La tesi doctoral de l'escriptora pallaresa Núria Garcia Quera, centrada en un nou mètode interdisciplinari dels topònims del Pallars Sobirà, ha conclòs que les característiques del paisatge i la informació geogràfica dels llocs està darrere de la majoria dels topònims. Aquest nou mètode dissenyat per Garcia Quera, està basat en l'estadística i ha tingut molt en compte el coneixement dels habitants de la zona. La tesi incorpora entrevistes a 177 veïns. Tenir en compte l'orientació dels pobles, el desnivell o les conques visuals i aplicar l'estadística ha ajudat a descriure la toponímia dels pobles. La tesi doctoral s'ha centrat en els pobles del Pallars i ara Quera estudiarà si l'argumentari és extrapolable a altres llocs.
La tesi planteja la hipòtesi que els topònims opacs, aquells que tenen un origen desconegut, serien la descripció del lloc on es troben. Pel que fa als segments recurrents, aquells del topònim que es van repetint com: Esca (Escalarre, Escaló, Escart, Escàs o Escòs), Esta (Estac, Estaís, Estaon, Estaron o Esterri), -ós (Berrós, Cassibrós o Escós), -rre (Bonestarre, Escalarre, Ginestarre o Isavarre), -ui (Arestui, Balestui, Bernui, Bressui, Bretui o Embonui) es refereixen a característiques del paisatge.
A tall d'exemple, Núria Garcia Quera ha explicat que aquells topònims amb el segment 'est' es refereix a antics aiguamolls, 'esc' té relació amb un congost o 'ui' descriu conques visuals grans, volent dir que d'aquest determinat poble se'n poden veure força.
En la nova metodologia que planteja Garcia Quera el lloc concret que anomena els topònims és el punt de partida de l'etimologia toponímica, mentre al mètode tradicional utilitzat fins ara no es té en compte el lloc concret que anomenen els topònims.
Garcia Quera ha tingut en compte la part cognitiva i considera que els topònims reflecteixen el coneixement i la percepció de l'entorn per part dels humans, aspecte que fins ara no es solia tindre en compte.
El mètode experimental plantejat per l'escriptora pallaresa treballa des de la lingüística del corpus, la geografia de proximitat, l'estadística i la lingüística cognitiva, a diferència del mètode de Coromines que treballa des de la lingüística comparativa i la gramàtica històrica. Pel que fa al corpus informatitzat de Garcia Quera hi ha un mètode comparatiu però sense una sistematització.
Universitat de Glasgow
Ara, l'escriptora pallaresa vol estudiar si aquesta metodologia aplicada al Pallars Sobirà és útil a altres zones. Per començar, durant tres mesos estarà a la Universitat de Glasgow per veure si els trets de la toponímia pallaresa es donen a altres llocs d'Europa i a altres llengües europees. Perquè en una fase molt embrionària, sí que ha detectat que hi ha unitats significatives de topònims pallaresos que tenen el mateix significat però amb conceptes més amplis a altres llocs d'Europa.
