El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació disposarà aquest any d’un pressupost de 726,3 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 14,4% respecte al 2017. El projecte de pressupostos del Govern per al 2020 preveu destinar al departament 338,6 milions d’euros, un 11,8% més que els 303 milions del 2017.
A més dels fons propis, Agricultura també gestionarà 380,6 milions d’euros corresponents a fons europeus, i 7 milions a despesa financera del capítol 8. La consellera Teresa Jordà ha destacat que “des de l’arribada de l’equip republicà” s’hagi “revertit la tendència negativa” i s’incrementin els fons propis. Jordà ha explicat que els principals reptes passen per enfortir el sector agroalimentari, el desenvolupament rural, l’aposta per la bioeconomia, l’impuls al regadiu i el desplegament dels Agents Rurals.
Teresa Jordà ha assenyalat que quan "l'equip republicà" va arribar al Departament d'Agricultura el 2016 "es va trobar amb els pressupostos del 2015, els més baixos de la història de la conselleria". La responsable d'Agricultura ha exposat que, el 2017, amb Meritxell Serret es va "començar a revertir la tendència negativa dels últims anys" i continua amb els pressupostos per al 2020, tenint en compte que "els fons propis d'Agricultura creixen un 11,4%" en relació amb el 2017, segons ha destacat aquest dimarts Jordà durant la compareixença per explicar els comptes a la Comissió d'Agricultura del Parlament.
Tot i valorar positivament aquest increment de fons propis, la consellera d'Agricultura ha reconegut que aquest avanç encara no és del tot suficient per donar resposta a totes les necessitats del món rural. En concret, el projecte de pressupostos de la Generalitat 2020 destina al departament 338,6 milions d'euros, respecte els 303 milions del 2017 i els 267 milions del 2015.
Jordà ha explicat que, de la mateixa manera que es va fer el 2017, els pressupostos incorporen els fons europeus, com a mesura de "transparència" i perquè "respon a les recomanacions que fa la Unió Europea a l'hora de gestionar els recursos públics". A més, "facilita el seguiment i control que gestionem adequadament tots els recursos que el sector espera, necessita i té previstos", ha remarcat. Així, sumant als fons propis, els corresponents a fons europeus i la despesa financera prevista en el capítol 8, Agricultura gestionarà 726,3 milions d'euros. En el cas dels fons europeus, augmenten en 62,66 milions d'euros (19,7%), fins els 380,6 milions d'euros.
Durant la presentació del pressupost, Teresa Jordà ha remarcat que Agricultura és un dels departaments "amb una estructura territorial més desenvolupada, amb 122 centres de treball distribuïts per tot Catalunya". El departament és l'altaveu del país en la seva globalitat i les polítiques agroalimentàries són al centre dels grans reptes que té aquest país", ha afegit. En aquest sentit, Jordà ha situat com a tres grans reptes de país la lluita per mitigar el canvi climàtic i adaptar-se a les seves conseqüències; encarar els reptes de la globalització i donar suport a les properes generacions que es dediquin a l'agricultura, la ramaderia, la pesca, i la silvicultura catalanes.
Enfortiment del sector agroalimentari i desplegament del Consell Català de l'Alimentació
El pressupost 2020 destina 74,7 milions d'euros a les polítiques per enfortir el sector agroalimentari. En aquest sentit, el departament ha dissenyat solucions a curt termini en forma d'ajuts amb l'objectiu immediat de fer front a les crisis de preus, però, segons ha remarcat Jordà, el més important és que està impulsant mesures estructurals a mitjà i llarg termini "per tal de poder estructurar l'oferta dels sectors i poder fer-los viables per si mateixos". L'objectiu és millorar la competitivitat de les indústries alimentàries i altres sectors productius, destinar ajuts per a la modernització de cooperatives, donar suport a la internacionalització de les empreses o desplegar l'observatori de preus, ha indicat.
El pressupost també inclou una partida d'1 milió d'euros per avançar en els treballs del Consell Català de l'Alimentació, que està elaborant el Pla Estratègic de l'Alimentació a Catalunya, que ha de culminar amb el Pacte Nacional per a l'Alimentació. Jordà ha explicat que les quatre comissions del Consell estan treballant des del setembre i en unes setmanes està previst començar les 24 sessions de debat i participació al territori i obrir un procés de participació ciutadana en línia, a través del portal del Govern Participa.
La consellera ha posat en valor que el sector agroalimentari és el primer sector econòmic del país i un dels clústers agroalimentaris més dinàmics i amb més volum de negoci d'Europa. Un sector que va del pagès al consumidor i que engloba tots els sectors econòmics de la societat catalana: primari, secundari i terciari. Jordà ha recordat que el conjunt del sector agroalimentari i la seva indústria auxiliar compten amb 164.372 treballadors i genera un volum de negoci global de 38.205 milions d'euros.
Desenvolupament rural i cohesió territorial
Una de les línies destacades del pressupost per al 2020 és la del desenvolupament rural, per enfortir el sector agroramader, i el de la cohesió territorial, per lluitar contra el despoblament. En aquest sentit, Jordà ha destacat que són "clau" els ajuts comunitaris, tant els que s'inscriuen en el marc de la Política Agrària Comuna (PAC) -ajuts directes- com els que s'emmarquen en el marc del Pla de Desenvolupament Rural (joves, competitivitat, agroambientals, zones d'especial dificultat i producció ecològica).
En el marc de la PAC, hi ha prevista una partida de 279 milions, que suposa un increment del 18% respecte els pressupostos del 2017 (235,8 milions). Els ajuts previstos en el marc del PDR per a aquest 2020 sumen 88,1 milions d'euros, 24,2 milions més respecte el 2017 (37,9%).
Segons la consellera, aquest ajuts han de permetre refermar les línies d'incorporació de joves al món agrari. Així, ha recordat que en el període 2015-2019, s'han incorporat més de 2.000 joves al sector, un 60% que en l'etapa anterior 2011-2014. Per Agricultura, el suport als joves és "estratègic", com ha destacat la consellera Jordà. També ho és la perspectiva de gènere i, per això, els pressupostos preveuen actuacions específiques per a l'equitat de gènere, en el marc de les actuacions del Consell de Dones del món rural i marítim i amb l'elaboració enguany d'un nou Programa de dones del món rural i marítim 2021-2025.
Aposta per la bioeconomia
Teresa Jordà també ha exposat que aquest mateix dimarts el Govern ha encarregat al Departament d'Agricultura que lideri l'estratègia de la bioeconomia de Catalunya. Inclourà un seguit de mesures transversals que han de "connectar el territori i el sector agroalimentari amb l'economia circular": Des de la gestió de les dejeccions ramaderes i la seva valorització com a fertilitzant d'excel·lència, a l'ús de la fusta provinent de la gestió forestal com a biomassa -per exemple, per a una caldera-, fins al pla d'acció interdepartamental per a l'aprofitament alimentari.
L'objectiu és "donar sortida i posar en valor els subproductes de la indústria, la ramaderia, l'agricultura i del mar". És a dir, "posar en valor cadenes que ara mateix no tenen valor, per avançar cap a una economia més circular i cap a polítiques més sostenibles, d'acord amb les necessitats urgents d'adaptació i de mitigació davant l'emergència climàtica", ha dit la consellera.
El conjunt de mesures vinculades a la bioeconomia sumen 33,9 milions d'euros en el pressupost d'Agricultura. En destaca el desplegament de l'Estratègia Marítima de Catalunya i l'aposta per l'economia blava, que en global sumen 8,6 milions, amb un augment del 43% de despesa respecte al 2017 (6 milions d'euros).
Els pressupostos també destinen 23,3 milions d'euros a l'estratègia forestal, amb l'objectiu de "definir una política forestal estratègica del país que inclogui l'adaptació i mitigació del canvi climàtic, els riscos naturals -en especial els grans incendis forestals- i la gestió de la biodiversitat". Jordà ha anunciat que el Govern durà a terme un estudi sobre l'estat dels boscos catalans per poder elaborar un Pla de Prevenció d'Incendis, amb una despesa de 40 milions d'euros en quatre anys. També ha assenyalat els 2 milions d'euros per implantar el Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, aprovat aquest 2019 pel Govern.
Impuls al regadiu
Altrament, els pressupostos destinen 58,6 milions d'euros a infraestructures de regadiu, tal com preveu el Pla d'Infraestrucutres de Regadiu que va aprovar el Govern fa uns mesos per un import de 460 milions d'euros, que es distribuiran fins l'any 2032 i que permetrà, entre altres, acabar el canal Segarra-Garrigues. D'aquesta inversió, 35 milions s'adreçaran a mesures correctores i compensatòries d'impacte ambiental.
En la seva intervenció davant la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Parlament, la consellera Jordà ha remarcat la importància del regadiu. Així, ha posat en valor "l'esforç" del departament a l'hora d'invertir en noves infraestructures i per poder seguir executant obres de modernització de regadius. Per Jordà, "l'aigua és el futur" i, per això, "el regadiu és imprescindible per al desenvolupament de l'agricultura perquè permet augmentar la productivitat i allunyar la incertesa de les males collites per la sequera", segons ha assenyalat. "El reg és una estructura de país i cal considerar-la igual d'important que la L9 del metro", ha sentenciat la consellera.
Recerca, Innovació i Transferència tecnològica
El pressupost incrementa un 10,6% l'aportació anual del Departament d'Agricultura a l'IRTA, que passa de 13,8 milions d'euros del 2017, a 15,3 milions aquest 2020. També creix un 12% la inversió en les Escoles Agràries, en concret de 8,3 a 9,3 milions. Així mateix, es posa en marxa l'Institut Català de Recerca per la Governança de la Mar.
Desplegament del Cos d'Agents Rurals
La consellera ha remarcat que és la primera vegada que els Agents Rurals apareixen en un pressupost amb direcció general pròpia. El cos té una dotació pressupostaria de 30 milions d'euros. Jordà ha destacat que en només en dos anys s'ha creat la direcció general del Cos d'Agents Rurals i s'ha aprovat el Pla Estratègic del Cos d'Agents Rurals per al període 2019-2024. L'increment del Capítol 1 és del 13,5% (de 24,4 a 27,7 milions d'euros). També ha recordat que el 2019 s'han convocat 35 places de sotsinspector, mentre aquest 2020 es convocaran 50 noves places d'agents rurals.
L'oposició considera "insuficient" el pressupost d'Agricultura
Per la seva banda, els grups de l'oposició han qualificat d'"insuficient" el pressupost del Departament d'Agricultura per al 2020 per tal de poder atendre els diferents reptes plantejats per la mateixa Jordà en la seva compareixença. També han criticat que el Govern vulgui aprovar uns comptes que no podrà implementar sinó que els haurà d'executar el pròxim executiu.
El socialista Òscar Ordeig ha parlat de pressupost de "misèria" i ha assenyalat que els comptes reflecteixen una "manca d'estratègia i de projecte de país" per part del Govern. Ordeig ha dit que hi troba a faltar partides per fer front al despoblament i destinades al desenvolupament rural, entre moltes altres. Així mateix, ha demanat al Govern la retirada del pressupost.
El representant de Ciutadans, Francisco Javier Domínguez, ha lamentat que Agricultura només representi un 1,24% del total del pressupost de la Generalitat per al 2020, mentre "a l'Aragó o al País Valencià suposa un 10% i un 2,5%, respectivament", del total dels comptes de la comunitat. Des del grup parlamentari Popular ha assenyalat que el pressupost mostra que "el Departament d'Agricultura no és una prioritat per al Govern". Per part de la CUP, Natàlia Sànchez, ha dit que "els pressupostos no estan a l'alçada del que necessita el país ni el sector" i ha lamentat que no inclogui més recursos per a la mitigació del canvi climàtic.
Per la seva banda, el representant del grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem, Marc Parés, ha defensat la necessitat que els comptes puguin prosperar malgrat els hagi d'executar el pròxim Govern i ha expressat una "certa frustració" pel fet que els comuns no hagin pogut aconseguir més recursos per a aquest departament durant les negociacions pressupostàries amb el Govern de JxCat i ERC.