El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, acompanyat dels vicepresidents Jordi Latorre i Antoni Navinés i dels diputats Marc Baró i Josep R. Fondevilla, va participar el passat dijous en les reunions dels consells d’alcaldes i alcaldesses de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Aquestes reunions, emmarcades en la ronda de visites institucionals que es van iniciar a la Val d’Aran i el Pallars Jussà, coincideixen amb l’inici de la tramitació dels pressupostos de la Diputació de Lleida per a l’any 2020, raó per la qual s’ha aprofitat per explicar amb detall els futurs mecanismes de suport al món local.
(Foto:El president de la Diputació de Lleida reunit amb els alcaldes i alcaldesses de l'Alt Urgell/Diputació de Lleida)
La visita institucional es va iniciar amb una reunió amb el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Miquel Sala, i la posterior assistència al Consell d’Alcaldes i Alcaldesses de l’Alt Urgell, que s’ha celebrat a la sala d’actes del mateix Consell Comarcal. A la tarda, els membres del govern de la Diputació de Lleida es van reunir amb la presidenta del Consell Comarcal de la Cerdanya, Roser Bombardó. També van assistir al Consell d’Alcaldes i Alcaldesses de la Cerdanya, a l’Ajuntament de Montellà i Martinet, en el qual han participat els primers edils dels municipis d’aquesta comarca adscrits a la demarcació de Lleida: Montellà i Martinet, Lles, Prats i Samsor, EMD Víllec i Estana, Bellver de Cerdanya, Prullans, EMD Aransa, Riu i EMB de Pi.
Els pressupostos de la Diputació preveuen discriminació positiva en favor dels municipis que es troben en risc de despoblament o amb un elevat índex d’envelliment de la seva població
Una vegada aprovat el pressupost, que es debatrà en el ple del 21 de febrer, es redactaran les bases per obrir els processos de concurrència competitiva de les diferents convocatòries de subvencions, en les quals es definiran tot un seguit de criteris de discriminació positiva. Un d’ells serà en favor dels municipis que poden patir els efectes negatius d’un entorn de muntanya, amb serveis a molts quilòmetres de distància o amb comunicacions deficients. Altres criteris de discriminació positiva seran en favor d’aquells municipis que es troben en risc de despoblament o amb un elevat índex d’envelliment de la seva població, segons marquen els indicadors d’evolució demogràfica de les dues dècades anteriors. Aquests criteris s’aplicaran de forma transversal en totes les convocatòries d’ajuts, des de les de Salut a les de Cooperació Municipal, suposant un increment percentual de l’ajut de la Diputació que rebria un ajuntament en cas de no pertànyer en aquestes categories.
Joan Talarn: Hem d’afrontar el repte de fer que viure en un poble petit no sigui un càstig
El president, Joan Talarn, ha assegurat que “hem d’afrontar el repte de fer que viure en un poble petit ¬–com són la majoria dels de la nostra demarcació¬– no sigui un càstig perquè Internet hi arriba a la velocitat de finals del segle XX, perquè les vies d’accés i sortida no són prou segures, perquè els mínims serveis públics no estan del tot garantits, perquè no hi ha més sortida laboral que el monocultiu local del moment, o perquè estem a muntanya i no a la plana”.
En les dues reunions d’alcaldes i alcaldesses de l’Alt Urgell i la Cerdanya, els primers edils han coincidit en exposar inquietuds semblants a les de la Diputació, com la millora dels camins municipals, la queixa pels microtalls elèctrics i l’intent de salvar les escoles rurals.