17.08.2022 |
Viure als Pirineus

RAMADERIA

Al Pallars Sobirà hi ha 200 caps de bestiar amb aparells de geolocalització

Els collars GPS ajuden a millorar el rendiment de les explotacions ramaderes i a prevenir atacs de fauna salvatge
Vaques pasturant a la Bonaigua 3
Primer pla d'una vaca, a la Bonaigua, amb un collar GPS al coll / Marta Lluvich
Al Pallars Sobirà hi ha 200 caps de bestiar amb aparells de geolocalització

Un total de tretze ramaders del Pallars Sobirà participen en un programa pilot de geolocalització dels animals. Uns 200 caps de bestiar, entre vaques, cavalls i ovelles, participen en l'estudi que ha permès concloure que aquesta facilita el dia a dia del ramader i contribueix al benestar animal. Aquests collars han de permetre detectar bestiar malalt, gestant o afectat per predadors a partir dels patrons de moviment i la temperatura. Les dades dels recorreguts del ramat han d'ajudar al ramader a reorientar els animals cap a altres zones i reequilibrar, així, l'ús dels recursos i la dieta dels animals. Per contra la manca de cobertura de mòbil o dades a moltes zones és un problema.

En el cas de l'Alt Pirineu, la manca de cobertura s'ha demostrat com el principal escull per a la implantació de la tecnologia. "L'animal desapareix en zones fosques i els repetidors o les antenes fallen", ha lamentat Joan Guitart, coordinador territorial de les comarques de muntanya a Unió de Pagesos.

Per fer viable el projecte al Pallars Sobirà, Roger Vidal, doctorant de l'IRTA, ha explicat que s'han col·locat nou antenes per aconseguir millorar el rendiment dels equips.

Pastures segures i sostenibles

Les dades que registren els dispositius podrien alertar de la presència d'ossos o altres animals salvatges, i una triangulació adequada d'aquestes dades permetria crear sistemes d'alarma per avisar ramaders i gossos o per activar sistemes per dissuadir-los, ha contat Vidal.

Vaques pasturant a la Bonaigua 2
Roger Vidal i Joan Guitart amb l'aplicació  que permet conèixer els moviments dels animals / Marta Lluvich

Una major activitat nocturna de les ovelles o canvis en la temperatura superficial registrada pels dispositius s'han correlacionat amb la presència d'ossos, que provoquen canvis en els patrons de desplaçament dels ramats. Els registres de geolocalització també podrien servir puntualment com a prova pericial en cas de mort d'algun cap de bestiar, ha apuntat Vidal.

En un ramat no fa falta que tots els animals portin aquests collars, donat que són costosos econòmicament, i solament una representació donat que generalment van agrupats. Per detectar el comportament d'un determinat animal malalt també se li ha posat aquest collar per controlar-lo amb més facilitat.

Viabilitat econòmica i tecnològica

Als terrenys d'alta muntanya, localitzar els ramats i monitorar-ne l'estat de salut implica llargs desplaçaments diaris. Davant aquests jornals, les tecnologies de geolocalització se situen com un aliat del ramader per fer-ho més eficientment i multiplicar la informació disponible, així ho ha narrat Joan Guitart, coordinador territorial de les comarques de muntanya a Unió de Pagesos. Guitart ha destacat l'estalvi de temps de saber en tot moment on són els animals i conèixer el seu comportament diari.

L'anàlisi de costos i beneficis del projecte pilot destaca l'optimització del temps dels ramaders, amb desplaçaments menys freqüents i més directes. Tanmateix, conclou que els preus actuals dels dispositius i el seu manteniment encara no comporten un estalvi econòmic per als productors.

Vaques pasturant a la Bonaigua
Vaques pasturant a la Bonaigua / Marta Lluvich

Tot i això, s'ha aconseguit tirar endavant les proves gràcies a la instal·lació de nou antenes, que van funcionar correctament. «Si és viable en una zona extrema com el Pallars, sabem que a la resta de Catalunya funcionaria», recalca Guitart, que valora positivament la consecució dels dos objectius del projecte: fer la vida més fàcil als ramaders i millorar la gestió del bestiar i les pastures.

Aquest projecte pilot està coordinat per Unió de Pagesos, amb la participació de la Cooperativa de Sort i la Cooperativa Pirenaica i assessorat per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

"Si és viable en una zona extrema com el Pallars, sabem que a la resta de Catalunya funcionaria", ha recalcat Guitart, que valora positivament la consecució dels dos finalitats del projecte: fer la vida més fàcil als ramaders i millorar la gestió del bestiar i les pastures.

Al Pallars Sobirà hi ha 200 caps de bestiar amb aparells de geolocalització
Comentarios