a les estacions d’esquí nòrdic les condicions són molt dolentes. Pel que fa a la innivació, només hi ha l’opció de produir-la artificialment, però amb uns costos econòmics, energètics i hidràulics al mig dels parcs naturals que no són sostenibles. El canvi climàtic el tenim aquí i hem de ser conscients de cap on anem, no hi marxa enrere a no ser que canviem radicalment. A vegades, amb totes aquestes propostes sembla que el que intentem fer és llençar més gasolina al foc. Hem de veure cap a on va el Pirineu i hem de començar a tenir un pla B.

El canvi climàtic el tenim aquí i hem de ser conscients de cap on anem, no hi marxa enrere a no ser que canviem radicalment.

Quina és doncs l’alternativa al model socioeconòmic?

És difícil, però quan veig tota aquests estudis i tota aquesta milionada que ens estem gastant en estudis vinculats al relat i al màrqueting per vendre millor la idea dels Jocs, em fa pensar que hauríem d’estar estudiant seriosament les alternatives per al Pirineu. El monocultiu turístic de la neu que ara se’ns ven com a imprescindible no és cap solució. Nosaltres no tenim una alternativa màgica, som una plataforma que ha nascut com a força i energia canalitzadora de l’oposició dels Jocs. Tots els recursos econòmics que s’esmercen en estudis a favor dels JJOO s’haurien de destinar a aquest nou Pirineu que l’hem d’anar construint ja.

El monocultiu turístic de la neu que ara se’ns ven com a imprescindible no és cap solució.

Parles dels diners que es destinaran als Jocs, però el seu finançament sembla viable. El COI aportaria 900 MEUR, que se sumarien als 300 de patrocinadors privats i venda d’entrades…

És que aquestes dades són mentida, és el relat que s’està intentant vendre. Això és una operació propagandística prèvia als Jocs. Hi ha diversos estudis que expliquen el cost real d’uns Jocs Olímpics. En el cas dels Jocs de Barcelona, que tothom s’omple tant la boca, el sobrecost real va ser del 250%. La nostra confiança en el COI és zero, la seva trajectòria ha demostrat que és una màquina econòmica i de propaganda que intenten tapar-la amb valors olímpics i esportius, però, al final, és un gran esdeveniment per ells fer diners com podria ser qualsevol altra activitat totalment desvinculada de l’esport.

La nostra confiança en el COI és zero, la seva trajectòria ha demostrat que és una màquina econòmica i de propaganda

Més enllà de les inversions, ens podem permetre desaprofitar una oportunitat com aquesta per a la promoció del Pirineu al món en tots els àmbits?

La pregunta potser hauria de ser una altra: ens podem permetre multiplicar els turistes que venen al Pirineu? De moment, l’únic que sabem és que tindrem un focus mediàtic que incrementaria encara més el nombre de turistes que avui ja tenim a casa nostra. Amb sort, si fem el ridícul que tot pot ser, potser hi guanyaríem.

Però per a un sector important de població, una activitat econòmica lligada al territori es veu com un fet molt positiu, tenint en compte l’aposta cada dia més consolidada d’un model de turisme sostenible, de natura, de turisme de patrimoni…

Sí, però hem de tenir en compte que als llocs on hi ha turisme de masses, que és precisament el que promociona els Jocs, no hi és això. Si ens passegem per l’Aran o la Cerdanya, on l’explotació turística ja ha arribat al màxim, no trobarem les empreses familiars i aquest model turístic que ens volen vendre. sinó grans empreses turístiques. Els Jocs seran una ocasió d’or per a la inversió hotelera de grans cadenes, uns hotels que es quedaran i entraran en competència amb el model de turisme familiar i del territori que probablement hauran d’acabar tancant.

Els Jocs seran una ocasió d’or per a la inversió de grans cadenes hoteleres

Pau Lozano 1
Pau Lozano al Passeig Joan Brudieu de la Seu d'Urgell / FS

Uns Jocs Olímpics, encara que siguin d'hivern, contribueixen a la millora de les infraestructures del territori i poden accelerar projectes necessaris?

Tothom s’omple la boca d’infraestructures, però per exemple queda clar que no hi haurà el desdoblament del tren de la línia de Puigcerdà. L’única infraestructura que hi ha planificada quant a la mobilitat és el desdoblament de la C-16, des de Berga al Túnel del Cadí. Aquest desdoblament no és necessari i és totalment suficient perquè qualsevol dia entre setmana no pateix cap mena de col·lapse.

Estem parlant d’un eix important per al Pirineu i del que es tracta és de donar continuïtat a l’autovia que ja existeix fins a Berga…

Crec que el que caldria és promocionar el transport públic, en lloc de desdoblar una carretera que costarà 180MEUR. És necessari desdoblar una carretera que és suficient per a la vida del dia a dia? Només es fa cua els caps de setmana degut al turisme que va a la Cerdanya i a un model que promociona el transport privat.

Crec que el que caldria és promocionar el transport públic, en lloc de desdoblar una carretera que costarà 180MEUR

El Govern està parlant i escoltant tots els alcaldes de la vegueria pirinenca, per anar definint el projecte. Tenim una oportunitat per fer-ho bé?

No és possible fer uns Jocs que no promocionin aquest model de monocultiu turístic que nosaltres creiem que s’ha de canviar. De tota manera, crec que fins i tot obviant el tema del turisme de masses i del canvi climàtic, hi hauria la possibilitat de fer-ho bé fent pública la informació que hi ha, fent públiques les infraestructures que cal construir, fent públic el pressupost que està costant tot plegat, i això no s’està fent. Se’ns crida a una consulta per d’aquí a dos mesos sense tenir tota la informació.






 

Pau Lozano: "Els pirinencs hauran de ser capaços de separar la pregunta del xantatge de les inversions"
Comentarios