Anna Servent Ollé és d’Aramunt, al Pallars Jussà, té 45 anys i és llicenciada en INEFC. Va entrar al cos d’Agents Rurals el 2001 i el 2011 va promocionar a agent major en l’especialitat de medi ambient. Des del 2017 és la cap de Regió del cos d'Agents Rurals a l’Alt Pirineu.
La teua formació estava més lligada a l’activitat física i l’esport. Per què et vas fer agent rural? Em sap greu dir-ho, perquè la nostra és una feina molt vocacional, però el cert és que jo, des de petita, sempre havia volgut ser mestra. El cas és que quan estava a punt d’acabar la carrera d’INEFC, un amic em va dir: presenta’t a les oposicions d’agent rural, a tu t’escau molt aquesta feina. Li vaig fer cas, vaig passar les oposicions i vaig començar a treballar. He de dir que, des del primer moment, la feina em va fascinar. Aquell primer estiu vaig tenir ben clar que ho havia encertat, que jo volia ser agent rural.
Quan vas entrar al cos tot eren homes… Gairebé. La primera dona va entrar el 1992 i la segona no va ser fins al cap de cinc anys. De fet, va ser coincidint amb la meva oposició que vam incorporar-nos una vintena de dones, un bon grupet. Abans de nosaltres, només n’hi havia dos o tres a tot Catalunya.
Et devien mirar amb sorpresa… Sí, i tant. Mira, com a anècdota et diré que el meu primer destí va ser a la Noguera, era l'única dona agent rural a la comarca. El meu cap sempre sabia on havia anat a fer feina, perquè li trucaven els alcaldes dels pobles o la gent per dir-li que havien vist una dona vestida d’agent rural a Artesa, a Ponts, a Àger… Els sorprenia molt.
Crec que el cos d'Agents Rurals ara és més atractiu per a moltes dones
A què creus que es devia que hi hagués tan poques dones? A molts motius. Primer, perquè veníem d’un cos estatal en el qual les dones ja no podien optar a les oposicions, els requisits bàsics eren: ser espanyol, ser home i haver fet el servei militar. Per tant, ho teníem complicat (riu). Més endavant, amb el traspàs de competències a la Generalitat, l’any 1980, tot i que el gènere ja no era un requisit, les proves físiques no estaven diferenciades per sexes i l’accés era força difícil. A part, la societat d’aleshores assimilava als homes les funcions que els agents rurals tenien assignades: portar armes, conduir un tot-terreny al medi natural o treballar sols a la muntanya… Tot plegat no despertava un interès excessiu en les dones. De la mateixa manera que tampoc hi ajudava el fet de no tenir exemples on emmirallar-se, referents.
Ara les funcions s’han ampliat… Amb la llei del 2003 i el reglament de 2017, les funcions i les especialitats del cos s’han ampliat força i diria que en tots els temes mediambientals i de protecció dels animals les dones hi tenen un paper molt actiu. Crec que el cos ara és més atractiu per a moltes dones.
Més atractiu, però encara no prou… Hem anat avançant, però cal continuar. Mira, hi ha un argument que crec que també és important tenir-lo en compte: l’ocupació de qualitat en un territori com el Pirineu és una assignatura pendent, i per a les dones encara és més difícil. Sempre que en tinc ocasió, animo a les joves pirinenques que tenen sensibilitat per la natura, el medi ambient, la protecció dels animals, etc. que facin un cop de cap i miri’n d’entrar al cos d’agents rurals. Necessitem que al cos s’hi incorpori gent del territori, nois i noies del Pirineu, que s’estimin la terra. És una magnífica sortida laboral.
Les dones representeu el 10% de professionals del cos… Una mica més. Som el 13%. A Catalunya hi ha uns 500 agents rurals, dels quals, una seixantena som dones.
L’estructura de mossos o bombers està molt més consolidada que la nostra i això dificulta la conciliació familiar. Les dones, probablement, no estem tan disposades a renunciar-hi.
I ets l’única dona que a Catalunya és cap de Regió… Ara mateix soc l’únic comandament del cos que és dona.
Com és que no hi ha més dones en llocs de responsabilitat? Abans el problema era que no hi havia dones al cos i, per tant, no n’hi podia haver de caps. Ara que ja hi ha un volum prou significatiu de dones amb experiència, encara ens continua costant fer aquest pas. Crec que hi té a veure molt que, a diferència de mossos i bombers, nosaltres tenim una estructura amb molt pocs comandaments i això requereix molta disponibilitat i compromís. L’estructura de mossos o bombers està molt més consolidada. Aquesta dedicació absoluta dificulta la conciliació familiar i les dones, probablement, no estem tan disposades a renunciar-hi.
T’has sentit mai discriminada en un entorn tan masculinitzat? La pregunta és complexa. He de dir que sempre m’he trobat molt bé treballant en un entorn majoritàriament d’homes, però també és cert que he viscut alguna situació que estava fora de lloc i que era reprovable. Quan això va passar, la reacció del col·lectiu va ser unànime, una resposta que em va fer sentir encara més secundada.
Com a dona he viscut alguna situació, dins el cos, que estava fora de lloc i que era reprovable.
Ara Interior ha reservat el 40% de places de la nova convocatòria per a dones. Què en penses? Ho veig molt bé. El fet de parlar-ne, ja és positiu. La campanya arriba a molta gent i pot fer que algú es plantegi que la seva filla pot ser agent rural o que ella mateixa ho pot ser. Penso que la mesura suposarà una empenta molt important cap a la normalització. Massa sovint les dones s’autodescarten de moltes feines. Amb aquesta mesura, que ha de ser temporal, seran moltes les que prendran la decisió de presentar-se i es podrà triar els millors de tota la societat.
En què consisteix la teua feina? Consisteix a coordinar la Regió de l’Alt Pirineu. A cadascuna de les cinc comarques ( Alta Ribagorça, els dos Pallars, Alt Urgell i Cerdanya) hi ha un grup de treball d’agents rurals i a mi em pertoca fer-ne la coordinació de tots ells. Quan hi ha un servei de més dificultat o bé que requereix una coordinació especial entre zones, també me n’ocupo.
Com s’organitza l’Àrea Regional de l’Alt Pirineu? Comprèn cinc àrees bàsiques i té la seu a Sort, amb funcions de coordinació, direcció, control i inspecció. En total hi ha 66 agents rurals, 11 al Pallars Jussà, 17 al Pallars Sobirà, 14 a la Cerdanya, 13 a l’Alt Urgell i 11 a l’Alta Ribagorça.
Reservar el 40% de places per a dones suposarà una empenta molt important cap a la normalització. Massa sovint les dones s’autodescarten de moltes feines.
Quina és l’estructura dels Agents Rurals? Hi ha quatre categories: agent, agent major, oficial i sotsinspector. I hi ha 4 especialitats que són Fauna i Protecció dels Animals, Espais Naturals i Medi Ambient, Prevenció d’Incendis Forestals i Recursos Forestals.
Aquesta deu ser una feina molt vocacional, no? Sí, i també és una feina molt diversa. Des del primer moment em van atrapar dos coses: que cada jornada de treball pot ser diferent i imprevisible i que la feina del dia a dia provoca petits canvis que milloren la societat de manera concreta i perceptible. Des del tancament d’un abocador a la col·laboració amb un ramader.
Des del primer moment em van atrapar dos coses: que cada jornada de treball pot ser imprevisible i que la feina del dia a dia provoca petits canvis que milloren la societat de manera perceptible.
La bona forma física deu ser indispensable… Caminem i trepitgem muntanyes i camins, sobretot en un entorn com el nostre, i la forma física és important. També és veritat que, cada vegada més, l’Administració i les actuacions generen més paper i més feina de despatx. Però la nostra, bàsicament, és una feina d’espais oberts i de contacte amb la natura.
L’Alt Pirineu té unes característiques molt determinades que el fan diferent… Als meus companys comandaments jo sempre els hi dic que tinc la millor regió. I és que a l’Alt Pirineu tenim un parc nacional, dos parcs naturals, espècies emblemàtiques com el trencalòs, el gall fer, l’os... Un territori extens, amb molt bosc i paisatge d’alta muntanya i on, a més, cada període de vacances i caps de setmana s’hi aplega un nombre molt rellevant de visitants.
Són suficients aquests 66 efectius per cobrir el nostre territori? No, de cap manera. Ens trobem en períodes que estem sota mínims. Hi ha dies que a les àrees bàsiques no tenim els dos agents reglamentaris, a què ens obliga el protocol, per sortir a treballar. A vegades rebem avisos que no podem ni atendre, perquè no som ni la unitat mínima. Cada vegada, afortunadament, hi ha més sensibilitat de la ciutadania pels temes mediambientals i això també fa que els avisos i les trucades als agents rurals s’hagin multiplicat.
Hi ha dies que a les àrees bàsiques no tenim els dos agents reglamentaris per sortir a treballar.
Quantes actuacions es duen a terme cada any a l’Alt Pirineu? L’any 2022 es van realitzar més de 12.000 actuacions, de les quals un 40% estan relacionades amb temes de caça, pesca i protecció dels animals. L’àmbit dels espais naturals i medi ambient és el segon en volum de tasques i va suposar 2.500 actuacions durant l’any passat. En els últims anys estan augmentant molt les actuacions vinculades a temes de protecció civil i l’activació de plans d’emergència.
I la col·laboració amb els altres cossos operatius? És molt bona. Tenim un territori molt extens i amb poca gent i ens hem d’ajudar molt entre tots. La col·laboració, per exemple, amb mossos d’esquadra és boníssima i ho és perquè ens necessitem els uns als altres. També existeix una col·laboració molt estreta amb els ajuntaments, que aquí al Pirineu molts són petits, amb pocs recursos i poc personal. Intentem sumar entre tots.
I amb els banders d’Andorra? Molt bona, tant amb els banders del Govern d’Andorra com amb els Agents deth Miei Ambient deth Conselh Generau d’Aran. Tot i que pertanyem a administracions polítiques distintes, tenim unes problemàtiques similars perquè ens toquem. La línia que ens separa només és administrativa. Col·laborem estretament en molts operatius i intercanvi d’informació i sovint fem formacions conjuntes.
En quin punt es troba el conflicte amb Andorra per la construcció d’un parc solar en un espai protegit del PNAP? Ara mateix no sé en quin punt està, la nostra feina no és decidir de qui és el territori sinó comprovar si s'ha fet una construcció il·legal en una zona natural protegida. Vam fer un informe i vam trametre la informació. Això és tot.
