PADRÓ D'HABITANTS

Catalunya guanya població, l'Alt Pirineu i Aran en perd

Ja no som l'1% de la població de Catalunya, som el 0'92%.

Mercat la Seu Josep Maria Malé 2
photo_camera Un dia de mercat a la Seu d'Urgell/Josep Maria Malé

Mentre Catalunya guanya població, l'Alt Pirineu i Aran en perd. Aquesta és la conclusió més evident, després d'analitzar les dades actualitzades del Padró municipal d'habitants. En els darrers deu anys, Catalunya ha guanyat 235.987 habitants, arribant fins als 7,6 milions. Per contra, l'Alt Pirineu i Aran ha passat de 76.287 habitants el 2008 als 71.348 el 2018, un 6,4% menys de persones empadronades als municipis pirinencs.

El Padró municipal d'habitants és el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi i constitueix una prova de la seva residència. Cada ajuntament s'encarrega de la creació, la gestió i el manteniment del seu padró. Es tracta d'un registre de dades personals regulat per la Llei de bases de règim local i la Llei de protecció de dades.

Ja no som l’1% de la població de Catalunya

Durant molts anys els representants polítics i institucionals de l’Alt Pirineu i Aran explicaven que aquest territori representava el 20% de la superfície de Catalunya i l’1% de la seva població. Les últimes dades actualitzades del Padró municipal d’habitants contradiuen aquest mantra repetit tantes vegades i avui la població pirinenca representa el 0’92% del conjunt de Catalunya.

Per comarques i Aran

Per comarques, l'Alta Ribagorça és la comarca de Catalunya que ha perdut més població en només una dècada, un 12'9% dels seus habitants, passant del 4.332 el 2008 als 3.774 el 2018.

La segueix l'Alt Urgell, amb una caiguda del nombre d'habitants, en només de deu anys, del 7'8%, passant dels 21.942 habitants el 2008 als 20. 224 habitants el 2018.

El Pallars Sobirà ha passat de 7.446 habitants el 2008 als 6.394 habitants el 2018, la qual cosa suposa una pèrdua de població del 6'9% en una dècada.

El Pallars Jussà ha sofert una pèrdua d'habitants del 4'5% en els darrers deu anys i ha passat dels 13.715 habitants el 2008, als 13.091 habitants el 2018.

La Cerdanya ha patit un descens del seu nombre d'habitants del 4'2% en una dècada. El 2008 hi havia empadronats 18.658 habitants i el 2018 es van comptabilitzar 17.882 persones empadronades.

Pel que fa a l'Aran, ha passat de 10.194 habitants el 2008 a 9.983 habitants el 2018, un percentatge negatiu del 2'1%.

Passeig de Tremp 2

(Imatge de veïns i veïnes de Tremp asseguts als bancs del Passeig)

El Pont de Suert perd el 13'2% dels habitants en deu anys

Pel que fa a les capitals de comarca pirinenques, cal remarcar la pèrdua d'habitants que ha sofert el Pont de Suert en els darrers deu anys. Ha passat de 2.553 habitants el 2008 a 2.216 habitants el 2018, una caiguda del 13'2%.

Sort ha experimentat una pèrdua d'habitants del 8'8% en la darrera dècada i ha passat dels 2.373 habitants el 2008 als 2.164 habitants el 2018.

La Seu d'Urgell ha patit també una davallada important en el nombre d'habitants al llarg dels darrers deu anys. Dels 12.986 habitants que figuraven al seu padró municipal el 2008, ha passat als 12.041 de l'any 2018. Un 7'3% de pèrdua d'habitants empadronats.

Pel que fa a Tremp, la pèrdua del nombre d'habitants ha estat del 5'9% en deu anys i ha passat dels 6.190 habitants el 2008, als 5.824 habitants el 2018.

Puigcerdà ha patit una caiguda en el seu nombre d'habitants del 4'1%, passant dels 9.365 habitants el 2008, als 8.981 habitants el 2018.

Pel que fa a la capital de la Val d'Aran, Vielha ha experimentat una pèrdua de població empadronada del 2'5%, passant dels 5.633 habitants el 2008, als 5.496 habitants el 2018.