18.05.2022 |
Viure als Pirineus

DEMOGRAFIA

L'Alt Pirineu i Aran registra la pujada més gran de població en 13 anys en el primer any de pandèmia

La Cerdanya és la comarca catalana que més puja en percentatge i la del Barcelonès, la que més baixa

Població alt pirineu
L'Alt Pirineu i Aran registra la pujada més gran de població en 13 anys / ACN
L'Alt Pirineu i Aran registra la pujada més gran de població en 13 anys en el primer any de pandèmia

La població de l’Alt Pirineu i Aran va créixer un 1,86% durant el 2020, coincidint amb el primer any de pandèmia, segons dades recents del padró a 1 de gener del 2021 analitzades per l’ACN. Després d’una tendència a la baixa en l’última dècada, es tracta de la pujada més gran d’empadronaments en els últims 13 anys. La Cerdanya és la comarca catalana que registra un ascens percentual més pronunciat (3,8%), mentre que el Baix Penedès és la que lidera el rànquing en xifres absolutes, amb 2.636 nous habitants, i el Barcelonès, la que cau més (-1,45%, 33.653 habitants menys). Els demògrafs creuen que l’arribada de nous residents pot tenir “un impacte fort” en municipis de recepció petits, tot i que descarten parlar d’un “èxode urbà”.

En una entrevista a l’ACN, l’investigador del departament de Geografia de la UAB i del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) Antonio López-Gay ha explicat que en alguns territoris s’observa una tendència “contraposada” a l’any 2019. En aquest sentit, s’han registrat entre un 10% i un 15% més de sortides de Barcelona que en l’any anterior. Amb tot, creu que no es pot parlar d’èxode rural perquè “els barcelonins continuen movent-se, en la gran majoria, prop de la residència prèvia” i només “una part més petita” ho fa fora de l’àrea metropolitana, com abans del 2020.

Amb una caiguda de 27.450 empadronats, la capital catalana és el municipi amb un descens de població més alt en números absoluts, seguida de L’Hospitalet de Llobregat (4.725) i Girona (1.437). La població de l’àrea metropolitana cau un 0,65% en conjunt, el descens més gran en 10 anys. En aquest sentit, López-Gay ha apuntat que durant el 2020 el nombre d’arribades a Barcelona, ja sigui de Catalunya, el conjunt de l’Estat o la resta del món, va caure un 30%. També ha explicat que l’excepcionalment alta mortalitat del 2020 hi ha contribuït.

Adults a prop de la jubilació i rendes mitjanes

El CED publicarà en les properes setmanes les conclusions d’un estudi del padró a la seva publicació ‘Perspectives Demogràfiques’, però López-Gay, un dels experts que hi participa, ha anticipat que s’observa que bona part dels qui marxen de la ciutat són “adults d’edats avançades, famílies, amb els fills de certa edat” i també gent propera a l’edat de jubilació, però no tant de “parelles joves que decideixen començar un projecte vital” al món rural.

Malgrat no disposar encara de dades oficials, els demògrafs del CED creuen que els perfils dels qui van anar a municipis petits el 2020 van ser, majoritàriament, “rendes mitjanes i mitjanes-altes”. Amb tot, López-Gay ha afirmat que “això no vol dir que la classe mitjana desaparegui” de Barcelona, perquè també hi haurà la tendència d’estrangers que poden permetre’s teletreballar i que volen viure a la ciutat catalana “un parell d’anys”.

L’expert també ha remarcat que, per entendre els motius dels moviments, s’ha de tenir present l’efecte de les segones residències i la gent que va decidir mudar-s’hi a l’inici de la pandèmia per teletreballar. També, però, ha alertat dels “empadronaments atípics”, és a dir, les persones que fan servir la segona residència per constar com a residents per gaudir d’algun “avantatge” com la possibilitat de saltar-se el confinament perimetral durant la primera desescalada. Les hipòtesis dels experts i les primeres dades de desembre del 2020, que s’apropen més a la normalitat pre-pandèmica, fan pensar que la singular tendència observada el 2020 és “conjuntural i no estructural”.

Bolvir, el municipi que més creix en percentatge

Entre les destinacions dels qui marxen de la ciutat es troba l’Alt Pirineu i Aran. L’Alta Ribagorça (3,1%) i el Pallars Sobirà (2,46%) són la segona i tercera comarques que més creixen, però són els municipis de la Cerdanya –la que més creix– els que més s’enfilen a la zona, com ara Bellver de Cerdanya, amb 130 nous habitants, o també Bolvir, amb 114, que és el municipi de tot Catalunya que ha experimentat un creixement de població més alt en percentatge.

La dada ha estat rebuda amb satisfacció per part del consistori, ja que, segons diu el seu alcalde, Isidre Chia, volen tenir un “poble viu” i amb molts veïns. Ara, aquests s’aproximen al mig miler i tot plegat s’ha traduït en un increment d’alumnes a l’escola i en l’ús d’instal·lacions municipals. Això no ha suposat cap impediment, tal com diu el representant de Bolvir, ja que els equipaments actuals estan dimensionats per poder acollir més gent. Per ell, l’arribada de nous residents “és una mostra que el poble agrada, que és capdavanter en instal·lacions i és molt maco per viure i estar amb les famílies”. I ha conclòs que estan “encantats” amb el més d’un centenar de nous veïns.

Pel que fa al perfil dels nous residents, Chia explica que hi ha una part que són persones amb un alt poder adquisitiu que tenen empreses fora de la comarca i estan fent teletreball, desplaçant-se puntualment per fer reunions o gestions quan la presencialitat és necessària. Un segon grup correspon a joves que són fills de famílies que ja tenien casa al poble i que han decidit instal·lar-s’hi. A banda de l’aprofitament de segones residències, que en diversos casos han passat a ser el domicili habitual, l’increment de la població també ha mobilitzat el mercat de la construcció de nous habitatges i el lloguer de pisos i cases.

L'Alt Pirineu i Aran registra la pujada més gran de població en 13 anys en el primer any de pandèmia
Comentarios