OPINIÓ

En què haurem canviat?

Teresa Colom, poetessa i novel·lista, es pregunta en què haurem canviat després d'aquest confinament i assegura que en quedarà la consciència que, a part de nosaltres, hi ha moltes altres formes de vida que necessiten els nostres cossos per a mantenir-se vives.
Primer pla de l'autora del llibre 'Consciència', Teresa Colom, a la llibreria Laie de Barcelona, el 27 de novembre del 2019 (horitzontal)
photo_camera Primer pla de l'escriptora Teresa Colom/Pere Francesch

No és difícil saber en primera persona què és estar-se un parell de setmanes a casa per qüestions de salut. Quan això et passa i, finalment, surts al carrer, processes les experiències més quotidianes com a extraordinàries, i se t’escapa un somriure d’il·lusió: quan prems el botó de l’ascensor,baixes les escales, trepitges la vorera ....

D’aquest sentiment en quedaran només engrunes hores després de reprendre la normalitat?

En què haurem canviat cadascun de nosaltres el dia que acabi el confinament? Mirarem amb desconfiança qualsevol barana i, durant un temps, també la resta del món amb qui ens ve tant de gust entrar en contacte. Valorarem més la companyia i fer les activitats de les que ens hem hagut de privar, però, ens sentirem més lliures o, més vulnerables? Serem persones més fàcils de fer creure? Creure, a qui? Al respecte que ha d’imperar entre nosaltres, i,entre nosaltres i la resta d’espècies amb qui compartim planeta? O creure als mateixos que han decidit que ens hem de descalçar als aeroports mentre posem cara amable per no topar amb problemes? Tenim por de la mort i d’estendre la mort. I és admirable que la raó per la qual fem cas sigui la de pensar també en els altres. Els nets no visiten els avis, per protegir-los. Aquest sentiment de pertinença a una unitat més gran, més important que un mateix, ens engrandeix. Pertinença a la família, al poble, a l’espècie. Quan durarà? D’aquest sentiment en quedaran només engrunes hores després de reprendre la normalitat? Aquests dies ens hauran germinat llavors dins amb capacitat d’arrelar-se potser en una ment més complerta i en un cos més receptiu a la vida, però quin oxigen respirarem en sortir? Quina situació econòmica, nacional i mundial, ens espera? Què en quedarà d’aquests dies? Una situació econòmica complicada i més tolerància a perdre la nostra llibertat. Quina part de llibertat haurem cedit sense que hi hagi marxa enrere? Quan ens obliguen a descalçar-nos als aeroports sempre pensem en la porqueria que habita al terra.

Aquests dies ens hauran germinat llavors dins amb capacitat d’arrelar-se potser en una ment més complerta i en un cos més receptiu a la vida, però quin oxigen respirarem en sortir?

Segur que d’aquest confinament,durant el qual ens hem rentat les mans amb disciplina, en quedarà la consciència que, a part de nosaltres, hi ha moltes altres formes de vida que necessiten els nostres cossos per mantenir-se vives. També empreses i governs. Les nostres padrines i padrins més vells saben poc dels vertiginosos avenços tecnològics que nosaltres incorporem alegrement al nostre dia a dia. Quants anys viu un humà, de mitjana? Una fracció ridícula de la història. Però a diferència de la nostra edat, els coneixements no s’acumulen de forma aritmètica. Cadascuna de les persones grans de la nostra societat són vides senceres que, alhora, han acumulat de primera mà l’experiència dels seus pares i avis. Aquells, en molts casos, morts, fa temps, no sabien res d’aquests avenços que admirem i temem, però són tecnologies ideades per humans, amb afanys humans, inevitablement, i aquests, no han variat massa al llarg de la història. L’aportació a la societat no acaba amb el fi de la participació al mercat laborali no l’hauríem de confondre amb la capacitat productiva. La pèrdua prematura dels nostres grans no és un mal menor, ni fer el sord als coneixements dels morts és mirar endavant.

Teresa Colom