Catalunya va tancar el 31 de maig passat la temporada d'allaus a muntanya registrant un nivell de perill dels més baixos dels darrers 30 anys. Tot plegat, degut a una acumulació de gruixos de neu per sota de la mitjana, fins i tot durant la part més freda de l'hivern, i a un avançament insòlit de la fusió d'aquest mantell nival. Com a resultat, s'han registrat 171 allaus, molt per sota de les 250 que solen ser habituals, que no han provocat cap víctima mortal. Les allaus registrades, a més, han estat de mida més aviat mitjana. L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), dependent del Departament de Territori, és l'ens encarregat de la seva vigilància i predicció i tota la informació és accessible via web i als butlletins diaris.
Catalunya té 1.300 quilòmetres quadrats de terreny allavós i, tot i que cada any és molt diferent, es registren entre 250 i 300 allaus per temporada. En aquesta, no obstant, només se n'han registrat 171 i cap de mida 4, que és aquella suficient per recórrer 50 metres en terreny pla. El sector amb més freqüència d'allaus ha estat l'Aran-Franja Nord de la Pallaresa, seguit de la Ribagorçana-Vall Fosca i el Ter-Freser.
Durant la temporada, només han destacat dos episodis amb increment del perill d'allaus i de concentració d'accidents. El primer va ser a meitat de gener al Pirineu occidental, per un problema d'allaus de placa de vent, en què es va assolir el grau de perill marcat (3). El segon es va registrar a finals de febrer, amb l'accidentalitat concentrada al Pirineu oriental, per plaques de vent i neu granulada, també amb grau marcat de perill.
No obstant, en termes generals, el perill d'allaus a tot el Pirineu ha estat d'1,6 en una escala de l'1 al 5 i cap dia s'ha arribat al nivell de perill fort (4), una circumstància del tot excepcional. Així, des de la temporada 1994-95, quan la Generalitat va començar l’emissió dels butlletins de perill d’allaus (BPA), la temporada 2022-23 ha estat la segona amb un grau de perill mig més baix.
Poca neu i fusió avançada
La baixa perillositat d'aquesta temporada es deu bàsicament a dos factors: un gruix de neu molt per sota de l'habitual i que, a més, s'ha començat a fondre al mes de març, un mes abans del que acostuma a succeir. Aquesta tendència s'ha reflectit en l'estructura del mantell nival. Així, entre novembre de 2022 i el 10 de març d'enguany la neu es va mantenir seca i freda. A partir d'aquesta data, va passar a ser neu humida a causa d'un període molt càlid i amb pluja intensa. Des de llavors, la corba de fusió de la neu no té aturador fins arribar a desaparèixer del terra a finals de març, inclús a 2.200 metres d'alçada en orientacions nord.
La part positiva d'aquesta temporada de perill baix d'allaus és que no s'ha lamentat cap víctima mortal quan, de mitjana, a Catalunya moren entre 1-2 persones per allaus cada any. Cal dir que en més d'un 70% dels casos la pròpia persona involucrada és qui ha provocat l'allau. Per això l'ICGC també informa de l'accidentalitat per allaus i recomana seguir les indicacions de seguretat que es troben al decàleg de bons hàbits.
Cal recordar que existeixen cinc problemes típics que poden produir perill d'allaus. Aquests són nevades recents; acumulació de neu transportada pel vent; capes de neu febles fruit de la transformació de capes de neu antigues; neu humida, i lliscaments basals de les capes de neu sobre el terra. Els problemes típics d'allaus complementen el grau de perill, que es prediu en base a l'escala europea de perill d'allaus, que va de molt fort (5) a feble (1). La mida de les allaus també està sotmesa a una escala europea de mides d'allaus que va d’1 (petita) a 5 (extremadament gran).
