Els Agents rurals estan revisant, aquest dies, si es garanteixin els cabals ecològics a la capçalera del Segre, entre la Cerdanya i l'Alt Urgell. Membres del cos mediambiental de la Generalitat investiguen l'incompliment del cabal ecològic als rius Segre, Querol i Duran, després que hagin observat que hi ha trams completament secs.
Garantir el cabal ecològic és una mesura important per preservar la biodiversitat i protegir la fauna piscícola. Des del cos d'Agents Rurals s'està revisant si se superen les concessions atorgades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) o si hi ha captacions irregulars al constatar aquests trams completament secs, una situació que s’ha vist agreujada per la sequera.
Riu Querol
S'anomena riu de Querol des del seu naixement, en el terme comunal de Porta, fins al de la Tor de Querol, després de travessar els termes de Porta i la Tor de Querol. Després, amb el nom de riu d'Aravó, travessa els termes de la Tor de Querol i Enveig, a l'Alta Cerdanya; tot seguit penetra a la Baixa Cerdanya, travessant els termes de Guils de Cerdanya, Puigcerdà, Bolvir i fins el moment d'abocar-se al Segre, a tocar del terme municipal de Fontanals de Cerdanya.
Riu Duran
El Riu Duran recorre de nord a sud una vall, també anomenada Valltova -i fins i tot Vall de Meranges -, situada a la Baixa Cerdanya, a la banda de solana. El Duran, després de drenar la vall i de recollir aigües de rierols i torrenteres, regala la seva aigua al Segre. A la vall del riu Duran hi trobem el poble de Meranges a 1539 m d'altitud. A prop hi ha Girul, Éller i Cortàs. A la capçalera de la vall hi ha l'estany de Malniu i els del circ dels Engorgs.
Riu Segre
El riu Segre neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt., al vessant septentrional del pic del Segre (2 844 m), al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa (Alta Cerdanya), dins l’antic terme de Llo. Els afluents principals són els de la seva dreta: el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i finalment el Cinca, al terme municipal de Massalcoreig a la comarca del Segrià a Lleida. Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà. Talla, després, el congost de Martinet (Baixa Cerdanya) i continua per l’Alt Urgell; passa per la seva capital —la Seu d’Urgell—, amb 21,7 m 3 /s en rebre la Valira. Prossegueix pel Pla de Sant Tirs i travessa successivament les grans serralades transversals: serra d’Ares i el Montsec de Tost, pel congost de Tresponts; serres d’Aubenç i de Turp, pel pas de la Garanta, el congost dels Esplovins i el grau d’Oliana. Aquí porta ja 33 m 3 /s, i de seguida forma el pantà d’Oliana (101,1 hm 3 ). En el tram immediatament inferior hom hi construí en 1992-99 el pantà de Rialb (402 hm 3 ) que, seguint el curs del riu, recorre els termes d’Oliana, Peramola, Bassella (Alt Urgell) i la Baronia de Rialb i Tiurana (Noguera) per continuar per la demarcació veguerial de Lleida.
