Carla de Ruiter és artesana i pedagoga. Va néixer a Apeldoorn, als Països Baixos, i viu a Catalunya des de fa 35 anys. De petita la van atrapar els fils i els teixits, de més gran va voler saber-ho tot de les fibres naturals, de la llana i el tint. Aquest cap de setmana impartirà a Estamariu el “Taller d’estampació botànica”, en el marc del cicle ‘Tastet d’Oficis’ que organitza la Fundació Planes Corts.
Treballes la llana i els tints naturals… Sí, treballo una mica tots aquests materials naturals des de la base, des de la fibra. La gent, massa sovint, desconeix que és el cotó, el lli, el cànem.. M’encanta teixir tant les fibres tèxtils, és a dir, la llana, el cotó, el lli, la seda i el cànem, com les de cistelleria: el vímet, la pauma, el jonc, l'espart i la boga. En el procés de tint natural, aprofito plantes tintòries del meu entorn. De vegades, la tintura de la llana arriba a ser un procés quasi màgic.
En el procés de tint natural, aprofito plantes tintòries del meu entorn. De vegades, la tintura de la llana arriba a ser un procés quasi màgic.
El teu projecte professional i personal es diu fibrart. En què consisteix? Pretén difondre totes aquestes activitats artesanals. M’ho passo molt bé treballant amb aquests materials perquè trobo que connecten del tot amb la natura. Ara bé, més enllà de la meva satisfacció personal, per mi és molt important donar a conèixer i difondre coneixements ancestrals de la vida quotidiana a través de tallers. Quan elaboro una peça, sigui amb llana o bé un cistell, sempre penso que estaria bé que en poguessin gaudir els altres.
Més enllà de la meva satisfacció personal, per mi és molt important difondre coneixements ancestrals de la vida quotidiana a través de tallers.
Divulgar coneixements ancestrals? Sí, perquè avui en dia sembla que aquestes activitats hagin caigut en l’oblit, que formin part del passat, però hem de recordar que fa només dos generacions eren habituals i fins i tot quotidianes. Es realitzaven a totes les cases, sobretot a pagès. Hem perdut molt de pressa aquesta pràctica i aquests coneixements.
Precisament, aquest cap de setmana impartiràs a Estamariu el “Taller d’estampació botànica”, en el marc del cicle ‘Tastet d’Oficis’. Com el planteges? El meu plantejament, primer de tot, és que els assistents al taller s’ho passin molt bé treballant aquests materials. Per part meva, oferiré les eines i la tècnica. Portaré un xal de seda i una motxilleta de cotó i farem moltes provatures d’estampació sobre paper i cotó. Tot això ho durem a terme a través de tècniques molt senzilles. Crec que és molt important fer les coses de la manera més senzilla possible, arribar a tothom, que tothom ho pugui fer, tant els adults com els nens.
Crec que és molt important fer les coses de la manera més senzilla possible, arribar a tothom, que tothom ho pugui fer, tant els adults com els nens.
Treballes amb adults, amb nens, fas tallers… Sí, treballo amb nens i amb adults, faig una mica de tot. Ara estic treballant en un centre ocupacional i com que no vull utilitzar cap producte químic, he anat fent proves amb la llet, perquè calen proteïnes per fixar els colors de les plantes al teixit o al paper. He experimentat amb la llet de soja i de cigrons. El teixit i el paper necessiten xopar-se de proteïna.
Sovint parles de crear teixits primitius… Això de teixits primitius em ve d’una senyora que m’estimo molt, l’Edith Schaar, una alemanya que fa molts anys que viu aquí. Ella és molt gran, fa anys que va complir els 90, però fins fa ben poc no parava de crear al voltant del filat i del teixit, feia uns tapissos de mides enormes i ara encara crea a la residència. L’Edith ha estat una mestra per mi, he après molt d’ella, sobretot dels tints naturals. Per fer un taller familiar i apropar els materials naturals a la gent, l’Edith confeccionava dos o tres bastonets, branques, per elaborar un teixit primitiu, que no era res més que l’Ull de Déu, que és el símbol de protecció de Mèxic. A mi m’agrada molt perquè la gent, a través d’aquest petit detall, tant si els ensenyo a filar com a tenyir, poden expressar la força dels colors. Els tints naturals són vius, tenen vida, no són uniformes, això també m’ho va ensenyar l’Edith.
Estem perdent a confiar en la natura, la natura ens ho dona tot.
D’on treus tots els ingredients naturals per fer els tints? Els trec bàsicament d’aquí, del meu hort. Com que m’agrada l’estampació botànica, tinc una bona plantació de plantes tintòries. La fulla de l’olivera, per exemple, tinta un verd preciós o bé un groc extraordinari, depenent de la concentració. El vímet, a part d’utilitzar-lo per a cistelleria o per a productes medicinals, conté un color molt interessant per a tenyir.
La fulla de l’olivera, per exemple, tinta un verd preciós o bé un groc extraordinari, depenent de la concentració.
I els colors, què són els colors per tu? Els colors són vida i alegria, però en estampació botànica, els colors són sempre una sorpresa, s’escapen del teu control. Aquesta sensació m’agrada molt que passi, en contraposició a la societat d’avui, on es vol tenir-ho tot sota control i d’una determinada manera.
La teva feina està lligada a la cultura i a la tradició… Sí, la nostra vida, la nostra història, són una seqüència de baules i ponts per on passa la tradició, l'experiència més vital de les persones humanes. La meva feina està estretament vinculada a la cultura, la tradició i la natura, per mi està tot interrelacionat. Estem perdent a confiar en la natura. Als tallers, acostumo a explicar als meus alumnes que la natura ens ho dona tot.
