Esquerra Republicana de Catalunya ha guanyat amb claredat les eleccions generals a l’Alt Pirineu i Aran. Ho ha fet aconseguint 11.599 vots, seguit de JuntsXCat amb 8.356 vots, i PSC amb 5.683 vots. En quarta posició ECP amb 3.172 vots i en cinquè lloc la CUP amb 3.115 vots.
La formació independentista ha guanyat a totes les comarques de l’Alt Pirineu excepte a la Vall d’Aran, on el PSOE ha quedat en primera posició, seguit dels republicans.
Resultats per comarques
Alt Urgell
ERC 3.294 vots; JuntsXCat 2.296; PSOE 1.541; ECP 782; CUP 764; PP 604; VOX 365; C’s 328 vots. La participació ha estat del 67,7%
Alta Ribagorça
ERC 627 vots; JuntsXCat 294; PSOE 433; ECP 265; CUP 173; PP 104; VOX 63; C’s 70 vots. La participació ha estat del 72,3%
Pallars Jussà
ERC 2.055 vots; JuntsXCat 1.809; PSOE 1.008; ECP 516; CUP 660; PP 275 vots. La participació ha estat del 70,4%
Pallars Sobirà
ERC 1.355 vots; JuntsXCat 1.016; PSOE 344; ECP 295; CUP 542; La participació ha estat del 72,6%
Cerdanya
ERC 3.534 vots; JuntsXCat 2.550; PSOE 1.159; ECP 763; CUP 976; PP 607; VOX 467; C’s 347 vots. La participació ha estat del 71,1%
Aran
ERC 734 vots; JuntsXCat 391; PSOE 1.198; ECP 551; PP 575; VOX 491; C’s 293 vots. La participació ha estat del 64,4%
Més de cinquanta mil pirinencs amb dret a vot
Un total de 53.984 electors de l’Alt Pirineu i Aran han estat convocats aquest diumenge a les urnes. D’aquests, 15.259 corresponen a l’Alt Urgell; 13.200 a la Cerdanya; 9.889 al Pallars Jussà; 5.407 al Pallars Sobirà; 2.910 a l’Alta Ribagorça, i 7.319 a l’Aran.
Participació
La participació a la demarcació veguerial de l’Alt Pirineu i Aran s’ha situat finalment en el 69,75%, 5,7 punts menys que en el 28A, segons les dades ofertes pel Govern espanyol.
En el conjunt de Catalunya la participació s’ha situat en el 70%, 4,5 punts menys que en les generals del mes d’abril passat, mentre que a l'Estat la participació s’ha situat en el 69,96% i cau gairebé sis punts respecte el 75,75% del 28 A.
Miquel Caminal i Mayte Rivero senadors pirinencs
Els pirinencs Miquel Caminal (ERC) i Mayte Rivero (JuntsXCat) han renovat la seva acta de senadors en aquestes eleccions de diumenge.
Miquel Caminal i Cerdà va néixer a Arfa (Alt Urgell) el 1952. És mestre industrial i ha regentat la seva pròpia empresa dedicada a manteniments industrials i al disseny de màquines molt diverses.Des de l'any 1987 està vinculat a la política municipal. Ha estat regidor del municipi de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell) i de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell. A les eleccions generals del 28 d’abril va aconseguir l’acta de senador per primera vegada.
Mayte Rivero i Segalàs és filla de Llavorsí (Pallars Sobirà). Diplomada en turisme per la UdG, ha treballat com a funcionària de la Generalitat i de l'ajuntament d'Esterri d'Àneu. És senadora per Lleida des del 2011 fins a l'actualitat.
Resultats a Catalunya
Després de la sentència del Tribunal Suprem, els partits independentistes han crescut en nombre de vots, han guanyat un escó respecte del 28-A i han obtingut 13 diputats per a ERC, 8 per a JxCat i 2 per a la CUP. No han aconseguit la meitat dels escons en joc a Catalunya, però les tres candidatures han arribat al 42% dels vots, gairebé quatre punts més que a l’abril, quan ERC, JxCat i el Front Republicà van obtenir el 39,74%.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) s’ha mantingut com a primera força amb 13 diputats, 2 menys que a l’abril, i per segona vegada s’ha imposat en unes eleccions espanyoles a Catalunya, seguida del PSC, que ha repetit els 12 diputats de fa set mesos.
Curiosament, ERC ha aconseguit el desafiament d’obtenir només a Catalunya més diputats que Cs a tot l’estat espanyol. A més, serà decisiva si el PSOE opta per intentar un pacte de governabilitat amb Unidas Podemos en comptes de cercar un acord amb el PP perquè s’abstingui en la investidura.
L’anècdota
Una mesa de Bellver de Cerdanya ha pogut allargar la votació 45 minuts per un problema al cens electoral. Així ho va confirmar la subsecretària del ministeri de l'Interior en la seva compareixença al Centre Nacional de Difusió.
L'alcalde de Llívia denuncia la Guàrdia Civil
L'alcalde de Llívia (Cerdanya), Elies Nova, va denunciar l'entrada d'una vintena de guàrdies civils armats a la vila coincidint amb les eleccions del 10-N. A través de Twitter, Nova va explicar que ni la policia espanyola, ni l'exèrcit ni la Guàrdia Civil poden entrar al municipi (més de quatre agents armats) perquè, segons el Tractat dels Pirineus de 1659, Llívia és un enclavament envoltat de territori de l'estat francès. "Aquesta entrada d'agents de la Benemèrita ha infringit tractats internacionals. Ho denunciarem al Ministeri de l'Interior, a la Comissió de Límits, a la Prefectura Francesa i a l'estat francès", ha concretat el batlle ceretà, que seguidament ha reproduït aquest tuits de denúncia en anglès i francès al seu perfil.
