JORNADES PER A L'EXCEL·LÈNCIA

El professorat reivindica a Esterri d'Àneu més inversió en educació a les comarques de l'Alt Pirineu

Més de 800 persones han seguit en directe aquesta edició que ha combinat públic presencial amb emissió oberta per streaming, batent el seu rècord històric
Taller de cuina Esterri
photo_camera Espai de ‘showcooking’ de ’Escola Hostaleria del Pallars / MD Cuenca

Els reptes educatius i la transformació del món docent han marcat les vuitenes Jornades per a l’excel·lència que, sota el títol ‘L’educació, la clau del futur’, han reunit a Esterri d’Àneu més d’una trentena d’experts de dins i fora dels Pirineus. Avui, en la segona jornada, els professionals del territori han reivindicat la necessitat d’invertir més recursos en l’educació de les comarques de muntanya i les escoles rurals.

Aquest matí, les Jornades han arrencat fent una radiografia de la realitat educativa dels Pirineus amb docents dels municipis. Montse Garcia, mestra d´educació física i idiomes a l´Escola la Closa d’Esterri d´Àneu, ha moderat la taula ‘El repte de la transformació educativa al territori’ que ha comptat amb Lídia Cardona, directora de l´Escola la Closa d´Esterri d´Àneu i facilitadora del laboratori de transformació educativa, Carles Margalida, director de la Zona Escola Rural (ZER) Alta Ribagorça, Rosa Miralles, mestra a l´Escola Alfred Potrony de Térmens i assessora de projectes per a la convivència als centres i Marc Llovera, enginyer tècnic industrial, professor de tecnologia i cap d’estudis de l’Institut La Valira i creador del joc ‘The Covid Game’. Tots ells han coincidit a reclamar escoles públiques, gratuïtes, inclusives i obertes. “Partint del protagonisme de l’alumne, els centres s’han d’obrir a l’entorn, a les famílies i al treball en xarxa”, sintetitzava Cardona.

Taula Territori futur educació Esterri

També sobre projectes educatius que s’estan fent al territori i fora de l’escola se n’ha parlat a la taula moderada pel director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Jordi AbellaTito Peláez, director de l’Escola Folk del Pirineu, Jordi Porta i Gil Blasi, professors de música de l´Escola Andorrana de Segona Ensenyança d´Encamp (Andorra) i directors del Cor de Rock d´Encamp, David Marchal, coordinador de l’àrea de salut mental Alba Jussà cooperativa, Andreu González, director i fundador Projecte Boscos de Muntanya/Bergwaldprojekt,  Bernat Baylina, responsable de comunicació i esdeveniments de FGC Turisme d’Espot i Port Ainé, han posat el focus, en les seves intervencions, en la cooperació i el treball en xarxa per poder transformar l’educació del Pirineu.

Sens dubte, una fita clau per a aquesta transformació educativa a escala global és també en l’educació en valors. N’han parlat, en una taula rodona moderada per Josep Puigbó, la formadora en educació emocional i especialista en educació especial, Anna Carpena, psicòloga clínica especialitzada en família, infància i adolescència, Luisa Ferrerós i l’inspector d’educació, membre de la Junta de Govern de la RIEEB (Red Internacional d’Educació 

Emocional i Benestar) i expert en educació emocional, Antoni Giner. “Transmetre valors, promoure l’empatia i donar eines per ser capaços de fer front a les incerteses del dia a dia, és especialment important en un moment com l’actual”, ha afirmat Carpena.

La màgia de l’educació ha estat també molt present en aquesta segona jornada amb la conferència i espectacle del mestre i mag Xuxo Ruiz. L’autor d’‘Educant amb màgia’i  finalista del Global Teacher Prize 2018 ha fascinat el públic assistent amb els seus trucs de màgia amb els quals ha volgut transmetre la passió per l’educació.

Finalment, Jesús Montoliu, president de les Jornades per a l’excel·lència, ha donat per tancada la vuitena edició fent un repàs de les principals conclusions a les quals s’han arribat a través de la mirada dels professionals i ponents i ha volgut posar en valor que “de vegades busquem talent a fora i, en aquestes Jornades ha quedat palès que tenim molt talent aquí mateix”.

Aquesta 8a edició ha conclòs amb la intervenció de, Núria Mora, secretària de Transformació educativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que ha agraït el paper dels docents en els moments difícils que s’han viscut en els últims mesos. “L’educació és la clau perquè l’educació és la vida’, ha afirmat. 

Les futures generacions dels Pirineus, presents a les Jornades

Com ja és habitual, les Jornades també han volgut donar veu a les futures generacions del territori i ho han fet a través d’un espai de ‘showcooking’ de Cuinateenager, un projecte de l´Oficina Jove del Pallars Sobirà, l´Institut Hug Roger III de Sort i l’Escola Hostaleria del Pallars.  Anna Montoliu, vicepresidenta de l’Associació Jornades per a l’excel·lència, ha afirmat que des de les Jornades “volem donar un espai per al petit talent del Pirineu des del principi i col·laborem durant tot el curs amb les escoles i instituts del nostre entorn” Així mateix, també el Cor de Rock d’Encamp ha ofert una actuació musical per tancar l’acte.

Rècord de públic en la primera edició de les Jornades retransmesa en streaming

Més de 800 persones, el doble que l’any passat,  han seguit en directe els diversos debats i taules rodones d’aquestes Jornades que, per segona any consecutiu, han combinat el públic presencial amb la retransmissió de l’acte en obert i en streaming. D’aquesta manera, les Jornades han assolit, enguany, el seu rècord històric de participació.

Les Jornades per a l’excel·lència a Esterri d’Àneu, un veritable think tank de les comarques de muntanya

Després de vuit edicions, les Jornades s’han convertit en un acte de referència al Pirineu i l’any passat van batre el rècord d’assistència, quan va tractar sobre Les dones a l’alta muntanya. Les edicions anteriors van fixar-se en les persones com a vehicle de progrés, en el turisme, en les infraestructures i les comunicacions, en la sanitat i en la sostenibilitat.

L’Associació Jornades per a l’excel·lència és una entitat sense ànim de lucre, constituïda a Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) l’any 2014, amb l’objectiu de promoure el perfeccionament professional dels habitants de l’alta muntanya i afavorir, així, el desenvolupament del territori. La sostenibilitat i el progrés de les persones en les organitzacions són els eixos clau que fomenten aquesta iniciativa.