La sectorial de boscos d'Esquerra Republicana de Catalunya ha organitzat per aquest dissabte 12 de gener, al CETAP de la Seu d'Urgell, una jornada de formació que porta per títol El bosc públic municipal: una càrrega o una oportunitat?. La jornada, que clourà la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, va adreçada al món local, representants institucionals i públic en general. Diversos especialistes i representants d'ajuntaments parlaran sobre el bosc públic municipal: estat actual, oportunitats, impuls de govern i desenvolupament tècnic.
PROGRAMA
Què són els boscos públics?
Els boscos públics són els terrenys forestals que pertanyen a entitats de dret públic: Generalitat de Catalunya, ajuntaments, entitats municipals descentralitzades, diputacions, Estat, etc. També es consideren boscos públics el terrenys forestals comunals, l'aprofitament dels quals correspon al comú de veïns d'una població.
A Catalunya hi ha més de 800 boscos públics, que ocupen una superfície forestal d'aproximadament 450.000 ha (el 23 % de la superfície forestal del país). D'aquestes, 380.000 estan declarades d'utilitat pública i són, majoritàriament, propietat de les entitats locals (principalment ajuntaments i entitats municipals descentralitzades).
La Generalitat de Catalunya és propietària d'unes 100.000 ha forestals, algunes de les quals corresponen a boscos tan emblemàtics, com el bosc de Poblet (de propietat pública des de fa 170 anys) o la Mata de València (l'avetosa més gran de l'Europa meridional).
On són?
Els boscos púbics es troben situats majoritàriament a les comarques de l'Alt Pirineu i de les Terres de l'Ebre, principalment al Pallars Sobirà, la Val d'Aran, l'Alt Urgell i el Pallars Jussà.
Sovint se situen a les cotes més elevades de les muntanyes, o en capçaleres de rius i torrents; malgrat això, també hi ha forests públiques a llindar del mar, com la duna litoral, al terme municipal de l'Escala, la muntanya de Colera, la muntanya de Portbou o d'altres ubicades als aiguamolls de l'Empordà i al delta de l'Ebre.
Com són?
La gran variabilitat d'espais que ocupen i la diversitat d'ecosistemes on són presents, els doten d'una gran diversitat des del punt de vista geològic, climàtic i, per tant, florístic, faunístic i paisatgístic.
Així doncs, als boscos públics tenim representada la vegetació de les tres regions biogeogràfiques presents a Catalunya: la boreoalpina (amb predomini de pinedes de pi negre, avetoses i prats alpins), l'eurosiberiana (amb pinedes de pi roig, rouredes i fagedes) i la mediterrània (amb alzinars, carrascars, brolles, màquies, matollars,...), a més de la vegetació de ribera.
D'altra banda, aquesta heterogeneïtat d'ecosistemes, fa que en moltes de les forests públiques, a més de la funció de producció de fusta, que durant anys ha estat una font de progrés i desenvolupament dels pobles de muntanya, en l'actualitat prenguin especial importància altres funcions ambientals, socials i de protecció del medi natural.
Usos i funcions
Durant els últims decennis s'ha produït una sèrie de canvis importants en els usos tradicionals dels boscos que ha provocat una modificació en les condicions de demanda sobre l'ús dels boscos i la manera de gestionar-los. Tant és així que, actualment, la gestió forestal dels boscos públics, té com a objectiu la compatibilització de les funcions de producció amb les funcions ecològiques i les funcions socials.
Així doncs, atès el caràcter multifuncional dels boscos públics, a més de la producció de fusta i altres recursos econòmics (llenya, pastures, suro, bolets, fruits, plantes medicinals i aromàtiques, biomassa, caça i pesca,...), també compleixen funcions ecològiques (fixació de carboni atmosfèric, control de l'erosió i del cicle hidrològic, conservació i millora d'hàbitats de fauna i flora...) i funcions socials (usos de lleure, de paisatges, educatius,...).
Tant és així que el 32 % dels boscos d'utilitat pública es troba en parcs naturals, i el 66 % formen part de la xarxa Natura 2000. A més, a les forests públiques tenen el seu hàbitat natural gran part de les espècies de fauna subalpina protegides o en perill d'extinció, com el gall fer.
Per tal de preservar els valors i les funcions dels boscos públics, l'Administració forestal s'ha dotat de diferents eines i recursos amb la finalitat de garantir una gestió forestal sostenible com són el Catàleg de boscos d'utilitat pública, l'ordenació forestal, la certificació forestal i els ajuts i les inversions en forests públiques.
